Cinc dels sis equips del Catalunya han acabat avui la seva participació al Campionat d’equips, tots cinc amb els deures fets. El Catalunya A avui ha fet els deures del dia, però encara no els de la temporada: la carambola que suposava obtenir millor resultat que el Tordera no s’ha produït i això vol dir que el 15 d’abril ens haurem de jugar les garrofes al Casinet, presumiblement contra el Jake o el Cornellà.
El sotrac de dues rondes que va patir l’equip (empat a Cirera i derrota contra el Tordera) ha estat definitiu i ara només queda jugar-s’ho tot a una carta. Finalment el resultat d’avui ha estat intranscendent, però l’equip s’ha pres molt seriosament aquesta fatídica última ronda. Des de feia setmanes, es veia a venir un hàndicap molt gran haver-se de desplaçar a Figueres amb l’afegit de l’hora de menys que ha tingut aquesta nit. La solució ha estat saludable i divertida: fer el viatge un dia abans, allotjar-se a Figueres, dur algunes de les dones dels jugadors i portar un parell de joves talents. El resultat ha estat de 3-7 i l’experiència molt gratificant.
Cal dir que el Figueres B ha jugat amb un equip de circumstàncies, probablement per la necessitat de reforçar el seu C. Fins ara a casa firmaven un impecable 4/4 i això el feien un equip temible. Però –si em permeteu el to humorístic- el moment en què hem vist perillar més el matx ha estat a les 9,25, esmorzant en un bar proper al club. Allà hem vist en Jordi Serra, Mestre Català i número 11 del club, que ahir no es va alinear amb l’equip A. Això podia voler dir que el Figueres B venia amb tot, però finalment han alineat jugadors habituals del B i del C, llevat dels tres primers taulers. Tot i així, ens han presentat batalla i no hem sentenciat del tot fins les 13h. L’única derrota ha estat de Pedro Serrano, a qui les negres se li estan posant malament. Quatre taules (Amigó, Rubén, Morcillo i Guerrero) i cinc victòries clares han estat el balanç del dia.
La nota més positiva ha estat el debut amb victòria del jove Alejandro Calderón, que juntament amb el més consagrat Pau Juan, han tancat l’equip de forma solvent. L’Alejandro, a punt de fer 15 anys, segueix progressant i ben aviat pot superar els 2000 d’elo. Per cert, que el seu per equips és de llibre: 7 de 7.
De la resta d’equips, destaquem el meritori empat de l’equip B a Canet, anant amb força baixes. La seva permanència és una excel·lent notícia – ja ho vam anunciar la setmana passada- , i esperem que l’any vinent es consagrin a la categoria, perquè per nivell i compromís és la que els pertoca.
No obstant, en la resta d’equips hem de parlar de llums i ombres. Entre els equips C, D, E i F hem acumulat 5 baixes. És una llàstima que un club amb 82 fitxes no pugui omplir 44 places. Tots som conscients de la dificultat i l’esforç que suposa anar a jugar, i més en un diumenge com aquest (Marató de Barcelona, canvi horari, desplaçament, objectius assolits). Però els problemes d’aquest any les cinc rondes que hem anat fora ens obliguen a fer una reflexió i replantejar el nombre i la categoria dels equips. No és la situació ideal que alguns delegats hagin de fer mans i mànigues per convèncer els jugadors d’anar a jugar al lloc que sigui: si hem de demanar que la gent vingui a jugar com un favor, alguna cosa falla. El mateix podríem dir de les rondes en què els equips juguen al Casinet: quatre jugadors voluntaris (i d’un sol equip) fan el muntatge per a 44 taulers. Les crides als socis per una qüestió o l’altra han estat constants, però la resposta molt baixa. Per tant, prenem nota i farem un obligat replantejament.
En la cara contrària, les llums són els xofers, delegats i aquells qui sempre estan disposats a jugar fora i si cal descansar a casa pel bé comú. No començaré a anomenar ningú, perquè la llista és força llarga.
Diumenge 15 d’abril caixa o faixa: estem un xic més a prop que l’any passat i esperem que aquest cop sigui la bona.
Jordi Morcillo
No hay comentarios:
Publicar un comentario