martes, 8 de mayo de 2012

EL NOU “OPEN DEL CATALUNYA” S’ESTRENA AMB ÈXIT DE PARTICIPACIÓ

El passat diumenge 6 de maig la planta superior del Casinet d’Hostafrancs es va omplir sencera per acollir la primera edició de l’Obert Actiu del Catalunya. L’estrena es pot considerar un èxit en quant a participació, tenint en compte els 110 participants reals, de totes les edats, nivells i procedència diversa.
Però més satisfacció provoca encara la xifra si observem les dades preocupants del ritme d’inscripció dels darrers dies: a 10 dies de començar, només hi havia 25 inscrits. A una setmana justa, eren 33. I només dos dies abans “només” hi havia 76. Els tornejos d’un sol dia són una clara mostra d’aquest “apurar fins l’últim moment” tenint en compte diversos factors: veure la llista d’inscrits, la climatologia prevista, si s’apunta aquell amic...
En el cantó negatiu, només podem citar dues pegues: el Casinet d’Hostafrancs només obre a partir de les 10h els diumenges (si és que no vols crear encara més despesa) i per tant vam establir mitja hora per formalitzar les inscripcions. Aquesta mitja hora va resultar insuficient i ens va obligar a començar amb un retard de 15 minuts, que no osbtant vam recuperar al llarg del matí.
D’altra banda, per a un volum tan important de jugadors hagués estat preferible comptar amb la sala principal (el teatre), que faria molt més còmodes els aspectes organitzatius i la comoditat dels jugadors. Són dos aspectes que, vist l’èxit, sens dubte serà prioritari corregir en una més que probable segona edició.
Jonathan Cruz aconsegueix una treballada victòria
La nòmina de jugadors per la part alta del quadre feia força patxoca i presentava un GM i diversos MI, dels habituals a casa nostra. La primera part del torneig va ser un frec a frec entre Jonathan Cruz i Alejandro Barbero, el MF del Lleida que des de jovenet vivia al barri i l’hem vist créixer en molts dels nostres tornejos. Els dos van sumar els punts sencers fins haver-se d’enfrontar, a la sisena ronda. Barbero va desaprofitar un final avantatjós i els apurs de temps el van trair i donar la victòria a Cruz, que agafava un important avantatge d’un punt sobre la resta de rivals. No obstant, a la penúltima ronda el MI Joan Mellado aconseguia derrotar el jove peruà i agafar el liderat, amb millors desempats (excepte el progressiu). No obstant la darrera ronda presentava bones perspectives per a Cruz, que jugava amb blanques contra el sorprenent Fernando Cárdenas (CECOB), mentre que Mellado havia de lluitar amb negres contra l’experimentat Jorge González, el MI colombià del Lleida. Unes pacífiques taules d’aquesta partida combinada amb la victòria de Cruz han confirmat el triomf en solitari del peruà, mentre que Mellado i González (per aquest ordre) completaven el podi.
Altres titulats “favorits” van quedar aviat fora de la lluita pels primers llocs, com el GM Jose González o el MI Miguel Muñoz, que tot i així finalment ha quedat quart. Pitjor li va anar al MI Lluís Perpinyà, quan va haver de retirar-se per una indisposició quan es trobava en les posicions de privilegi.
Per sota, la lluita era una altra: molts novells en els tornejos“seniors” i fins i tot alguns seniors i veterans que acaben de debutar en el món de les competicions. Tot i així, la competició va transcórrer amb total normalitat i esportivitat.
Pel que fa als locals, el Catalunya va comptar amb la direcció aquesta vegada del tot-terreny Miguel Ayllón. L’arbitratge, novament, a càrrec de la dupla Morcillo-Vigo i el muntatge i desmuntatge a càrrec d’uns pocs socis, amb menció especial per a Pedro Serrano i Manuel Vargas. Ells dos sempre hi són, hi van tornar a ser i a més solen ser dels primers en arribar i els últims en marxar.
Un total de 14 socis van prendre part en el torneig, 11 d’ells amb fitxa pel Catalunya. Una xifra un pèl superior al que era habitual en els darrers opens de lentes, però encara per sota de la xifrà a què hauríem d’aspirar. Poca presència de jugadors del primer equip, tot i que aquest any ja han complert de sobres amb el sofert ascens a Primera. Mentre seguim esperant una més alta participació dels nostres, almenys ens hem de felicitar per haver organitzat un torneig viable econòmicament i que té futur en el calendari dels propers anys.
Jordi Morcillo (Catalunya EC)

