El
Catalunya ha recuperat la segona posició del grup A (la que dóna dret a jugar el
play off a casa) després d’una clara victòria al difícil “camp” de l’Aragonès. I
dic difícil perquè els precedents assenyalaven que el nostre club sempre sortia
escaldat del Teatre Goya. L’últim precedent, el 2006, va acabar amb un
contundent 7-3, precisament el resultat invers del que s’ha donat
avui.
L’Aragonès ha presentat la millor alineació d’aquesta
temporada, cosa que no és d’estranyar ja que a casa solen ser molt més forts que
a fora. L’equip s’ha rejovenit relativament amb la recent incorporació de
jugadors que “només” tenen entre 45 i 60 anys (Walter, Catalan, Villares). El
seu local segueix sent dels més elegants i senyorials que es poden trobar a
Catalunya. Però posats a trobar alguna pega, els locals posen els detalls (poc
rellevants però evidents) per fer valdre el factor camp d’una o altra manera.
Tots sabem que al 90% dels locals de joc, l’equip visitant sempre està orientat
de cara a la paret. Però en aquest cas, en una sala rectangular, l’equip
visitant ocupa els seients de la part exterior i els visitants els de la part
interior. Avui he tingut el mateix pensament que fa sis anys: “Només els falta
aixecar-se tots alhora, agafar les taules i dir, ¡a por ellos!, ajuntant-es per
esclafar el contrari”. Un dia farem un estudi sobre la disposició dels taulers
als locals de joc...pot resultar curiós. A banda d’això, tots els rellotges
estaven situats a la dreta dels locals. No hi ha cap normativa que digui que han
d’estar orientats cap a la mateixa direcció, i menys quan no hi ha àrbitre – els
han canviat quan han vist que estaven alternats, sempre a la dreta de les
negres-. El comportament dels locals, això sí, ha estat exquisit en tot moment,
però aquestes minúcies no les fem, al Casinet. Tampoc canviem el nom de l’equip
visitant (“Cataluña”, ens han posat avui), però això ja és una altra
història.
El matx
ha estat tranquil pel que fa al marcador, però el 3-7 hauria pogut amb justícia
ser ben diferent, tenint en compte que un parell de partides han estat jugades a
cara i creu: la meva contra Antonio López i la de Gavilán contra el “poeta”
Serrano. Avui el Catalunya ha decantat el matx a la “línia de mitjos”, amb cinc
victòries entre els taulers 3 i 7. Només han perdut Pedro Serrano i David Vigo,
tot i que en molts moments han tingut la partida amb pinta a taules. Les taules
han correspost als dos primers taulers (Amigó i Rubén Martín), on els dos
veterans jugadors locals – García Conesa i Monedero- han demostrat que segueixen
rendint a altíssim nivell.
Els
equips B, C i D han patit derrotes, però la situació a la classificació encara
és bona per assolir la permanència. I ja sabem que enguany les rondes crítiques
són les senars, quan els equips s’han de desplaçar. Qui sí ha triomfat ha estat
l’equip E, guanyant 1-3 a l’Espiga C. Avui debutaven Marc Torres (el jugador ara
per ara més actiu del club en tornejos) i Joan Matamoros, que no se sol prodigar
en tornejos per equips. I finalment, l’equip F ha rebut un tracte força
lamentable al local del Sanllehy, que ja fa setmanes va rebre un avís sobre la
seva adreça equivocada. I no només no l’han canviat, sinó que en molts moments
del matí no han tractat l’equip visitant amb el respecte que mereix. Esperem que
el Comitè de Competició faci alguna cosa més que una advertència. Passat
l’equador del torneig, els objectius dels equips segueixen
intactes.
Jordi
Morcillo
No hay comentarios:
Publicar un comentario