Peona i Peó 6- Catalunya 4. No ha pogut ser: ni l’ascens directe (que
depenia d’una carambola) ni la promoció d’ascens, que depenia de guanyar avui a
l’enratxat Peona i Peó. El matx d’avui amb l’equip del Guinardó no ha tingut
mai color visitant, ni tan sols amb un provisional 0,5-1,5, quan encara
quedaven moltes partides i moltes d’elles amb igualtat o inferioritat per part
nostra.
El Peona i Peó ha jugat amb la tensió suficient però sense caure en la
precipitació, sense arriscar a la majoria de taulers, sabent que un hipotètic
empat deixava les coses al seu favor. El Catalunya, en canvi, ha hagut de
lluitar contra alguns handicaps que a priori feien favorits els locals: la
baixa de Rubén Martín al tercer tauler, algun retard provocat per la traïdoria
dels GPS i el dur escull de lluitar contra una WGM-MI al primer tauler. L’única
victòria, de David Vigo, s’ha produït on probablement ells han pres més riscos,
mentre que les derrotes (Jordi Amigó, Jaume Villalonga i Pedro Serrano) s’han
materialitzat quan ja es veia molt difícil arribar als anhelats 5,5 punts.
Cal felicitar el Peona i Peó per l’excel·lent temporada i la seva ratxa
de sis victòries consecutives. Almenys podem dir, com la setmana passada, que
només ens han guanyat els equips de Divisió d’Honor.
Mentrestant, a Manresa, el Terrassa atropellava el Catalònia (2,5-7,5) i
obtenia una victòria que el confirma com a tercer classificat i aspirant a
Divisió d’Honor via promoció.
No hem d’oblidar, però, d’on venim i quin era l’objectiu a l’inici de
temporada: fa només tres anys ens barallàvem amb els equips de Preferent, i
enguany els càlculs per a la permanència eren incerts. La realitat és que fa
cinc setmanes que l’equip està salvat, que -ajudat, això sí, per un calendari
favorable- s’ha passat quatre setmanes en posició d’ascens a Divisió d’Honor i
que finalment ha obtingut una quarta plaça que no contemplaven ni les travesses
més pessimistes.
L’any que ve caldrà consolidar-se en aquesta categoria, perquè hi ha
números ben curiosos: 43,5 punts a favor i 46,5 en contra, quan l’equip ha fet
5,5 / 9 en punts de matx. A nivell individual, tots els jugadors estan entre
els 3,5 i 4,5. Això vol dir que s’han optimitzat al màxim els punts i que la sensació
de bloc hi és, malgrat que potser falta un punt d’experiència o a vegades
contundència.
El Catalunya B acaba també amb nota
L’equip B no ha desentonat i ha signat uns excel·lents 6,5/9 a Preferent.
Una puntuació que, per exemple, no va ser capaç d’assolir l’equip A en la no
massa llunyana temporada 2009. Si es consolida el bloc i alguns dels joves
guanyen en regularitat, podríem parlar a mig termini d’un aspirant a Segona
Divisió.
En el matx d’avui, jugat al Casinet però com a visitants, l’equip s’ha desfet
amb problemes de la Colmena
B , que igual que el Cirera la setmana passada venia amb
“l’aigua al coll”
Hi pot haver un ascens: el Catalunya E!
No semblava gaire probable, però amb els 4 punts d’avui donada la
incompareixença de l’ONCE C, situa el nostre simpàtic equip E a la segona
posició. Fins la setmana passada, als quadres oficials hi havia una fletxa
verda cap amunt amb l’abreviatura “Pr”, que en aquesta categoria significava un
ascens en cas que hi hagués prou vacants. Però ara aquest “Pr” ja no hi és i
només queda la fletxa.
No fem volar coloms, perquè ja vam rebre una informació errònia fa mesos
amb el fals accés a la final de Copa del mateix equip. En qualsevol cas,
enhorabona als habituals d’aquest equip: Magí i Juli Bernat, Jofre Marquès, Marc
Juan i Xavi Torrents. Tot i que podríem haver reforçat per buscar un ascens més
probable, ells solets s’han mantingut compromesos i han assolit aquesta
excel·lent segona posició.
Catalunya F: els novells donen la talla
També cal aplaudir aquest bloc de 5-6 jugadors que han conformat l’equip
F, i que bàsicament són alumnes dels nostres tallers del Casinet, que
recentment han agafat interès per la competició. No només això, sinó que també
han firmat un paper excel·lent, amb 6 victòries i 3 derrotes.
El perfil de nous socis com Xavi Giner, Jordi Solís o Manuel Núñez, tots
ells debutants d’enguany, és molt interessant de cara a poder omplir tots els
equips amb jugadors que diguin: “vull jugar la setmana que ve!” o “vull jugar
sempre que se’m necessiti”, i no tant “si, us plau, anem justos, podries venir
a jugar excepcionalment?”.
Catalunya C i D: cal una reflexió
Vagi per davant el reconeixement a la tasca del delegat d’ambdós equips a
nivell organitzatiu, en Miguel Ayllón, que dedica un munt d’hores, trucades i a
vegades súpliques, a optimitzar els jugadors per salvar aquests dos equips (que
va costar molta feina pujar-los). Però potser l’esforç està sent excessiu
donada la dificultat de fer comprometre la gent, i no cal fer un drama: si la
gent no pot jugar, no passa res; cal agafar els qui vulguin i tinguin ganes de
jugar, sigui a Sants, Sabadell o Sant Pere de Torelló. I si van coixos de
nivell i baixen una categoria, mala sort. Però mantenint un bloc és com se
solen obtenir els resultats, a la curta o a la llarga: vegi’s els exemples de
l’E i l’F, sense anar més lluny.
Avui l’equip D ha guanyat en un intranscendent matx a la Colmena , contra l’equip C
(1,5-4,5) i el C ha perdut 5-3 a
Ripollet, a causa d’un detall que genera molta impotència: dos dels nostres han
arribat tard a causa, en part, dels talls de trànsit de la Marató de Barcelona.
Ja coneixem alguns guanyadors dels “I Premis Per Equips”
A manca de saber el “Premi Compromís”, que el decidirà un jurat, els
premis que depenen de puntuacions objectives queden així:
- Premi Pitxitxi: de manera incontestable per a Manolo Vargas,
- Premi Veterà(+65): per a Albert Coll
- Premi Jove (s-16): per a Magí Bernat
- Premi Debutant (1r any de federat): Xavi Giner.
L’entrega de premis es farà en el marc del sopar de germanor (enguany
celebració) amb data a confirmar ben aviat.
Jordi Morcillo