lunes, 16 de abril de 2012

EL CATALUNYA PUJA A PRIMERA DIVISIÓ


L’equip A ha acabat d’arrodonir la bona temporada de tots els equips assolint aquesta treballada fita. No va poder ser en la fase regular, en el grup clarament més dur dels tres, però ha estat en el play-off vencent avui per 6-4 al sòlid equip del Cornellà.
Tot i jugar al Casinet, el Cornellà no semblava pas l’equip visitant. A banda dels deu jugadors alineats, hi havia ben bé mitja dotzena més donant suport a l’equip. Això demostra una vegada més que és un club amb molta vida i empenta (ja ens ho va demostrar organitzant la Festa Catalana de l’any passat).
La formació que ha presentat avui el Cornellà no tenia res a veure amb l’equip habitual que ha presentat durant el campionat, on amb moltes dificultats van assolir la tercera plaça. El full assenyalava els jugadors de l’1 a l’11, amb una sola absència. Fins i tot el seu primer tauler, Ferran Barroso, s’estrenava avui en el campionat: tampoc ens ha d’estranyar tenint en compte que és el tercer any que juga una sola partida. La majoria dels jugadors eren gent força veterana, que sap molt més de la Primera Divisió que no pas nosaltres, i no és d’estranyar que ens hagin posat les coses difícils. Tinc la sensació – i és una opinió molt personal –que si el Cornellà hagués presentat aquest equip cada setmana hagués pogut perfectament guanyar el seu grup, el més assequible dels tres.
La victòria davui del Catalunya ha estat en la línia de les darreres rondes del Campionat:no hem aconseguit en cap moment imposar-nos de forma contundent,però almenys hem evitat errors flagrants i per tant la sensació que ha quedat és dequip solvent.Tres victòries i una sola derrota(del veterà Vilageliu),amb sis taules,ha estat lequilibrat balanç del dia.Les victòries han anat obrint escletxa poc a poc:primer Felipe Vera,que finalment ha acabat el torneig en ratxa.Després un servidor,en un final avantatjós que shauria pogut complicar.I pocs minuts més tard,ja cap a les 13h, Gavilán no donava opció al seu rival i posava en aquell moment el que seria el punt definitiu,ja que les taules shan anat entremesclant.Lúnica derrota ha arribat quan el matx ja estava decidit.
Menció especial avui per a en Xavi Serrano, que ha jugat mig enfebrat i a més no ho hem sabut fins al final del matx. I també –novament-per a en Pau Juan, que ha jugat sis partides a l’equip A sense patir cap derrota: la seva consolidació és ja una realitat.
Precisament el seu pare, en Salva, ens feia veure que aquest ascens a Primera Divisió pot suposar un impuls important per al club. El cert és que en tres anys hem pujat dues categories i hem assolit dos títols (Lliga de Preferent el 2010 i Copa de Segona el 2012), i ara caldrà gestionar aquest creixement amb prudència. Però probablement aquesta Primera Divisió – on el Catalunya només havia jugat el 2001 i 2002 – pot servir d’estímul per a què la majoria de jugadors del primer equip, ja ben entrats en la trentena, busquin una segona joventut i facin un pas endavant. Lluny encara de parlar de fitxatges, el secret de l’èxit pot ser la millora del que ja tenim: aquests que busquem la segona joventut ens hem d’emmirallar en el que fan i faran els qui són en la primera (com en Pau o l’Alejandro Calderón); o sigui, jugar tornejos i formar-se.
El camí fins aquí no ha estat gens planer i,tot i que enguany hem reforçat lequip,sens dubte hem notatl absència den VicençF ont.Un jugador que sempre sha declarat poc amic de les partides matinals,però que un gran esperit de lluita i dequip.Ja que he tret la paraula fixatges,tornar a comptar amb ell seria el primer gran fitxatge.
Cal agrair també els altres tres jugadors que han jugat amb el primer equip, però que avui no han estat alineats: Alex Sulleva, Xavi Guerrero i Alejandro Calderón.
El club tanca la persiana per un curt període de tres setmanes. Llavors, el 6 de maig, la tornarem obrir per estrenar el nostre Obert d’escacs actius. Esperem tornar a celebrar un èxit, en aquest cas de participació.


Jordi Morcillo

lunes, 2 de abril de 2012

I Obert Actiu del Catalunya Escacs Club (6 de Maig)

És poden consultar els primers inscrits al torneig en el següent enllaç:
http://chess-results.com/tnr69763.aspx?lan=2

RONDA 9: L’ASCENS A PRIMERA QUEDA EN SUSPENS

Cinc dels sis equips del Catalunya han acabat avui la seva participació al Campionat d’equips, tots cinc amb els deures fets. El Catalunya A avui ha fet els deures del dia, però encara no els de la temporada: la carambola que suposava obtenir millor resultat que el Tordera no s’ha produït i això vol dir que el 15 d’abril ens haurem de jugar les garrofes al Casinet, presumiblement contra el Jake o el Cornellà.

El sotrac de dues rondes que va patir l’equip (empat a Cirera i derrota contra el Tordera) ha estat definitiu i ara només queda jugar-s’ho tot a una carta. Finalment el resultat d’avui ha estat intranscendent, però l’equip s’ha pres molt seriosament aquesta fatídica última ronda. Des de feia setmanes, es veia a venir un hàndicap molt gran haver-se de desplaçar a Figueres amb l’afegit de l’hora de menys que ha tingut aquesta nit. La solució ha estat saludable i divertida: fer el viatge un dia abans, allotjar-se a Figueres, dur algunes de les dones dels jugadors i portar un parell de joves talents. El resultat ha estat de 3-7 i l’experiència molt gratificant.

