SCC Sabadell C - Catalunya

SCC SABADELL "C" 4,5 - CATALUNYA 5,5

Agònica, emocionant, treballada, afortunada... sobren els adjectius per definir aquesta ajustada victòria del Catalunya a la seu del SCC Sabadell. Qui revisi l'acta i vegi l'aliniació local i els elos, podrà pensar que el Catalunya ha badat durant bona part del matí, però la realitat és que la formació d'avui del Sabadell (elos al marge) és tot un luxe per a un equip C, format majoritàriament per joves en franca progressió. De ben segur que el club sabadellenc sabia el que es feia aliniant l'equip que ha posat avui. Fins i tot sobtava que els dos darrers taulers els ocupessin jugadors per sota dels 1800, 300 punts per sota de la resta de companys i rivals. A la pràctica, tot i que no han puntuat, han demostrat que no eren una solució d'emergència, sinó que podien competir perfectament a Segona.

El matx ha pintat molt malament durant quasi tot el matí. Victòria ràpida de David Vigo, tant ell com el seu rival han fet moltes jugades però en poc temps, i el nostre jugador ha fet valer un fort peó passat en un final amb qualitat de més. Marc Campos ha posat l'empat local vencent-me en una Siciliana Dragó on, com sol passar, el jugador que comet un parell de jugades fluixes (aquest era jo) queda a remolc de l'adversari. Clemens Bieg, que avui pujava al primer equip, donava un avantatge fictici als de Sants, que ràpidament corregia David Escofet guanyant Xavi Serrano. Al primer tauler, Artigas i Rubén Martín repetien jugades i posaven un igualat 2,5 a 2,5 al marcador. Veient la resta de partides, dues pintaven malament per a nosaltres, una pintava bé i les altres dues eren incertes. 

La situació ha arribat a pintar bastos quan Adrià Campos imposava els peons de més en un final de torres amb Baeza, i poc després Xavi Guerrero inclinava el rei contra el cadet Aleix Jareño, en una posició ja molt insegura. 4,5 a 2,5 i els més optimistes només pensaven en un empat final. Sulleva tenia peça a canvi de dos peons amb les dames actives al tauler; Pau Juan, un altre cadet destacat (aquest del Catalunya) tenia peó de mes però el seu rival amenaçava amb un peó a sisena; i Vicenç Font, amb esperit lluitador, mirava d'activar les seves peces a la recerca de taules. I poc a poc, la balança s'ha anat decantant cap als visitants, en un final amb sorpresa. Vicenç Font no només igualava sinó que el seu rival s'ha deixat una xarxa de mat de dues torres i cavall. Sulleva, inactiu durant un any, no ha perdut el bon toc de peces i acabava imposant l'avantatge material contra Carles Díaz, un altre cadet que "les toca". 

I la sorpresa final: quan tothom pensava que en Pau Juan no sabia com parar el peó passat, i alguns especulaven en què entregaria una peça, o una qualitat per evitar la coronació, el jove del Catalunya ha pujat els peons del flanc de rei, juntament amb el cavall, per crear una xarxa de mat imparable quan el seu rival acabava de coronar dama. Als que ja portem uns quants anys en això ens enorgulleix que els joves pugin amb tanta força, i més si aquest defensa els colors del teu club. En Pau, que fins ara havia deixat el nom del club molt alt en competicions individuals, avui s'ha "graduat" definitivament en el món dels grans, obtenint un punt clau per guanyar un senyor matx a Segona Divisió. El mèrit de la victòria és tot seu.

Tampoc puc acabar sense elogiar (i en certs aspectes, envejar sanament) la SCC Sabadell, el club català amb més potencial avui dia en tots els àmbits. Permetre's tenir filials tant forts, una pedrera excel·lent, un fotimer de titulats internacionals... són coses que ja havíem vist. Però permetre's el luxe de tenir tot un AI fent de delegat a la seva seu, tot i que alguns ho podrien considerar un caprici, és un detall que dóna una seriositat encomiable a la competició.

Jordi Morcillo (Catalunya EC)