EL CATALUNYA PUJA A PRIMERA DIVISIÓ

L’equip A ha acabat d’arrodonir la bona temporada de tots els equips assolint aquesta treballada fita. No va poder ser en la fase regular, en el grup clarament més dur dels tres, però ha estat en el play-off vencent avui per 6-4 al sòlid equip del Cornellà.

Tot i jugar al Casinet, el Cornellà no semblava pas l’equip visitant. A banda dels deu jugadors alineats, hi havia ben bé mitja dotzena més donant suport a l’equip. Això demostra una vegada més que és un club amb molta vida i empenta (ja ens ho va demostrar organitzant la Festa Catalana de l’any passat).

La formació que ha presentat avui el Cornellà no tenia res a veure amb l’equip habitual que ha presentat durant el campionat, on amb moltes dificultats van assolir la tercera plaça. El full assenyalava els jugadors de l’1 a l’11, amb una sola absència. Fins i tot el seu primer tauler, Ferran Barroso, s’estrenava avui en el campionat: tampoc ens ha d’estranyar tenint en compte que és el tercer any que juga una sola partida. La majoria dels jugadors eren gent força veterana, que sap molt més de la Primera Divisió que no pas nosaltres, i no és d’estranyar que ens hagin posat les coses difícils. Tinc la sensació – i és una opinió molt personal –que si el Cornellà hagués presentat aquest equip cada setmana hagués pogut perfectament guanyar el seu grup, el més assequible dels tres.

La victòria d’avui del Catalunya ha estat en la línia de les darreres rondes del Campionat:no hem aconseguit en cap moment imposar-nos de forma contundent,però almenys hem evitat errors flagrants i per tant la sensació que ha quedat és d’equip solvent.Tres victòries i una sola derrota(del veterà Vilageliu),amb sis taules,ha estat l’equilibrat balanç del dia.Les victòries han anat obrint escletxa poc a poc:primer Felipe Vera,que finalment ha acabat el torneig en ratxa.Després un servidor,en un final avantatjós que s’hauria pogut complicar.I pocs minuts més tard,ja cap a les 13h, Gavilán no donava opció al seu rival i posava en aquell moment el que seria el punt definitiu,ja que les taules s’han anat entremesclant.L’única derrota ha arribat quan el matx ja estava decidit.
Menció especial avui per a en Xavi Serrano, que ha jugat mig enfebrat i a més no ho hem sabut fins al final del matx. I també –novament-per a en Pau Juan, que ha jugat sis partides a l’equip A sense patir cap derrota: la seva consolidació és ja una realitat.

Precisament el seu pare, en Salva, ens feia veure que aquest ascens a Primera Divisió pot suposar un impuls important per al club. El cert és que en tres anys hem pujat dues categories i hem assolit dos títols (Lliga de Preferent el 2010 i Copa de Segona el 2012), i ara caldrà gestionar aquest creixement amb prudència. Però probablement aquesta Primera Divisió – on el Catalunya només havia jugat el 2001 i 2002 – pot servir d’estímul per a què la majoria de jugadors del primer equip, ja ben entrats en la trentena, busquin una segona joventut i facin un pas endavant. Lluny encara de parlar de fitxatges, el secret de l’èxit pot ser la millora del que ja tenim: aquests que busquem la segona joventut ens hem d’emmirallar en el que fan i faran els qui són en la primera (com en Pau o l’Alejandro Calderón); o sigui, jugar tornejos i formar-se.

El camí fins aquí no ha estat gens planer i,tot i que enguany hem reforçat l’equip,sens dubte hem notatl ’absència d’en VicençF ont.Un jugador que sempre s’ha declarat poc amic de les partides matinals,però que té un gran esperit de lluita i d’equip.Ja que he tret la paraula “fixatges”,tornar a comptar amb ell seria el primer gran fitxatge.

Cal agrair també els altres tres jugadors que han jugat amb el primer equip, però que avui no han estat alineats: Alex Sulleva, Xavi Guerrero i Alejandro Calderón.

El club tanca la persiana per un curt període de tres setmanes. Llavors, el 6 de maig, la tornarem obrir per estrenar el nostre Obert d’escacs actius. Esperem tornar a celebrar un èxit, en aquest cas de participació.

Jordi Morcillo