Cal dir que el Figueres B ha jugat amb un equip de circumstàncies, probablement per la necessitat de reforçar el seu C. Fins ara a casa firmaven un impecable 4/4 i això el feien un equip temible. Però –si em permeteu el to humorístic- el moment en què hem vist perillar més el matx ha estat a les 9,25, esmorzant en un bar proper al club. Allà hem vist en Jordi Serra, Mestre Català i número 11 del club, que ahir no es va alinear amb l’equip A. Això podia voler dir que el Figueres B venia amb tot, però finalment han alineat jugadors habituals del B i del C, llevat dels tres primers taulers. Tot i així, ens han presentat batalla i no hem sentenciat del tot fins les 13h. L’única derrota ha estat de Pedro Serrano, a qui les negres se li estan posant malament. Quatre taules (Amigó, Rubén, Morcillo i Guerrero) i cinc victòries clares han estat el balanç del dia.

La nota més positiva ha estat el debut amb victòria del jove Alejandro Calderón, que juntament amb el més consagrat Pau Juan, han tancat l’equip de forma solvent. L’Alejandro, a punt de fer 15 anys, segueix progressant i ben aviat pot superar els 2000 d’elo. Per cert, que el seu per equips és de llibre: 7 de 7.

De la resta d’equips, destaquem el meritori empat de l’equip B a Canet, anant amb força baixes. La seva permanència és una excel·lent notícia – ja ho vam anunciar la setmana passada- , i esperem que l’any vinent es consagrin a la categoria, perquè per nivell i compromís és la que els pertoca.

No obstant, en la resta d’equips hem de parlar de llums i ombres. Entre els equips C, D, E i F hem acumulat 5 baixes. És una llàstima que un club amb 82 fitxes no pugui omplir 44 places. Tots som conscients de la dificultat i l’esforç que suposa anar a jugar, i més en un diumenge com aquest (Marató de Barcelona, canvi horari, desplaçament, objectius assolits). Però els problemes d’aquest any les cinc rondes que hem anat fora ens obliguen a fer una reflexió i replantejar el nombre i la categoria dels equips. No és la situació ideal que alguns delegats hagin de fer mans i mànigues per convèncer els jugadors d’anar a jugar al lloc que sigui: si hem de demanar que la gent vingui a jugar com un favor, alguna cosa falla. El mateix podríem dir de les rondes en què els equips juguen al Casinet: quatre jugadors voluntaris (i d’un sol equip) fan el muntatge per a 44 taulers. Les crides als socis per una qüestió o l’altra han estat constants, però la resposta molt baixa. Per tant, prenem nota i farem un obligat replantejament.

En la cara contrària, les llums són els xofers, delegats i aquells qui sempre estan disposats a jugar fora i si cal descansar a casa pel bé comú. No començaré a anomenar ningú, perquè la llista és força llarga.

Diumenge 15 d’abril caixa o faixa: estem un xic més a prop que l’any passat i esperem que aquest cop sigui la bona.

Jordi Morcillo

viernes, 23 de marzo de 2012

Frases reflexivas

Nicandro Cuauhtemoc Santiago Pérez
  • En el mundo existen dos clases de personas: los ambiciosos y los conformistas. Los ambiciosos luchan hasta conseguir lo que quieren, mientras que los otros, renuncian a lo que pudieron haber obtenido
Confucio
  • El hombre sabio busca lo que desea en su interior; el no sabio, lo busca en los demás.
Confucio
  • Exígete mucho a ti mismo y espera poco de los demás. Así te ahorrarás disgustos.
E. Joseph Cossman
  • Los obstáculos son esas cosas que las personas ven cuando dejan de mirar sus metas.
Albert Einstein
  • Si Buscas resultados distintos, no hagas siempre lo mismo
Lao Tsé
  • Si das pescado a un hombre hambriento lo nutres durante una jornada. Si le enseñas a pescar, le nutrirás toda su vida.
Madame de Sevigné
  • Si los hombres han nacido con dos ojos, dos orejas y una sola lengua es porque se debe escuchar y mirar dos veces antes de hablar.
Arthur Schnitzler
  • Estar preparado es importante, saber esperarlo es aún más, pero aprovechar el momento adecuado es la clave de la vida.
Borges, Jorge Luis
  • Hay que tener cuidado al elegir a los enemigos porque uno termina pareciéndose a ellos
Aristóteles
  • El sabio no dice nunca todo lo que piensa, pero siempre piensa todo lo que dice

