BARCELONA "B" 1,5 - CATALUNYA 7,5 (i una partida al comitè)
Victòria força clara del Catalunya a l'històric local del carrer Julià Portet, seu ara de la fusió del Barcelona-Vulcà amb el Barceloneta. El Catalunya continua amb pas ferm en aquesta Segona Divisió, amb 4 de 4, i ja pot allunyar fantasmes i pensar en lluitar pels llocs capdavanters, en principi, amb tres clubs molt potents com el Catalonia, el Vilafranca i el Mollet.
Després de molts anys sense trepitjar aquest local, quan he arribat de bon matí he tingut la sensació de fer un viatge sobtat al segle XX: tot està exactament igual, tret potser dels rellotges: peces, mobiliari, quadres... El matx ha tingut un desenvolupament força interessant pel que fa a la part esportiva: els locals han mantingut el pols fins prop de les 13h; a la majoria de taulers, el Catalunya tenia igualtat o bé un cert avantatge no definitiu, que calia confirmar als finals. Poc a poc els punts han anat caient de la banda visitant, amb l'única derrota de Rubén Martín vers Pere Llobet, i les taules a la partida Vigo-Gilabert.
Però en la banda no estrictament esportiva, el matx s'ha vist alterat per la negativa d'un dels nostres jugadors a seguir jugant en un local on es fuma durant les partides. No estrictament a la sala de joc, però sí en les altres dependències del local. El continu obrir i tancar de portes impregnava certament la sala de joc de l'olor a tabac. Després de les consultes pertinents al telèfon de guàrdia i a les converses entre els delegats, aquesta partida s'ha deixat pendent de resolució per part del comitè. En aquest aspecte, vull deixar clar que els dos delegats locals (Edu Lorenzo i Julián García) han tingut un comportament exemplar durant les converses i la reclamació, i no han posat cap mena de trava a fer-la. Ens coneixem de fa temps i són gent que sempre ha posat el seu granet de sorra a favor del nostre esport; però això és una altra història.
La llei (i més la nova llei en vigor des del 2011) dóna la raó al nostre jugador. Actualment, tan important és respectar la prohibició de fumar als locals com altres aspectes evidents com la il·luminació o la temperatura. Seria evident que no es pogués jugar sense llum, o bé si les finestres fossin obertes en ple mes de febrer... Crec que com a club no som sospitosos de "resultadisme", perquè aquest punt ni ens va ni ens ve. La reclamació va molt més enllà: es tracta de dignificar el nostre esport. Per una banda, ens esforcem i ens ennorgullim que els escacs creixen i creixen (divisió d'honor, retransmissions, circuit...), però per altra no som capaços de donar unes condicions d'acord amb el que un esport com Déu mana es mereix. El que deia en començar: en alguns aspectes, ens hem quedat al segle XX.
Jordi Morcillo (Catalunya EC)
Con este tipo de cosas me hierve la sangre, de verdad.
ResponderEliminarTodo mi apoyo al jugador que se negó a seguir jugando en un ambiente impregnado en humo. Yo hubiese hecho lo mismo. La Ley es muy clara al respecto, prohibido fumar en los lugares públicos sin excepción alguna, salvo en casos aislados como clubs de fumadores o determinadas zonas de psiquiátricos y cárceles.
Es más, estas cosas hay que denunciarlas y es absolutamente lamentable la actitud de algunos incívicos que siguen creyéndose con el derecho de hacernos enfermar por su puñetero vicio.
Ya no es cuestión de dignificar el deporte sólo, se trata lisa y llanamente de educación y de respeto por la mayoría de población que no fuma y que no tenemos que aguantar humos ajenos.
Qué pena y que rabia me da esto, de verdad.
Saludos,
Gracias por tu apoyo. Totalmente de acuerdo.
ResponderEliminarAmic David,
ResponderEliminarSóc en David Ayza, no tinc ganes de replicar a ND ni res per l'estil. Però trobo molt desafortunada la crónica que ha fet en Jordi Morcillo.
Si bé esteu en tot el dret de reclamar el que sigui, com a mínim no feu crónica donant a entendre coses què no són veritat.
Perquè , sense anar més lluny, dona a entendre coses com l'opinió del Alex Darias, "Un ambiente impregnado de humo" . De què estem parlant?
La sala on es fuma està a 15 metres de la sala de joc. El fum és impossible que arribi allà i traspassant dues portes grans.
Es cert que un jugador, molt despistat ja de per si, ha encés una cigarreta a prop de la porta. Però ha esta un. No tots.
Segur que si se li hagués advertit al jugador que no ho tornés a fer, no ho hagués fet. Però em consta que no ha estat així. Que el sr. Font s'ha "negat" a seguir jugant. En la meva opinió, no s'ha negat, sinó que ha volgut guanyar així. Conec un cas similar en un open que el jugador es va queixar per una cosa semblant , i com ha acte de protesta va abandonar (posició igualada) , es va aixecar i va marxar. En cap cas va reclamar guanyar. Al final acabarem reclamant guanyar una partida perquè el nostre rival porta jersei de ratlles i no ens podem concentrar.
L'olor a tabac és molesta, sobretot pels no fumadors, per mi també ho és. Però un jugador que fuma una cigarreta se li nota també l'olor un cop ha fumat i es senta al taulell, s'hagi fumat la cigarreta a 5 - 10 -50 metres. Posiblement és més molesta que no pas l'olor que pot fer una cigarreta a 5 metres darrere una porta, ja que l'has d'aguantar davant teu mentres rumies. Jo mateix en ocasions, m'he aixecat per no patir-la.
També cal recordar que no hi ha cap llei dels escacs que prohibeixi jugar a escacs amb olor a tabac. De la mateixa que no hi ha cap llei que prohibeixi jugar amb olor d'un perfum de senyora gran o olor de no haver-se dutxat en mesos.
Crec que lo correcte en aquest cas hagués estat resoldre tot això per una via més diplomàtica , i més sent dos clubs amb bona relació com són Catalunya i l'antic Barceloneta.
Em sembla tot molt desmesurat , actuació del jugador i cronista, entenc que defenseu els vostres interesos i el del jugador en questió, pero no de qualsevol manera tampoc.
També puntualitzar, encara que ja ho deus saber, que en cap cas comparteixo jo, i com a membre de la junta directa t'asseguro que aquesta tampoc, la opinió del Manolo Gómez a ND. Així com tampoc la actitud que em consta que ha tingut avui durant i després la partida.
Per últim, a banda d'aquest fet, espero que assoliu l'ascens a Primera Divisió.
Salutacions,
David Ayza
He leído una respuesta a esta crónica en AjedrezND que me ha hecho mucha gracia. El refrán "siempre habla el cojo" en plena vigencia! Iba a contestarle pero ya veo que lo hiciste tú y además muy correctamente, yo le habría dicho un par de cosas más, especialmente que no use términos psiquiátricos tan alegremente.
ResponderEliminarAmic David Ayza,
ResponderEliminarel vostre jugador De la Cruz y algun altre jugador se'l va veure fumar a escasos metres de les partides, només separats per una porta que no tanca bé, més oberta que tancada va estar durant tot el matí. El rival d'en Xavi Serrano, que ha escrit en Ajedreznd, va tenir un comportament durant i després de la partida molt lamentable.
Salutacions.