sábado, 30 de abril de 2011

Sherlock Holmes

Personaje de ficción creado por el autor inglés Arthur Conan Doyle (1859-1930).  Prototipo del detective deductivo, analista y elaborador de teorías habitualmente acertadas. 
El autor modeló el personaje basado en su profesor de Medicina, doctor Joseph Bell de Edimburgo, de quien tomó sus amaneramientos y métodos.  Delgado, nervioso, empecinado, Sherlock Holmes sólo usaba razonamientos científicos para resolver misterios y realizaba las más sorprendentes deducciones a partir de detalles triviales y evidencias que, por supuesto, todos pasaban por alto.  Fumaba pipa, usaba capote, tocaba el violín y solía drogarse como el modelo elegido.  Vivía en el 221 de Baker Street.  El doctor John H. Watson fue su compañero.  Aunque obtuso y distraído es quien habitualmente narra las historias. 
El profesor Moriarty fue el archienemigo de Sherlock Holmes.  Su nombre completo era profesor James Moriarty, un brillante matemático que puso su genio al servicio del crimen.  El autor de la ficción lo presenta como un personaje que podía matar a su héroe detective.  Finalmente, los dos hombres se encuentran en un duelo de titanes en las cataratas de Reinchenbach, Suiza.  Tras la lucha a brazo partido, ambos caen al peligroso torrente y mueren simultáneamente.  Conan Doyle, sin embargo luego resucitó a Holmes y dejó muerto a Moriarty. 
La moderna novela de detectives, con todas sus convenciones, se considera que nació en 1841 con Los crímenes de la calle Morgue, de Edgar Allan Poe (1 809-1849) y La piedra lunar, de Wilkie Collins en 1868.  Pero Sherlock Holmes ha pasado a la historia como el más famoso de todos los detectives.
Personaje predilecto del cine, su actor más representativo fue Basil Rathbone.  Luego fue encarnado por Christopher Lee, Peter Cushing, Nicholas Rowe, Michael Pennington, Anthony Higgins, Michael Caine, Gene Wilder, etc.  En toda la historia del cine, es uno de los personajes literarios sobre el que se han producido más películas y series de televisión, más de 120.

jueves, 28 de abril de 2011

Número Perfecto

Los números perfectos impresionaron mucho a los matemáticos de la Antigüedad, muy acostumbrados a jugar con los números. Los griegos y los judíos (antiguos naturalmente) usaban letras para escribir las cifras, con lo cual cada número se podía asociar con una palabra y permitía sacar conclusiones esotéricas que harían palidecer a cualquier adicto a la quiniela. Por ejemplo’ el número 666 asociado con “la bestia” en el Apocalipsis porque la manera de estar escrito alude al emperador Nerón, que para los primeros cristianos era (y con razón) poco menos que un monstruo. Sin embargo, 666 no es un número perfecto.

En cambio, el pálido 6 sí lo es. Un “número perfecto” es aquel que coincide con la suma de todos sus divisores, exceptuado él mismo. Y el 6 cumple con el requisito: sus divisores son 1, 2 y 3, y 1+2+3 es exactamente igual a 6. Los comentaristas tanto del Antiguo como del Nuevo Testamento no dejaron de asombrarse de que el número de días que a Dios le tomó crear el mundo (descartando el séptimo día de descanso) fuera, precisamente un número perfecto. Esta coincidencia no quedó simplemente en perplejidad sino que llegó a usarse como argumento teológico. Según San Agustín no obstante haber podido crear Dios el mundo en forma instantánea, prefirió emplear seis días porque “el número 6 significa la perfección”.

Y si se tiene en cuenta que el siguiente número perfecto es el 28 (suma de 1+2+4+7+14), más o menos el tiempo que toma el ciclo de la Luna, es de suponer que durante mucho tiempo los calculistas se lanzaran a la caza de números perfectos. Pero los números perfectos son difíciles de cazar. Y son pocos. Después del pequeño 6 y el vigoroso 28, el número perfecto siguiente (el tercero) es 496,el cuarto es 8.128 y el quinto...  ¡33.550.336!

