Catalunya 2- Tres Peons 8.
Ha hagut de ser un equip de Divisió d’Honor (ja havia
pujat la setmana passada) qui posés fi a la nostra ratxa de 13 jornades sense
perdre. Des del llunyà 19 de febrer del 2012 l’equip no signava una derrota. I
per trobar una derrota tan àmplia ens hem d’anar molt més enrere, concretament
al 2007.
Malgrat alguns comentaris que es lamentaven del fet que el Tres Peons ja
tingués l’ascens matemàtic (per allò de venir debilitats o relaxats), el cert
és que l’equip de Gràcia ha demostrat que aquest grup es compon d’ells més nou
equips més. I, portant una alineació de gala dels taulers 1 al 8 han demostrat
dignificar la competició. Amb la reestructuració de la Divisió d’Honor a 16
equips, segur que seran un equip que hi podrà mantenir-se molts anys sense
problemes.
El matx no ha tingut bona pinta per a nosaltres en cap moment, si bé
algunes partides es podrien haver tret amb un resultat més positiu i deixar-ho
en una derrota no tan àmplia. L’únic “avantatge” que teníem a priori era els
dos darrers taulers, on igual que darrerament el Tres Peons duia jugadors menys
habituals. Ni així: Ernest Bernat ha fet unes taules gens lluitades en deu o
dotze jugades i a Pedro Serrano, amb el matx ja malament, li ha tocat forçar la
posició i ha perdut. Dos bones partides que es podrien haver guanyat (Amigó i
Rubén Martín) s’han acabat perdent, i Xavi Serrano també ha forçat per guanyar
però només ha obtingut taules. Les altres taules les han obtingut David Vigo en
una posició força morta, i Pau Juan, que ha suat tinta per arrencar el mig punt
en una posició terriblement incòmode. Felipe Vera, Alejandro Sáez i un servidor
no han tingut gaire opció contra rivals netament superiors.
La derrota ens fa saltar directament al quart lloc (5,5 punts), amb
escasses opcions d’ascens directe. El matx de la setmana vinent contra el Peona
i Peó, ara segon classificat, havia de ser clau per mantenir la categoria
–almenys per a nosaltres- i ara resulta que és un matx per als llocs de podi en
aquest grup. El Peona i Peó (6) surt com a favorit tenint en compte les seves
puntuacions a cada matx, el bon estat de forma, el fet que juga a casa i que a
més li pot servir l’empat. De reüll, el Terrassa, ara tercer (5,5), s’ho mirarà
mentre intenta guanyar el ja salvat Catalònia.
El Tres Peons ens ha recordat avui que seríem un equip molt verd, massa
verd, per competir a Divisió d’Honor. La nostra enhorabona pel seu ascens i
primer lloc del grup i, novament, he de reiterar que és avui en dia el club en
el qual molts ens voldríem emmirallar: per potencial esportiu, social i
organitzatiu.
El Cirera posa contra les cordes el Catalunya B
L’equip de Mataró, que l’any passat ja va amargar l’ascens directe de
l’equip A amb un empat contra pronòstic, ha perdut per la mínima amb el
Catalunya B. El Cirera, amb només 8 jugadors, ha anat manant una bona estona
però al final les dues vacants i els darrers taulers han estat una llosa massa
feixuga que el nostre B ha sabut aprofitar.
Avui s’ha confirmat la condició de “pitxitxi” de Manolo Vargas, amb 7,5
punts, ja fora de l’abast de qualsevol jugador del club.
L’equip D confirma la salvació matemàtica
Veient els resultats del grup no hagués estat necessària, però la
victòria del Catalunya D contra el Congrés C confirma un any més la permanència
a Segona Provincial. No obstant, avui i altres rondes al preu de “desplomar”
l’equip C, que ha estat superat clarament pel Montcada B (2-6).
Novament, ha costat omplir aquests dos equips, i em temo que tornarà a
costar la setmana vinent com a visitants. Esperem que l’any vinent, els joves
siguin més madurs per començar a ocupar aquests equips de mal omplir. Els joves
i els no tan joves: els integrants habituals de l’equip F són una bona notícia
per al club, per les seves ganes i el seu compromís. Avui, però, no han tingut
opció contra el solvent Sant Feliu C (0,5-3,5). Mentrestant, el simpàtic equip
E ha perdut per la mínima contra el Congrés D (1,5-2,5) i manté alguna opció
matemàtica d’entrar als dos primers llocs, però que tampoc garanteixen l’ascens.
La setmana que ve no tenim cap “caixa o faixa”, senyal que els objectius
s’han complert amb escreix. Si de cas l’equip A podria forçar una “pròrroga” de
dos dissabtes al mes d’abril en un hipotètic (i complicadíssim) play off per a
pujar a Divisió d’Honor. Però en el pitjor dels casos, el quart lloc supera les
previsions més optimistes.
Jordi Morcillo
No hay comentarios:
Publicar un comentario