Definitivament,
la Segona Divisió – i més aquest grup- és un os dur de rosegar. Ho hem vist
altre cop avui, amb la victòria per la mínima (5,5-4,5) contra el Peona i Peó B,
però també veient els resultats de la resta d’equips. Ja fa temps (des de
l’empat a Cirera, diria jo) que tots ens hem convençut que els ordres de força
tenen un valor pràctic nul. Ho demostra que no estem fins ni tan sols arribats a
la sisena ronda, però també que qualsevol equip creu en les seves possibilitats
al marge de la classificació. El Peona i Peó B avui n’ha estat un exemple: ha
cregut en la victòria i l’ha estat a punt d’aconseguir si no fos per haver
aixecat el peu de l’accelerador en els minuts finals. Dues victòries, set taules
i una derrota demostren les dificultats que estem tenint per
desequilibrar.
La baixa de
darrera hora de Felipe Vera (3r tauler) potser no hagi tingut una gran
incidència en el resultat. El que puguem haver perdut de força, segurament
s’haurà vist compensat per l’efecte sorpresa de la preparació. Els equips A
tenim un desavantatge respecte als B i C del grup (i de qualsevol grup): les
alineacions són més previsibles i la preparació sempre és més fàcil per a ells.
Com a bon equip de joves, és probable que la majoria dels visitants s’hagués
preparat contra un rival que finalment ha jugat al tauler del
costat.
Sort n’hem
tingut avui dels dos pitxitxis: Mario Gavilán i Xavi Serrano, ambdós amb 5 de 6.
Cert que s’han trobat amb el “regal” de repetir blanques, però han respost amb
eficàcia i contundència. Entremig, les taules s’anaven succeint: Pedro Serrano i
Enric Garcia firmaven una pau amistosa ben aviat. Al mau tauler, sempre he
tingut un lleuger avantatge que no he sabut portar correctament al final i el
meu rival, Enric Masferrer, ha bloquejat la posició. David Vigo ha arribat a un
final de cavalls amb peó de menys contra Ferran Cervelló, però no ens feia patir
gaire. Al David l’hem vist entaular i fins i tot guanyar finals de cavalls amb
dos peons de menys, o sigui que l’empresa d’avui era més senzilla. Als últims
taulers, Pau Juan patia de valent per treure taules contra Joan Regidor. Per
cert, el Peona i Peó és especialista en seleccionar últims taulers que són
autèntics “tapats”. Al costat, Alex Sulleva es deixava entrar per tot arreu i
signava l’única derrota del dia.
El marcador
reflectia un 4-3 i només quedaven tres partides. Jordi Amigó havia desaprofitat
força avantatge i entrava en un final de taules mortes. Rubén Martín complicava
un final amb dos peons de menys però els reis ballant pel tauler. I Vilageliu,
amb peó de més i dues torres per banda, anava consumint el seu temps
perillosament. Sort que li hem incitat a fer taules, una mica a disgust seu. Amb
els seus problemes de visió i la seva edat, el risc de perdre per temps era
evident. Finalment, Jordi Poblet, rival de Rubén, també s’ha vist pressionat pel
temps i ha ofert taules. Mig en broma, li hem ofert un pernil o una ampolla de
cava. El cert és que fa la sensació que en aquestes dues últimes partides ens
han perdonat la vida.
Els resultats de
la jornada són força favorables. El rival del davant (Tordera) s’ha deixat mig
punt, però encara ens avantatja en un punt i millor desempat. I per darrere, el
Barcelona C i el Figueres B també han empatat. No obstant, hi ha cinc equips que
lluiten per les places de dalt i tots els tenim “a tiro”, per davant i per
darrere. Per tant, tal i com ens va passar l’any passat, qualsevol posició és
possible.
La resta de la
jornada ha deparat com a nota positiva la permanència matemàtica de l’equip D,
que ha guanyat 5-3 al Cornellà B. El Catalunya C, tot i la derrota 2,5-5,5 amb
el Cerdanyola C, està virtualment salvat. Més difícil ho tindrà el B, que ha
perdut 2-8 amb el potent Masnou, i faria bé en puntuar en un parell de les tres
rondes que queden.
Els equips
“petits” segueixen creixent. Avui l’E ha perdut 1-3 amb el Còlònia Güell B, però
amb la bona notícia de la primera victòria de Lluís Villalonga, un nou soci
d’aquests que “fan club”. I l’equip F, amb tres sub-12, ha empatat a 2 contra el
Colmena C. Ha destacat la victòria de Sergi Carbajal, confirmant el seu
excel·lent moment de forma.
La setmana que
ve la lluita no cessa i el doble duel amb el Barcelona Uga pot ser decisiu per a
les aspiracions dels equips A i B.
Jordi
Morcillo
No hay comentarios:
Publicar un comentario