lunes, 19 de marzo de 2012

RONDA 8: JORNADA RODONA AL CASINET

Els equips del Catalunya han fet els deures una jornada abans d’acabar el Campionat i han evitat que la temible última ronda sigui decisiva (temible pel canvi d’horari i per jugar tots com a visitants). Només l’equip A té una assignatura pendent, però ja la duia des de feia unes quantes setmanes. Almenys avui s’ha assegurat la segona posició, que dóna dret a jugar el playoff a casa, i els resultats d’avui li atorguen una lleugera esperança d’optar a l’ascens directe.
El matx d’avui amb el Sant Adrià ha estat el més descafeïnat d’aquest any, ja que els visitants, amb la permanència a la butxaca, han vingut amb només set jugadors, dels quals només cinc eren titulars habituals. Les tres incompareixences i dues victòries ràpides (de Vigo i Pedro Serrano) han posat un 5-0 al marcador, que poc després ha rematat Vilageliu en una partida de caire tàctic. Felipe Vera, quasi simultàniament, signava taules i els tres restants han tingut partides força lluitades contra jugadors de dilatada experiència. No en va el Sant Adrià fa només dos anys que jugava a Divisió d’Honor. Finalment, victòries de Jordi Amigó i Rubén Martín (van agafant la forma poc a poc) i l’única derrota ha estat per a Mario Gavilán, que no obstant es mostra com el jugador més lluitador cada setmana: és l’únic jugador que encara no ha signat taules. Sense anar més lluny, els tres primers taulers porten quatre taules cadascun.
Els comptes per a la darrera setmana són ben clars: el Catalunya necessita sumar mig punt més que el Tordera per pujar al primer lloc. En cas de victòria, no importa la diferència. En tot cas, serà una bona pedra de toc contra un equip amb cara i ulls, de cara a preparar un més que probable play off.
L’emoció s’ha traslladat avui a la sala gran, on el Catalunya B ha tingut un matx contra les cordes durant tot el matí contra el sòlid equip de l’Arenys de Munt. En molts moments, algunes partides semblaven perdudes (Sulleva i Roche) i finalment han acabat en taules. Els primers en guanyar han estat el delegat Alex Reyes i Manolo Vargas, mentre que també han contribuït amb victòria un solvent Marc Maspoch (última incorporació) i el sempre lluitador Baeza. Encara que no consti al quadre oficial de la Federació, el vuitè lloc d’aquest grup (que en el pitjor dels casos ocuparia el B) no donarà en cap cas el descens, tenint en compte el sistema de descensos compensats entre la Segona Divisió i la Preferent. L’enhorabona a tots els qui han contribuït a aquesta gesta, tenint en compte que–paradoxalment- moltes rondes han hagut de lluitar amb rivals més forts que els que s’enfrontaven al mateix equip A.
Els equips C i D també s’han fet un homenatge a ells mateixos, ja que és la primera ronda que han pogut presentar dos equips competitius alhora. Fins ara, han hagut de traslladar forces amunt i avall, però avui tant un com l’altre han lluitat de tu a tu amb rivals de certa entitat. L’equip C s’ha desfet del Mollet B (aspirant a l’ascens) per 4,5-3,5 i el D ha guanyat el Montcada C (5-3). El Catalunya C converteix la permanència virtual en matemàtica, mentre que el D acaba el torneig sobrat de punts i amb una lleugeríssima possibilitat d’entrar als quatre primers, que poden ascendir de categoria. Un ascens que, d’altra banda, no interessa de cap manera, vistos els problemes d’enguany per formar equips i desplaçar-los.
Bona prestació de l’equip E, perdent per la mínima davant l’Ateneu Barcelonès B (1,5-2,5), amb una remuntada final inversemblant de Xavi Torrents. I excel·lent actuació dels nostres alevins (amb permís de Juli Bernat), que han guanyat 4-0 al Peona i Peó G.
Esperem poder acabar bé la temporada amb l’ascens de l’equip A, que avui s’ha guanyat tenir una segona oportunitat (seria, si fos el cas, el 15 d’abril). Però en tot cas, la millor notícia segueix sent el salt qualitatiu de la pedrera. Ja sabem que de l’elo, no n’hem de fer gaire cas. Però només uns números a tall d’exemple: Pau Juan +31, Calderón +44, Marc Petit +21, Andreu Ortega +38, Sergi Carbajal +17... Tots els citats, més en Magí Bernat, ens representaran d’aquí a quinze dies a la Final Catalana d’Edats.

