Catalunya - Berguedà

CATALUNYA 6 - BERGUEDÀ 4

El Casinet d'Hostafrancs ha tornat a vestir les millors gales, onze mesos més tard, per acollir cinc encontres del Campionat. Amb un total de 34 taulers i 66 jugadors que hi han participat, l'escena recorda més a un Open, per la varietat de jugadors, clubs i nivells. El botí d'avui per als locals ha estat profitós: 4 victòries i un empat.

L'equip A tenia un matx que ja es podria denominar un "clàssic" del per equips. En els darrers quatre anys, en tres ocasions ens hem vist les cares amb el Berguedà, sempre al nostre local. Avui hem decantat la balança al 2-1, superant ja una dolorosa derrota el 2008 en el dur playoff de Preferent a Segona, quan ens van batre per la mínima. Revisant les actes ronda a ronda, la tònica de l'equip de Berga és sempre la mateixa: quan juguen fora l'equip es debilita, almenys pel que fa a l'ordre en la llista. A la pràctica, els elos sempre enganyen, perquè les diferències al tauler han estat mínimes. El 6-4 d'avui ha estat en conjunt un resultat just, i s'ha cimentat sobretot en el 3-0 inicial que han posat els locals Pedro Serrano, Sulleva i Baeza. De la resta de partides (6 taules i 1 derrota local), algunes taules podrien haver perillat, i l'única derrota (Vicenç Font vs. Companyó) també ha estat una partida amb moments per a tot. 

Els dos primers taulers (Martín-Picanyol i Sánchez Vicens-Xavi Serrano) han esdevingut una lluita equilibrada on els jugadors no han estat capaços de trencar l'equilibri. Al quart tauler, el meu bon alfil era insuficient per guanyar un final massa tancat. Més tomàquet ha tingut la partida Vigo-Joan Escobet. El jugador local, durant bona estona amb qualitat de menys a canvi de compensacions posicionals, ha arribat a un final de torres perdedor. Però el jugador del Berguedà, amb poc temps al rellotge, no ha pogut concretar. El moment còmic l'ha posat un jugador visitant, que li ha recriminat amb bones maneres a Escobet que fes taules quan el rival tenia un minut de temps. "És que era un minut molt gros, home!", respon ell amb ironia: no era un minut el que li quedava a Vigo, sinó una hora. Tot seguit, taules de Xavi Guerrero en igualtat total de material, la mencionada derrota de Font i Alberto Pascual no podia fer valer la qualitat de més, ja que el seu rei no podia escapar de l'escac de la dama rival.

En general, alguns jugadors de l'equip a del Catalunya segueixen (seguim) no estant gaire fins, i per això les victòries tenen més valor. Amb 3 de 3, el grup II de Segona Divisió es comença a partir en dues meitats pel que fa a aspiracions; i afortunadament, estem a la meitat bona. Els equips B i C del grup solen tenir més problemes en fer les aliniacions, però conserven el potencial de posar un senyor equip el dia que s'ho proposin i puguin. Per tant, no fem prediccions, però els tres punts són a la butxaca.

Bon ambient al Casinet, com sol ser habitual des que fem coincidir tots els equips el mateix dia. Si de cas només s'ha alterat amb sorolls inevitables: els crits dels ocells del pati i atacs de tos continus d'alguns dels jugadors.

Jordi Morcillo (Catalunya EC)