Victòria força convincent de l’equip A avui a l’històric local de Julià Portet, ara seu del potent club Barcelona-UGA. El 3-7 aconseguit contra el seu equip C acosta el Catalunya a l’objectiu (no pas inicial) d’assolir la segona posició, tot i que encara caldrà suar de valent les darreres dues rondes. Sense treure encara la calculadora, al Catalunya li serveix un punt per quedar segon, donat que la primera posició dependria d’una carambola força improbable. Aquest punt pot sortir de tres maneres: guanyant l’última ronda a Figueres; empatant els dos matxos; o bé guanyant el Sant Adrià la setmana vinent sempre i quan no sortíssim golejats l’últim dia (el del fatídic canvi d’horari).
Avui el Barcelona-Uga C no ha presentat a priori la seva millor alineació, però la mescla de jugadors experts dels tres clubs d’origen (Barcelona, UGA i Barceloneta) formaven un equip molt respectable que no seria fàcil vèncer. Per sort, avui sempre hem anat per davant en el marcador i no hi ha hagut cap partida que pintés realment malament en tot el matí: de fet, per primer cop aquest any no se n’ha perdut cap (quatre victòries i sis taules). L’ensurt del matí no ha estat damunt del tauler, sinó fora: Vilageliu es quedava adormit i hem hagut de recórrer a cridar d’urgència a Xavi Guerrero, que anava a jugar amb el B, i completar el segon equip amb Josep Mª Pascual. Sort que les distàncies no eren llargues i hem pogut maniobrar a temps!
Seguim sense estar massa fins en el nostre joc, tot i que avui dos dels nostres han retrobat el camí de la victòria: David Vigo, que no guanyava des de la segona ronda, i Rubén Martín, des de la primera. La partida Gilabert-David Vigo reeditava el duel de l’any passat i durant molta estona ha tingut la tònica incerta de llavors (que va acabar en taules). Al marge d’ells dos, Mario Gavilán es confirma com a pitxitxi de l’equip (6 de 7) i segueix amb una gran regularitat en els resultats, tanta com en l’hora de presentar-se al tauler (a les 10h, com cada diumenge).
I l’altra bona notícia, una dia més, és la confirmació que Pau Juan està assolint una maduresa en el seu joc digna de titular indiscutible del primer equip. Avui ha guanyat un delicat final de torres, digne d’una classe magistral, al veterà Xavier Colom.
La resta de jugadors seguim oferint llums i ombres i en general jugant per sota del nivell que es pot esperar. Alguns ho atribuïm als nervis de trobar-nos amb contratemps extra-esportius cada setmana, altres a la inadequada alimentació durant la partida... el cas és que l’equip necessita encara posar-se les piles per assolir l’ascens a Primera.
Des del Casinet, també ens arribaven bones notícies, ja que l’equip B guanyava precisament al Barcelona-UGA D amb força dificultats (6,5-3,5), tenint en compte que ells s’han presentat amb dos jugadors menys. Amb aquest resultat, el Catalunya B acaricia la permanència, que podria ser matemàtica si aconsegueix puntuar la setmana vinent. Igual que l’equip A, fóra bo anar a l’incòmode desplaçament de l’últim dia amb els deures fets.
Seguim sense estar massa fins en el nostre joc, tot i que avui dos dels nostres han retrobat el camí de la victòria: David Vigo, que no guanyava des de la segona ronda, i Rubén Martín, des de la primera. La partida Gilabert-David Vigo reeditava el duel de l’any passat i durant molta estona ha tingut la tònica incerta de llavors (que va acabar en taules). Al marge d’ells dos, Mario Gavilán es confirma com a pitxitxi de l’equip (6 de 7) i segueix amb una gran regularitat en els resultats, tanta com en l’hora de presentar-se al tauler (a les 10h, com cada diumenge).
I l’altra bona notícia, una dia més, és la confirmació que Pau Juan està assolint una maduresa en el seu joc digna de titular indiscutible del primer equip. Avui ha guanyat un delicat final de torres, digne d’una classe magistral, al veterà Xavier Colom.
La resta de jugadors seguim oferint llums i ombres i en general jugant per sota del nivell que es pot esperar. Alguns ho atribuïm als nervis de trobar-nos amb contratemps extra-esportius cada setmana, altres a la inadequada alimentació durant la partida... el cas és que l’equip necessita encara posar-se les piles per assolir l’ascens a Primera.
Des del Casinet, també ens arribaven bones notícies, ja que l’equip B guanyava precisament al Barcelona-UGA D amb força dificultats (6,5-3,5), tenint en compte que ells s’han presentat amb dos jugadors menys. Amb aquest resultat, el Catalunya B acaricia la permanència, que podria ser matemàtica si aconsegueix puntuar la setmana vinent. Igual que l’equip A, fóra bo anar a l’incòmode desplaçament de l’últim dia amb els deures fets.
L’equip C ha sortit clarament derrotat de Sant Pere de Torelló (5,5-2,5) però la permanència és quasi segura. El D, per la seva banda, ha perdut per la mínima amb el Peona i Peó E (4,5-3,5) amb el handicap de jugar amb només 7 jugadors. És una pena haver de deixar un equip així amb inferioritat (tot i que ja té els deures fets), però tot i els esforços dels delegats la crida ha estat en va. Portem 7 rondes jugant i les dades parlen per si soles: quan tots els equips juguen a casa, sempre sobra gent; en canvi, quan es va fora, costa molt d’esforç, temps i trucades comptar amb els equips complets. Sens dubte, l’any vinent ens replantejarem el nombre i potser la categoria d’alguns equips.
A l’espera del resultat de l’equip E, el nostre F, que també jugava a Julià Portet, ha fet un bon paper perdent per la mínima amb el Barcelona-Uga E. Bona victòria de Sergi Carbajal (en plena ratxa), i taules d’en Marc Juan. No ha pogut puntuar un altre aleví que pinta molt bé, l’Alex Gil, que avui s’estrenava els diumenges.
Jordi Morcillo
A l’espera del resultat de l’equip E, el nostre F, que també jugava a Julià Portet, ha fet un bon paper perdent per la mínima amb el Barcelona-Uga E. Bona victòria de Sergi Carbajal (en plena ratxa), i taules d’en Marc Juan. No ha pogut puntuar un altre aleví que pinta molt bé, l’Alex Gil, que avui s’estrenava els diumenges.
Jordi Morcillo
No hay comentarios:
Publicar un comentario