El sexto ya anda por los ocho mil millones. El octavo ya es un número de diecinueve cifras. Hoy se conocen veinticuatro “números perfectos”, de longitudes verdaderamente inverosímiles: el vigésimo cuarto número perfecto tiene más de doce mil cifras. Naturalmente, estos números se manejan e investigan mediante computadoras.
Y hay misterios, misterios sin resolver. Por empezar, no se sabe si existe algún número perfecto impar. Tampoco se sabe si existen infinitos números perfectos. Nadie debería extrañarse si mañana mismo alguien anuncia haber descubierto el vigésimo quinto número perfecto: no lo intente el lector, ya que es una tarea ingrata. Y vale lo dicho en 1811 por el descubridor del noveno número perfecto (demasiado largo para escribirlo aquí, ya que tiene treinta y siete cifras).

lunes, 25 de abril de 2011

XXV Obert del Catalunya Escacs Club - Ronda 9

Lluís Mª Perpinyà (SCC Sabadell) ha guanyat amb justícia l’edició de les “noces de plata” de l’Obert del Catalunya. Després de dos anys lluitant pel primer lloc, enguany una brillant actuació amb 8 de 9 l’ha dut al triomf. La “final” que ha jugat avui contra el MC local Rubén Martín no ha decebut al nombrós públic que ha assistit avui a veure el desenllaç del torneig. Martín, lluny de sentir-se pressionat, ha jugat de manera activa intentant muntar un atac a canvi de desavantatges posicionals. Perpinyà ha jugat amb criteri i precisió i ha entrat en un final amb qualitat de més i un fort peó passat al flanc de dama, factors suficients per guanyar el punt sencer.
La segona posició ha correspost a Orelvis Pérez, també de la SCC Sabadell, que s’ha refet de la seva petita crisi amb dues victòries a les últimes rondes, avui contra Miguel Muñoz, número 1 del rànking. El desempat ha afavorit a Orelvis per damunt de Rubén Martín, digne tercer classificat, i Jonathan Cruz, el MI de l’Escola d’Escacs de Barcelona, que segueix progressant a bon ritme.
La primera classificació que s’ha decidit avui ha estat la dels equips. Al Catalunya li feia falta només mig punt per assegurar el primer lloc. L’enfrontament entre Manuel Vargas i Ivan Marina (Escola d’Escacs), amb victòria ràpida del jugador local, ha deixat la feina feta als companys. El trofeu es queda a casa i compensa en part el buit que va deixar el Campionat d’equips, on els tres primers equips del club es van quedar a les portes dels seus objectius. L’equip, completat per Rubén Martín, Carlos Vargas i Eduard Roche, s’ha mostrat molt fiable durant tota la competició.
Un altre nom propi del torneig ha estat el controvertit Josep Vilageliu (Collblanc), que als seus 75 anys ha triomfat en veterans i en el tram de 2000-2149. Malgrat la seva deficiència visual, Vilageliu segueix conservant el bon toc de peces. Jordi Cabot (Agustí), ha guanyat amb justícia el tram fins a 2000, després de moure’s tot el torneig per la zona alta de la taula. Josep Martínez (Terrassa) s’ha imposat en el tram inferior, del qual ben aviat sortirà, ja que la seva performance d’Elo FIDE està per sobre dels 2000.
El jove Ricard Nadal (Escola d’Escacs de Barcelona) ha estat el millor sub-16. Només ha aconseguit 3 punts, però ha deixat la sensació que en podia haver fet més, i en moltes partides ha posat en dificultats a jugadors molt més experimentats.
La vint-i-cinquena edició acaba amb un bon regust pel que fa als aspectes organitzatius i esportius, però amb els lògics interrogants que imposen aquests temps difícils. El Catalunya s’haurà de replantejar el format i les dates del seu obert, per tal d’adaptar-lo a aquests. El que és segur és que el club seguirà al servei dels escacs. En tot cas, la propera cita portes enfora serà el mes d’agost, on un cop més col·laborarem en intentar fer de l’Open de Sants un torneig de récord.

Jordi Morcillo (Director de l'open)

