lunes, 16 de abril de 2012

EL CATALUNYA PUJA A PRIMERA DIVISIÓ


L’equip A ha acabat d’arrodonir la bona temporada de tots els equips assolint aquesta treballada fita. No va poder ser en la fase regular, en el grup clarament més dur dels tres, però ha estat en el play-off vencent avui per 6-4 al sòlid equip del Cornellà.
Tot i jugar al Casinet, el Cornellà no semblava pas l’equip visitant. A banda dels deu jugadors alineats, hi havia ben bé mitja dotzena més donant suport a l’equip. Això demostra una vegada més que és un club amb molta vida i empenta (ja ens ho va demostrar organitzant la Festa Catalana de l’any passat).
La formació que ha presentat avui el Cornellà no tenia res a veure amb l’equip habitual que ha presentat durant el campionat, on amb moltes dificultats van assolir la tercera plaça. El full assenyalava els jugadors de l’1 a l’11, amb una sola absència. Fins i tot el seu primer tauler, Ferran Barroso, s’estrenava avui en el campionat: tampoc ens ha d’estranyar tenint en compte que és el tercer any que juga una sola partida. La majoria dels jugadors eren gent força veterana, que sap molt més de la Primera Divisió que no pas nosaltres, i no és d’estranyar que ens hagin posat les coses difícils. Tinc la sensació – i és una opinió molt personal –que si el Cornellà hagués presentat aquest equip cada setmana hagués pogut perfectament guanyar el seu grup, el més assequible dels tres.
La victòria davui del Catalunya ha estat en la línia de les darreres rondes del Campionat:no hem aconseguit en cap moment imposar-nos de forma contundent,però almenys hem evitat errors flagrants i per tant la sensació que ha quedat és dequip solvent.Tres victòries i una sola derrota(del veterà Vilageliu),amb sis taules,ha estat lequilibrat balanç del dia.Les victòries han anat obrint escletxa poc a poc:primer Felipe Vera,que finalment ha acabat el torneig en ratxa.Després un servidor,en un final avantatjós que shauria pogut complicar.I pocs minuts més tard,ja cap a les 13h, Gavilán no donava opció al seu rival i posava en aquell moment el que seria el punt definitiu,ja que les taules shan anat entremesclant.Lúnica derrota ha arribat quan el matx ja estava decidit.
Menció especial avui per a en Xavi Serrano, que ha jugat mig enfebrat i a més no ho hem sabut fins al final del matx. I també –novament-per a en Pau Juan, que ha jugat sis partides a l’equip A sense patir cap derrota: la seva consolidació és ja una realitat.
Precisament el seu pare, en Salva, ens feia veure que aquest ascens a Primera Divisió pot suposar un impuls important per al club. El cert és que en tres anys hem pujat dues categories i hem assolit dos títols (Lliga de Preferent el 2010 i Copa de Segona el 2012), i ara caldrà gestionar aquest creixement amb prudència. Però probablement aquesta Primera Divisió – on el Catalunya només havia jugat el 2001 i 2002 – pot servir d’estímul per a què la majoria de jugadors del primer equip, ja ben entrats en la trentena, busquin una segona joventut i facin un pas endavant. Lluny encara de parlar de fitxatges, el secret de l’èxit pot ser la millora del que ja tenim: aquests que busquem la segona joventut ens hem d’emmirallar en el que fan i faran els qui són en la primera (com en Pau o l’Alejandro Calderón); o sigui, jugar tornejos i formar-se.
El camí fins aquí no ha estat gens planer i,tot i que enguany hem reforçat lequip,sens dubte hem notatl absència den VicençF ont.Un jugador que sempre sha declarat poc amic de les partides matinals,però que un gran esperit de lluita i dequip.Ja que he tret la paraula fixatges,tornar a comptar amb ell seria el primer gran fitxatge.
Cal agrair també els altres tres jugadors que han jugat amb el primer equip, però que avui no han estat alineats: Alex Sulleva, Xavi Guerrero i Alejandro Calderón.
El club tanca la persiana per un curt període de tres setmanes. Llavors, el 6 de maig, la tornarem obrir per estrenar el nostre Obert d’escacs actius. Esperem tornar a celebrar un èxit, en aquest cas de participació.