Jordi Morcillo

RONDA 7: ELS EQUIPS DEL CATALUNYA ACARICIEN ELS SEUS OBJECTIUS

Victòria força convincent de l’equip A avui a l’històric local de Julià Portet, ara seu del potent club Barcelona-UGA. El 3-7 aconseguit contra el seu equip C acosta el Catalunya a l’objectiu (no pas inicial) d’assolir la segona posició, tot i que encara caldrà suar de valent les darreres dues rondes. Sense treure encara la calculadora, al Catalunya li serveix un punt per quedar segon, donat que la primera posició dependria d’una carambola força improbable. Aquest punt pot sortir de tres maneres: guanyant l’última ronda a Figueres; empatant els dos matxos; o bé guanyant el Sant Adrià la setmana vinent sempre i quan no sortíssim golejats l’últim dia (el del fatídic canvi d’horari).
Avui el Barcelona-Uga C no ha presentat a priori la seva millor alineació, però la mescla de jugadors experts dels tres clubs d’origen (Barcelona, UGA i Barceloneta) formaven un equip molt respectable que no seria fàcil vèncer. Per sort, avui sempre hem anat per davant en el marcador i no hi ha hagut cap partida que pintés realment malament en tot el matí: de fet, per primer cop aquest any no se n’ha perdut cap (quatre victòries i sis taules). L’ensurt del matí no ha estat damunt del tauler, sinó fora: Vilageliu es quedava adormit i hem hagut de recórrer a cridar d’urgència a Xavi Guerrero, que anava a jugar amb el B, i completar el segon equip amb Josep Mª Pascual. Sort que les distàncies no eren llargues i hem pogut maniobrar a temps!
Seguim sense estar massa fins en el nostre joc, tot i que avui dos dels nostres han retrobat el camí de la victòria: David Vigo, que no guanyava des de la segona ronda, i Rubén Martín, des de la primera. La partida Gilabert-David Vigo reeditava el duel de l’any passat i durant molta estona ha tingut la tònica incerta de llavors (que va acabar en taules). Al marge d’ells dos, Mario Gavilán es confirma com a pitxitxi de l’equip (6 de 7) i segueix amb una gran regularitat en els resultats, tanta com en l’hora de presentar-se al tauler (a les 10h, com cada diumenge).
I l’altra bona notícia, una dia més, és la confirmació que Pau Juan està assolint una maduresa en el seu joc digna de titular indiscutible del primer equip. Avui ha guanyat un delicat final de torres, digne d’una classe magistral, al veterà Xavier Colom.
La resta de jugadors seguim oferint llums i ombres i en general jugant per sota del nivell que es pot esperar. Alguns ho atribuïm als nervis de trobar-nos amb contratemps extra-esportius cada setmana, altres a la inadequada alimentació durant la partida... el cas és que l’equip necessita encara posar-se les piles per assolir l’ascens a Primera.
Des del Casinet, també ens arribaven bones notícies, ja que l’equip B guanyava precisament al Barcelona-UGA D amb força dificultats (6,5-3,5), tenint en compte que ells s’han presentat amb dos jugadors menys. Amb aquest resultat, el Catalunya B acaricia la permanència, que podria ser matemàtica si aconsegueix puntuar la setmana vinent. Igual que l’equip A, fóra bo anar a l’incòmode desplaçament de l’últim dia amb els deures fets.
L’equip C ha sortit clarament derrotat de Sant Pere de Torelló (5,5-2,5) però la permanència és quasi segura. El D, per la seva banda, ha perdut per la mínima amb el Peona i Peó E (4,5-3,5) amb el handicap de jugar amb només 7 jugadors. És una pena haver de deixar un equip així amb inferioritat (tot i que ja té els deures fets), però tot i els esforços dels delegats la crida ha estat en va. Portem 7 rondes jugant i les dades parlen per si soles: quan tots els equips juguen a casa, sempre sobra gent; en canvi, quan es va fora, costa molt d’esforç, temps i trucades comptar amb els equips complets. Sens dubte, l’any vinent ens replantejarem el nombre i potser la categoria d’alguns equips.
A l’espera del resultat de l’equip E, el nostre F, que també jugava a Julià Portet, ha fet un bon paper perdent per la mínima amb el Barcelona-Uga E. Bona victòria de Sergi Carbajal (en plena ratxa), i taules d’en Marc Juan. No ha pogut puntuar un altre aleví que pinta molt bé, l’Alex Gil, que avui s’estrenava els diumenges.

Jordi Morcillo

martes, 6 de marzo de 2012

I OBERT ACTIU DEL CATALUNYA E.C. 2012


I OBERT ACTIU DEL CATALUNYA E.C. 2012

1. El torneig és obert a tots els jugadors amb llicència federativa en vigor. És disputarà el diumenge 6 de maig.

2. El torneig es jugarà pel sistema suís a 9 rondes; l’aparellament es farà mitjançant
el programa informàtic “Swiss Manager”.

3. Horaris estimats de les rondes:

Matí:
10.15 h. presentació de jugadors
10.30 h. 1a ronda 

Tarda:
16.15 h. 5a ronda
20.30 h. Clausura i entrega de premis

Ritme de joc: 15 minuts + 5 segons per jugada a caiguda de bandera (finish).


4. El local de joc serà Rector Triado, 53 (Casinet d'Hostafrancs) 1r pis Sala 4 i adjacents

5. Vàlid per elo català segons normativa 1.1 d'avaluació d'elo català

6. Seran eliminats els jugadors que no es presentin a una ronda sense avís o causa justificada.

7. Premis (els individuals de quantia econòmica no són acumulables):
1r.
2n.
3r.
4r.
5è.
6è.
250 €+Trofeu
160 €
100 €
70 €
50 €
40 €
ELO
1r
2n

3er
2000 a 2149
70 €+Trofeu
50 €

Inscripció gratuïta Open de Sants 2012
1850 a 1999
60 €+Trofeu
40 €

Inscripció gratuïta Open de Sants 2012
Menys de 1849
50 €+Trofeu
30 €

Inscripció gratuïta Open de Sants 2012

Trofeu al millor sub-10, sub-12, sub-14, sub-16 i veterà (+60)
Per als trams d’elo es tindrà el compte l’elo FIDE i, en el seu defecte, el català.

