CATALUNYA 9,5 - TERRASSA "B" 0,5
Contundent victòria (avui sí) del Catalunya, que ens permet seguir líders a falta de les dues rondes totalment decisives. És una victòria que, malgrat el que digui la classificació, necessitàvem com a equip i molts de nosaltres individualment, perquè fins ara la majoria dels punts s'havien guanyat patint massa o amb un punt de sort.
En contra del que pugui semblar, el Terrassa B no ha vingut amb un equip de circumstàncies, sinó amb una aliniació amb cara i ulls, perfectament competitiva per a la Segona Divisió. Però, al contrari que nosaltres, ha perdut la majoria de matxs per poca diferència. Mirant el quadre, el Terrassa B amb 1 punt pot perfectament salvar la categoria, mentre que nosaltres amb 6,5 no tenim garantit ni el tercer lloc. I és que aquest grup s'ha dividit en dues parts d'una forma brutal, i això fa que tot es decideixi, per dalt i per baix, en els duels directes.
Avui hem gastat bona part de les energies abans de començar, ja que ha calgut muntar la sala sencera en mitja hora: taules, taulers i peces per a 34 jugadors, que no és poc. El handicap que té la sala de joc del Casinet, els diumenges al matí, és l'entrada del sol per un parell de finestres sense cortines. Sort que avui hem disposat les taules de manera que no afectés a cap jugador. Això sí: tal i com han quedat, almenys als equips A i B, he pensat en el tòpic que es repeteix una i altra vegada en el per equips: "l'equip visitant ha quedat de cara a la paret". No està demostrat que doni avantatge jugar de cara a l'espai, però si la gent s'hi fixa, quan en un club les taules estan relativament a prop d'una paret, el visitant SEMPRE va cara la paret. Si fessim un decàleg del Campionat per Equips, aquest punt hi sortiria segur.
Pel que fa al matx, els punts han anat caient de part nostra progressivament, malgrat que totes les partides han estat lluitades. La diferència ha estat que mentre nosaltres hem comès errors de precisió o no definitius, els visitants han comès, en un moment o altre, errors que els han costat la partida. El mig punt de l'honor visitant l'ha posat Santi Carol, el seu delegat, que ha entrat en un final de cavalls amb peó de més contra Felipe Vera, però insuficient per desequilibrar.
El grup queda amb el Catalunya líder amb 6,5, el Vilafranca amb 6 (no dubto que haurà gaunyat), Mollet i Catalònia amb 5,5. Les dues properes i últimes rondes: Catalònia-Catalunya i Catalunya-Vilafranca. Les matemàtiques són clares: 1,5 punts ens donen l'ascens, 1 punt només assegura el playoff i amb 0,5 punts ens quedaríem amb un quart i amarg lloc, independentment de l'ordre en què s'aconsegueixin.
Al marge del bon ambient escaquístic de sempre, avui hem tingut un espectador il·lustre al Casinet: el reconegut autor de llibres d'escacs Antonio Gude, resident al barri de Sants. Dubto que hagi trobat cap combinació digna de ser publicada als seus llibres.
Jordi Morcillo (Catalunya EC)
Contundent victòria (avui sí) del Catalunya, que ens permet seguir líders a falta de les dues rondes totalment decisives. És una victòria que, malgrat el que digui la classificació, necessitàvem com a equip i molts de nosaltres individualment, perquè fins ara la majoria dels punts s'havien guanyat patint massa o amb un punt de sort.
En contra del que pugui semblar, el Terrassa B no ha vingut amb un equip de circumstàncies, sinó amb una aliniació amb cara i ulls, perfectament competitiva per a la Segona Divisió. Però, al contrari que nosaltres, ha perdut la majoria de matxs per poca diferència. Mirant el quadre, el Terrassa B amb 1 punt pot perfectament salvar la categoria, mentre que nosaltres amb 6,5 no tenim garantit ni el tercer lloc. I és que aquest grup s'ha dividit en dues parts d'una forma brutal, i això fa que tot es decideixi, per dalt i per baix, en els duels directes.
Avui hem gastat bona part de les energies abans de començar, ja que ha calgut muntar la sala sencera en mitja hora: taules, taulers i peces per a 34 jugadors, que no és poc. El handicap que té la sala de joc del Casinet, els diumenges al matí, és l'entrada del sol per un parell de finestres sense cortines. Sort que avui hem disposat les taules de manera que no afectés a cap jugador. Això sí: tal i com han quedat, almenys als equips A i B, he pensat en el tòpic que es repeteix una i altra vegada en el per equips: "l'equip visitant ha quedat de cara a la paret". No està demostrat que doni avantatge jugar de cara a l'espai, però si la gent s'hi fixa, quan en un club les taules estan relativament a prop d'una paret, el visitant SEMPRE va cara la paret. Si fessim un decàleg del Campionat per Equips, aquest punt hi sortiria segur.
Pel que fa al matx, els punts han anat caient de part nostra progressivament, malgrat que totes les partides han estat lluitades. La diferència ha estat que mentre nosaltres hem comès errors de precisió o no definitius, els visitants han comès, en un moment o altre, errors que els han costat la partida. El mig punt de l'honor visitant l'ha posat Santi Carol, el seu delegat, que ha entrat en un final de cavalls amb peó de més contra Felipe Vera, però insuficient per desequilibrar.
El grup queda amb el Catalunya líder amb 6,5, el Vilafranca amb 6 (no dubto que haurà gaunyat), Mollet i Catalònia amb 5,5. Les dues properes i últimes rondes: Catalònia-Catalunya i Catalunya-Vilafranca. Les matemàtiques són clares: 1,5 punts ens donen l'ascens, 1 punt només assegura el playoff i amb 0,5 punts ens quedaríem amb un quart i amarg lloc, independentment de l'ordre en què s'aconsegueixin.
Al marge del bon ambient escaquístic de sempre, avui hem tingut un espectador il·lustre al Casinet: el reconegut autor de llibres d'escacs Antonio Gude, resident al barri de Sants. Dubto que hagi trobat cap combinació digna de ser publicada als seus llibres.
Jordi Morcillo (Catalunya EC)
No hay comentarios:
Publicar un comentario