Jordi Morcillo

lunes, 2 de abril de 2012

I Obert Actiu del Catalunya Escacs Club (6 de Maig)

És poden consultar els primers inscrits al torneig en el següent enllaç:
http://chess-results.com/tnr69763.aspx?lan=2

RONDA 9: L’ASCENS A PRIMERA QUEDA EN SUSPENS

Cinc dels sis equips del Catalunya han acabat avui la seva participació al Campionat d’equips, tots cinc amb els deures fets. El Catalunya A avui ha fet els deures del dia, però encara no els de la temporada: la carambola que suposava obtenir millor resultat que el Tordera no s’ha produït i això vol dir que el 15 d’abril ens haurem de jugar les garrofes al Casinet, presumiblement contra el Jake o el Cornellà.

El sotrac de dues rondes que va patir l’equip (empat a Cirera i derrota contra el Tordera) ha estat definitiu i ara només queda jugar-s’ho tot a una carta. Finalment el resultat d’avui ha estat intranscendent, però l’equip s’ha pres molt seriosament aquesta fatídica última ronda. Des de feia setmanes, es veia a venir un hàndicap molt gran haver-se de desplaçar a Figueres amb l’afegit de l’hora de menys que ha tingut aquesta nit. La solució ha estat saludable i divertida: fer el viatge un dia abans, allotjar-se a Figueres, dur algunes de les dones dels jugadors i portar un parell de joves talents. El resultat ha estat de 3-7 i l’experiència molt gratificant.

Cal dir que el Figueres B ha jugat amb un equip de circumstàncies, probablement per la necessitat de reforçar el seu C. Fins ara a casa firmaven un impecable 4/4 i això el feien un equip temible. Però –si em permeteu el to humorístic- el moment en què hem vist perillar més el matx ha estat a les 9,25, esmorzant en un bar proper al club. Allà hem vist en Jordi Serra, Mestre Català i número 11 del club, que ahir no es va alinear amb l’equip A. Això podia voler dir que el Figueres B venia amb tot, però finalment han alineat jugadors habituals del B i del C, llevat dels tres primers taulers. Tot i així, ens han presentat batalla i no hem sentenciat del tot fins les 13h. L’única derrota ha estat de Pedro Serrano, a qui les negres se li estan posant malament. Quatre taules (Amigó, Rubén, Morcillo i Guerrero) i cinc victòries clares han estat el balanç del dia.

La nota més positiva ha estat el debut amb victòria del jove Alejandro Calderón, que juntament amb el més consagrat Pau Juan, han tancat l’equip de forma solvent. L’Alejandro, a punt de fer 15 anys, segueix progressant i ben aviat pot superar els 2000 d’elo. Per cert, que el seu per equips és de llibre: 7 de 7.

De la resta d’equips, destaquem el meritori empat de l’equip B a Canet, anant amb força baixes. La seva permanència és una excel·lent notícia – ja ho vam anunciar la setmana passada- , i esperem que l’any vinent es consagrin a la categoria, perquè per nivell i compromís és la que els pertoca.

No obstant, en la resta d’equips hem de parlar de llums i ombres. Entre els equips C, D, E i F hem acumulat 5 baixes. És una llàstima que un club amb 82 fitxes no pugui omplir 44 places. Tots som conscients de la dificultat i l’esforç que suposa anar a jugar, i més en un diumenge com aquest (Marató de Barcelona, canvi horari, desplaçament, objectius assolits). Però els problemes d’aquest any les cinc rondes que hem anat fora ens obliguen a fer una reflexió i replantejar el nombre i la categoria dels equips. No és la situació ideal que alguns delegats hagin de fer mans i mànigues per convèncer els jugadors d’anar a jugar al lloc que sigui: si hem de demanar que la gent vingui a jugar com un favor, alguna cosa falla. El mateix podríem dir de les rondes en què els equips juguen al Casinet: quatre jugadors voluntaris (i d’un sol equip) fan el muntatge per a 44 taulers. Les crides als socis per una qüestió o l’altra han estat constants, però la resposta molt baixa. Per tant, prenem nota i farem un obligat replantejament.

En la cara contrària, les llums són els xofers, delegats i aquells qui sempre estan disposats a jugar fora i si cal descansar a casa pel bé comú. No començaré a anomenar ningú, perquè la llista és força llarga.

Diumenge 15 d’abril caixa o faixa: estem un xic més a prop que l’any passat i esperem que aquest cop sigui la bona.

Jordi Morcillo