8. En acabar la darrera ronda se sortejarà l’ordre dels següents sistemes de desempat: Bucholz Total, Bucholz -1, Bucholz Mitjà, Progressiu FIDE.

9. Les decisions dels àrbitres seràn inapel·lables.

10. Director del Torneig: Miquel Solé
Àrbitre principal: Jordi Morcillo (AN)
Àrbitre auxiliar: David Vigo (AC)

11. Drets d’inscripció:

General: 15 € Sots 16 (nascuts el 1996 i posteriors): 12 € + 60 anys (nascuts el 1952 i anteriors): 12 €
Socis Catalunya Escacs Club: 8 €
+ 2375 elo FIDE: Gratuït.

12. L’organització es reserva el dret de rebutjar una inscripció, sempre per motius fonamentats.

13. Per inscriure’s:
Tfn: 620341266 Jordi Morcillo
Email: catalunyaescacs@gmail.com Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

Termini: Dissabte 5 de Maig a les 13.00 h. A les 19h es farà públic l’aparellament de la primera ronda ala web www.Chess-Results.com

14. Qualsevol punt no previst en el present reglament es resoldrà aplicant la normativa de la FCE, i en general la de la FIDE.

15. La participació en el torneig, suposa, per part del jugador l’acceptació d’aquestes normes.

Barcelona a 06 de març 2012

RONDA 6: L’EQUIP A SEGUEIX PATINT I SUMANT


Definitivament, la Segona Divisió – i més aquest grup- és un os dur de rosegar. Ho hem vist altre cop avui, amb la victòria per la mínima (5,5-4,5) contra el Peona i Peó B, però també veient els resultats de la resta d’equips. Ja fa temps (des de l’empat a Cirera, diria jo) que tots ens hem convençut que els ordres de força tenen un valor pràctic nul. Ho demostra que no estem fins ni tan sols arribats a la sisena ronda, però també que qualsevol equip creu en les seves possibilitats al marge de la classificació. El Peona i Peó B avui n’ha estat un exemple: ha cregut en la victòria i l’ha estat a punt d’aconseguir si no fos per haver aixecat el peu de l’accelerador en els minuts finals. Dues victòries, set taules i una derrota demostren les dificultats que estem tenint per desequilibrar.

La baixa de darrera hora de Felipe Vera (3r tauler) potser no hagi tingut una gran incidència en el resultat. El que puguem haver perdut de força, segurament s’haurà vist compensat per l’efecte sorpresa de la preparació. Els equips A tenim un desavantatge respecte als B i C del grup (i de qualsevol grup): les alineacions són més previsibles i la preparació sempre és més fàcil per a ells. Com a bon equip de joves, és probable que la majoria dels visitants s’hagués preparat contra un rival que finalment ha jugat al tauler del costat.

Sort n’hem tingut avui dels dos pitxitxis: Mario Gavilán i Xavi Serrano, ambdós amb 5 de 6. Cert que s’han trobat amb el “regal” de repetir blanques, però han respost amb eficàcia i contundència. Entremig, les taules s’anaven succeint: Pedro Serrano i Enric Garcia firmaven una pau amistosa ben aviat. Al mau tauler, sempre he tingut un lleuger avantatge que no he sabut portar correctament al final i el meu rival, Enric Masferrer, ha bloquejat la posició. David Vigo ha arribat a un final de cavalls amb peó de menys contra Ferran Cervelló, però no ens feia patir gaire. Al David l’hem vist entaular i fins i tot guanyar finals de cavalls amb dos peons de menys, o sigui que l’empresa d’avui era més senzilla. Als últims taulers, Pau Juan patia de valent per treure taules contra Joan Regidor. Per cert, el Peona i Peó és especialista en seleccionar últims taulers que són autèntics “tapats”. Al costat, Alex Sulleva es deixava entrar per tot arreu i signava l’única derrota del dia.

El marcador reflectia un 4-3 i només quedaven tres partides. Jordi Amigó havia desaprofitat força avantatge i entrava en un final de taules mortes. Rubén Martín complicava un final amb dos peons de menys però els reis ballant pel tauler. I Vilageliu, amb peó de més i dues torres per banda, anava consumint el seu temps perillosament. Sort que li hem incitat a fer taules, una mica a disgust seu. Amb els seus problemes de visió i la seva edat, el risc de perdre per temps era evident. Finalment, Jordi Poblet, rival de Rubén, també s’ha vist pressionat pel temps i ha ofert taules. Mig en broma, li hem ofert un pernil o una ampolla de cava. El cert és que fa la sensació que en aquestes dues últimes partides ens han perdonat la vida.

