Mollet - Catalunya

MOLLET 5 - CATALUNYA 5

Matx dels que fan afició el disputat avui al Club d'Escacs Mollet, si no vaig errat el club amb més fitxes de Catalunya. Si fa unes setmanes parlava del Sabadell com el club més potent del nostre país, el Mollet és sens dubte un dels que té millor futur. I també és un club de cavallers, quan tot just aparcar un dels cotxes no sabíem on, el jugador local David Muñoz ens ha guiat cap al club. La brometa estava cantada: "si ens guies malament, ja començaríeu 4-1...". Una senyora sala, unes senyores peces i un senyor ambient.

El Catalunya ha anat a remolc durant tot el matx, si bé és cert que sempre ha mantingut les opcions intactes, tant d'empatar com de guanyar. El Mollet s'ha posat en avantatge, quan Amores guanyava Guerrero ("amores que matan", si em permeteu l'acudit fàcil que segur que li han fet algun cop). Taules força ràpides a la partida Vera-Morros, i sobre les 12h Baeza i Gaona també signaven taules. Poc després, Francesc Fernández em proposava taules en un final de torres, quan ja el meu avantatge havia baixat força després d'un mig joc més prometedor. He especulat una mica amb l'oferta de taules, tenint més temps i esperant algun altre resultat, però he acceptat les taules veient que ningú definia. Només veia guanyada la partida de Xavi Serrano contra el Campió de Catalunya sub-16 (que no és poc), Jordi Bals. Els seu avantatge s'ha traduït poc després: 2,5-2,5. Cinc partides i cinc finals d'infart: tots els jugadors no massa sobrats de temps.

El Mollet ha tornat agafar avantatge amb la victòria de Pere Garriga contra David Vigo. Aquest sub-14 de primer any em va deixar unes sensacions magnífiques al passat Open de Sants i segurament se'n sentirà a parlar en un futur. Amb una partida favorable, una taulífera i dues incertes, he celebrat haver fet taules abans per dedicar-me així a indicar als meus jugadors de la conveniència de fer taules o forçar. D'aquesta manera, he optat per la via conservadora i recomanar a Vicenç Font que no forcés un final de peons amb peó de més per a Josep Mª Ramón (però doblat). I poc després a informar igualment a Pedro Serrano, que ha tret continu en una posició molt insegura, on la seva peça de més estava ben compensada per la mala situació del seu rei. El 4,5 a 3,5 ha durat poc, ja que el Catalunya ha sumat un punt gràcies a l'as que duia avui guardat a la màniga: el menorquí Jaume Villalonga, que debutava a l'equip, ha imposat els dos peons de més a Cristian Fernández. Amb 4,5 a 4,5 la posició de la partida Rojas-Rubén Martín semblava difícil de guanyar pel blanc: final de cavalls amb peó de menys per al blanc, però un peó a setena, un rei actiu i un super-peó controlant els tres peons blancs. El handicap per al jugador del Catalunya era només el minutet de rellotge. Finalment, no hi ha hagut manera que el MI del Mollet forcés el final i el treballat mig punt ha tornat cap a Sants.

Dia d'ampolles mig plenes i mig buides per al Catalunya. Veient-la mig buida, avui s'ha trencat una ratxa de 13 matxs consecutius guanyats; però, mig plena, podem dir que portem 14 jornades invictes (incloent fases regulars i play off de l'any passat). En el cantó optimista, l'altre resultat dels rivals directes (empat entre Catalònia i Vilafranca) deixa les coses tal i com estaven, tot i que els tres rivals ja s'han matat entre ells i nosaltres encara ho hem de fer. A falta de tres jornades: Catalunya 5,5; Vilafranca 5; Mollet i Catalònia 4,5. La llàstima és que tenim un matx pendent de resolució (que es va guanyar però no sabem per quant) i no ens podem veure líders al quadre. D'aquests quatre equips, un trindrà premi en forma d'ascens, dos aniran a la ruleta del play off, i un es quedarà amb la medalla de xocolata. Hauria de venir un "Pitoniso" perquè qualsevol pronòstic és molt incert.

Jordi Morcillo (Catalunya EC)