Catalunya - Vilafranca

CATALUNYA 4,5 - VILAFRANCA 5,5

El matx decisiu del campionat s'ha resolt per la mínima, després de transcórrer en una igualtat màxima. Aquest resultat dóna l'ascens al Vilafranca, campió del grup 2, i la medalla de "xocolata", o sigui la quarta posició, al Catalunya. Els de Sants ens hem desplomat en aquest tram final del Campionat, perdent el liderat i les opcions de play off en les dues darreres rondes. La setmana passada, a Manresa, amb quatre baixes a l'aliniació, i avui, tot i que anavem més reforçats, hem jugat amb un equip en bona forma, i que ha presentat els taulers de l'1 al 10. Només hem sumat mig punt en aquesta "petita lliga" a quatre equips (Vilafranca, Catalònia, Mollet i nosaltres) i això ha estat insuficient. Fa només quinze dies, després d'una abultada victòria davant el Terrassa B comentava que ni de bon tros teníem l'ascens assegurat (amb 6,5 de 7), ni els egarencs estaven condemnats (amb 1 de 7). Els resultats així ho han confirmat: el Terrassa B se salva amb 3 punts, i fins i tot un altre que semblava condemnat, la Gran Penya, aconsegueix la permanència amb 2,5: l'ascens estava caríssim, i la permanència a baix preu.

La dura partida que m'ha plantejat en Pepo Viñas (potser em volia castigar per fer "campana" ahir a l'Assemblea) no m'ha permès seguir gaire els companys, però pel poc que he vist semblaven posicions força equilibrades. Després d'un seguit de taules han arribat les victòries. Els locals hem agafat avantatge gràcies novament al menorquí Jaume Villalonga, que ha fet valer la torre i dues peces per la dama. I el segon punt l'ha posat Felipe Vera, quan el rellotge del seu rival s'ha posat a 0 amb el símbol de la bandera. No obstant, el punt ha quedat una mica "enlaire", perquè el jugador del Vilafranca no ha volgut signar la planella, argumentant que era impossible que hagués perdut per temps. Realment, amb aquest ritme de joc, quan un està apurat el temps li passa tan de pressa que els segons volen. I una bandera caiguda és com un mat: és una evidència i acaba la partida, però  en fi...

Total, que el marcador ha assenyalat durant una bona estona un 4,5 a 2,5 totalment fictici. Els tres taulers locals restants (P.Serrano, Sulleva i Baeza) tenien finals inferiors, però que calia concretar. Cap dels presents hem vist de quina manera el Catalunya podia sumar el punt que li faltava: l'empat no era suficient, com han demostrat posteriorment els resultats del grup. Ràfols ha imposat el peó de més passat contra Sulleva, mentre que el veterà Lluverol ha fet el mateix amb el seu, deixant inservible la qualitat de més de Serrano. La partida Alonso-Baeza era un final de torre i peó contra torre on calia jugar precís per no perdre. Al final, el nostre jugador ha cedit, tot i que el màxim a què podia aspirar eren les taules que no ens haguessin servit. Amb el 5,5 al marcador visitant, la planella sense signar ha quedat signada, quan ja era un punt sense transcendència. L'enhorabona al Vilafranca, que com els altres botxins (Catalonia i Mollet) són clubs en creixement i podran ser competitius a Primera.

El Catalunya acaba la temporada amb un gust agredolç. Dels quatre objectius esportius que hi havia, només n'hem pogut confirmar un: l'ascens de l'equip D a Segona Territorial. L'equip A seguirà a Segona, el B ha d'esperar per saber si puja a Preferent, igual que el C amb la seva permanència a 1a Territorial, tot i que crec que ho té bé perquè és el millor 8è. Socialment, però, ens podem ennorgullir de poder mobilitzar 38 jugadors cada setmana, més algun que es queda sense jugar. Aquí vull agrair la feina de gestió de la resta de delegats: Alex Reyes, Miguel Ayllón, Jose Calafell i Roberto Carbajal. Porten 9 setmanes enganxats al telèfon i al mail perquè tot quadri bé. I si d'alguna manera hem crescut darrerament, també és gràcies al nostre recordat Josep Coll, que ens va deixar el desembre passat. Després de 35 anys de fidelitat a l'entitat, és el primer campionat per equips sense ell i l'hem trobat a faltar.

El per equips s'acaba, però l'activitat escaquística continua a Sants. La setmana que ve el Casinet veurà un torneig promocional per a menors de 6 anys, i en tres setmanes a Cotxeres començarà l'Obert Internacional del club. Esperem un bon ambient per seguir disfrutant d'aquest joc.

Jordi Morcillo (Catalunya EC)