Els resultats de la jornada són força favorables. El rival del davant (Tordera) s’ha deixat mig punt, però encara ens avantatja en un punt i millor desempat. I per darrere, el Barcelona C i el Figueres B també han empatat. No obstant, hi ha cinc equips que lluiten per les places de dalt i tots els tenim “a tiro”, per davant i per darrere. Per tant, tal i com ens va passar l’any passat, qualsevol posició és possible.

La resta de la jornada ha deparat com a nota positiva la permanència matemàtica de l’equip D, que ha guanyat 5-3 al Cornellà B. El Catalunya C, tot i la derrota 2,5-5,5 amb el Cerdanyola C, està virtualment salvat. Més difícil ho tindrà el B, que ha perdut 2-8 amb el potent Masnou, i faria bé en puntuar en un parell de les tres rondes que queden.

Els equips “petits” segueixen creixent. Avui l’E ha perdut 1-3 amb el Còlònia Güell B, però amb la bona notícia de la primera victòria de Lluís Villalonga, un nou soci d’aquests que “fan club”. I l’equip F, amb tres sub-12, ha empatat a 2 contra el Colmena C. Ha destacat la victòria de Sergi Carbajal, confirmant el seu excel·lent moment de forma.

La setmana que ve la lluita no cessa i el doble duel amb el Barcelona Uga pot ser decisiu per a les aspiracions dels equips A i B.

Jordi Morcillo

RONDA 5: L’EQUIP A RECUPERA POSICIONS I CONFIANÇA


El Catalunya ha recuperat la segona posició del grup A (la que dóna dret a jugar el play off a casa) després d’una clara victòria al difícil “camp” de l’Aragonès. I dic difícil perquè els precedents assenyalaven que el nostre club sempre sortia escaldat del Teatre Goya. L’últim precedent, el 2006, va acabar amb un contundent 7-3, precisament el resultat invers del que s’ha donat avui.

L’Aragonès ha presentat la millor alineació d’aquesta temporada, cosa que no és d’estranyar ja que a casa solen ser molt més forts que a fora. L’equip s’ha rejovenit relativament amb la recent incorporació de jugadors que “només” tenen entre 45 i 60 anys (Walter, Catalan, Villares). El seu local segueix sent dels més elegants i senyorials que es poden trobar a Catalunya. Però posats a trobar alguna pega, els locals posen els detalls (poc rellevants però evidents) per fer valdre el factor camp d’una o altra manera. Tots sabem que al 90% dels locals de joc, l’equip visitant sempre està orientat de cara a la paret. Però en aquest cas, en una sala rectangular, l’equip visitant ocupa els seients de la part exterior i els visitants els de la part interior. Avui he tingut el mateix pensament que fa sis anys: “Només els falta aixecar-se tots alhora, agafar les taules i dir, ¡a por ellos!, ajuntant-es per esclafar el contrari”. Un dia farem un estudi sobre la disposició dels taulers als locals de joc...pot resultar curiós. A banda d’això, tots els rellotges estaven situats a la dreta dels locals. No hi ha cap normativa que digui que han d’estar orientats cap a la mateixa direcció, i menys quan no hi ha àrbitre – els han canviat quan han vist que estaven alternats, sempre a la dreta de les negres-. El comportament dels locals, això sí, ha estat exquisit en tot moment, però aquestes minúcies no les fem, al Casinet. Tampoc canviem el nom de l’equip visitant (“Cataluña”, ens han posat avui), però això ja és una altra història.

El matx ha estat tranquil pel que fa al marcador, però el 3-7 hauria pogut amb justícia ser ben diferent, tenint en compte que un parell de partides han estat jugades a cara i creu: la meva contra Antonio López i la de Gavilán contra el “poeta” Serrano. Avui el Catalunya ha decantat el matx a la “línia de mitjos”, amb cinc victòries entre els taulers 3 i 7. Només han perdut Pedro Serrano i David Vigo, tot i que en molts moments han tingut la partida amb pinta a taules. Les taules han correspost als dos primers taulers (Amigó i Rubén Martín), on els dos veterans jugadors locals – García Conesa i Monedero- han demostrat que segueixen rendint a altíssim nivell.

Els equips B, C i D han patit derrotes, però la situació a la classificació encara és bona per assolir la permanència. I ja sabem que enguany les rondes crítiques són les senars, quan els equips s’han de desplaçar. Qui sí ha triomfat ha estat l’equip E, guanyant 1-3 a l’Espiga C. Avui debutaven Marc Torres (el jugador ara per ara més actiu del club en tornejos) i Joan Matamoros, que no se sol prodigar en tornejos per equips. I finalment, l’equip F ha rebut un tracte força lamentable al local del Sanllehy, que ja fa setmanes va rebre un avís sobre la seva adreça equivocada. I no només no l’han canviat, sinó que en molts moments del matí no han tractat l’equip visitant amb el respecte que mereix. Esperem que el Comitè de Competició faci alguna cosa més que una advertència. Passat l’equador del torneig, els objectius dels equips segueixen intactes.

Jordi Morcillo

jueves, 23 de febrero de 2012

Un poco de historia del Papel higiénico

Antes de la invención del papel higiénico se utilizaban materiales diversos: lechuga, trapos, pieles, césped, hojas de coco o de maíz. Los antiguos griegos se aseaban con trozos de arcilla y piedras, mientras que los romanos se servían de esponjas amarradas a un palo y empapadas en agua salada. Por su parte, los inuit optaban por musgo en verano y por nieve en invierno, y para las gentes de zonas costeras la solución procedía de las conchas marinas y las algas.

Los primeros en crear y usar papel higiénico fueron los chinos, quienes en el siglo II A.d.C. ya diseñaron un papel cuyo uso principal era el aseo íntimo. Varios siglos más tarde (allá por el siglo XVI), las hojas chinas de papel destacaban por su gran tamaño (medio metro de ancho por 90 centímetros de alto). Sin duda, estas hojas estaban en consonancia con la posición jerárquica de sus usuarios: los propios emperadores y sus cortesanos.

En higiene personal las clases sociales estaban bien delimitadas. Los antiguos romanos de las clases pudientes utilizaban lana bien empapada en agua de rosas, mientras que la realeza francesa utilizaba nada menos que encaje y sedas. La hoja de cáñamo era el más internacional de los materiales utilizados por los ricos y poderosos.

Joseph C. Gayetty fue el primero en comercializar el papel higiénico allá por 1857. El producto primigenio consistía en láminas de papel humedecido con aloe, denominado “papel medicinal de Gayetty”, un auténtico lujo para los más hedonistas. El nuevo producto, de precio prohibitivo, se comercializaba bajo un visionario eslogan: “la mayor necesidad de nuestra era, el papel medicinal de Gayetty para el baño”.

En 1880 los hermanos Edward y Clarence Scott comienzan a comercializar el papel enrollado que hoy conocemos. Una presentación en sociedad llena de obstáculos dados los muchos tabúes que rodeaban al nuevo producto. Por la época se consideraba inmoral y pernicioso que el papel estuviera expuesto en las tiendas a la vista del público en general.
Pero el papel de los orígenes no era el producto suave y absorbente de nuestros días. En 1935 se lanza un papel higiénico mejorado bajo el reclamo de “papel libre de astillas”. Esto nos hace deducir que lo habitual de la época era que el papel higiénico contara con alguna que otra impureza.

La importancia del papel higiénico en nuestros días es incuestionable, testigo de ello es el reconocimiento recibido por Kimberly-Clark en 1944 a cargo del Gobierno de los Estados Unidos. El motivo de dicho reconocimiento fue (citamos palabras textuales) “su heroico esfuerzo en el suministro a los soldados durante la II Guerra Mundial”.

Dicha importancia llegó a ser estratégica en la Operación Tormenta del Desierto de la Guerra del Golfo. El verde de los tanques estadounidenses contrastaba demasiado con las blancas arenas del desierto y no se contaba con el tiempo necesario para pintar los vehículos. Se optó por envolver los tanques en papel higiénico como técnica de camuflaje de última hora.

De ser un producto denostado y vendido discretamente en la trastienda, el papel higiénico se ha convertido en el protagonista de pasarelas de moda, obras de arte y delicados trabajos de papiroflexia. Artistas plásticos de renombre como Christo, Anastassia Elias o Yuken Teruya han utilizado papel higiénico como material para sus trabajos. En el terreno de la moda, es célebre el certamen Cheap Chic Weddings Toilet Paper Wedding Dress Contest, que cada año reúne en Estados Unidos a las más originales propuestas de vestidos nupciales confeccionados con papel higiénico.

El papel higiénico tal cual lo conocemos hoy en día ha experimentado un gran desarrollo a lo largo de los cerca de 140 años que han transcurrido desde su invención. A la doble capa del papel (incorporada en 1942) se suman tecnologías punteras que aportan mayor suavidad y absorción (como la UCTAD, desarrollada y patentada por Kimberly-Clark). La última innovación del producto supone incorporar loción de karité, un fruto natural con reconocidas propiedades cosméticas.

Fuentes: Wikipedia/Scottex

miércoles, 22 de febrero de 2012

Atila, rey de los Hunos


Fue Atila uno de los guerreros más temidos de la Historia, azote del Imperio Romano. La armada de Atila había conquistado toda Asia en el 450 D.C (desde Mongolia hasta Rusia), destruyendo y robando todo lo que encontraba a su paso. 

La causa de su muerte: 

Murió de una hemorragia nasal en su noche de bodas. En el 453 D.C, Atila se casó con una joven llamada Ildico. A pesar de su reputación en el campo de batalla, solía comer y beber poco en los grandes banquetes. En su noche de bodas, hizo una excepción comiendo mucho y emborrachándose. En un momento de la noche, su nariz empezó a sangrar, estaba demasiado borracho para darse cuenta. Se ahogó en su propia sangre y fue encontrado muerto la mañana siguiente.