domingo, 24 de abril de 2011

XXV Obert del Catalunya Escacs Club - Ronda 8

La darrera ronda del torneig viurà una autèntica final: només hi ha dos candidats que puguin obtenir el triomf final: Lluís Mª Perpinya i Rubén Martín, els dos amb 7 punts. Perpinyà arribava a un final de torres amb peons d’avantatge contra Marc Capellades, mentre que Martín es desfeia de Jorge González després que aquest intentés obrir columnes sense èxit a canvi de dos peons.
Perpinyà té al seu favor les peces blanques i uns millors desempats, però que no li asseguren el primer lloc en cas de taules ni el segon en cas de derrota. A favor de Rubén Martín hi ha la bona ratxa que duu: 7 victòries consecutives, que segurament –diu ell- no aconseguia des de la seva època de jugador de “tercera”.
Per darrera, sis titulats més lluitaran entre ells per estar al podi, amb totes les places de premi encara per decidir. També estan per decidir tots els trams d’elo i la classificació de veterans, amb Fàbregas, Ridameya i Vilageliu en el grup de 5 punts.
La classificació que sí ha quedat decidida és la d’equips, ja que el Catalunya té 3,5 punts d’avantatge i no hi ha manera que el seu perseguidor més immediat, l’Escola d’Escacs de Barcelona, sumi aquests punts de diferència.
Com sol ser habitual, alguns jugadors aficionats que ja han complert el seu paper van demanar descans per aprofitar aquest diumenge de Pasqua, i per tant avui el nombre de taulers baixarà notablement.

Jordi Morcillo (Director del torneig)

XXV Obert del Catalunya Escacs Club - Ronda 7

Segueix l’emoció a la classificació general. Els qui fins ara han estat líders en solitari, no han pogut refermar el seu avantatge i a falta de dues rondes tenim un trio capdavanter amb 6 punts: Jorge González, Lluís Mª Perpinyà i Rubén Martín. González es va tornar a mostrar molt segur en el final i no va donar opció a la fortalesa que intentava muntar Jonathan Cruz, fins ahir líder. Perpinyà, per la seva banda, va imposar un atac precís sobre l’enroc llarg de Miguel Muñoz. És la primera derrota de Muñoz en dos anys a l’Open, ja que l’any passat, tot i ser cinquè, va cedir cinc taules. I Rubén Martín, del Catalunya, va guanyar el seu segon MI consecutiu. Ahir va ser Orelvis Pérez, que ben aviat es va quedar amb dama de menys amb una compensació material insuficient. Martín va perdre la primera ronda i ha encadenat sis victòries consecutives i té una oportunitat única de culminar una actuació sonada. Però com ell mateix diu, res del que facis en un suís garanteix res si falles les dues últimes rondes.
La resta de favorits segueixen a l’expectativa, molts amb 5 punts, i ja només les dues victòries els assegura ficar-se de nou a les places d’honor. En aquest nodrit grup hi ha els veterans Ridameya i Antonio Fàbregas, ambdós en bona forma, i Julio Fernández, jugador del Granollers que darrerament està tenint bones actuacions als tornejos.
En la classificació per equips, el Catalunya segueix marcant la pauta, però és una avantatge que es pot eixugar en una sola ronda, tenint en compte que el suís és com un pèndol, que cada dia canvia de direcció.
Ahir la quarta planta de Cotxeres de Sants es va omplir de públic, molt més del que és habitual. Es notava que les vacances havien començat i que alguns joves ja havien tornat de les finals d’edats.

Jordi Morcillo (Director del torneig)

viernes, 22 de abril de 2011

XXV Obert del Catalunya Escacs Club - Ronda 6

El torneig ha guanyat en emoció després d’aquesta sisena ronda. Orelvis Pérez ha cedit el liderat en solitari a Jonathan Cruz (EEB), que avui l’ha derrotat al primer tauler. Orelvis no podrà complir així el seu ambiciós objectiu d’acabar el torneig amb el 100% de victòries, però encara manté intactes les seves opcions de victòria final.
Acompanyant Orelvis en el grup de 5 punts demà es veurà un duel entre Perpinyà i Muñoz, el número 1 del rànking que sempre sol tenir al seu favor el factor dels desempats. I completant aquest grup hi ha Jorge González (Lleida), que intentarà frenar Cruz, i Rubén Martín, el mestre català local que avui ha guanyat amb autoritat el MI Luc Bergez.
A la zona mitja-alta de la taula, els veterans segueixen ben posicionats. Avui Ridameya i Fàbregas firmaven taules, i ara comparteixen liderat pel que fa a veterans amb Àngel Lázaro (Foment) i Justo Lleyda (Aragonès). Precisament demà un altre duel directe: Lleyda contra Ridameya, qui per cert és un any més el jugador més veterà del torneig (camí ja dels 82 anys).
En aquest grup de 4 punts destaca la presència de Josep Martínez Rovira (Terrassa), jove jugador amb un discret elo català i el número 83 del ranking. No osbtant, observant les seves partides d’aquesta avaluació, ja es pot veure que ben aviat farà un salt d’elo important.
Les rondes cada dia s’allarguen més, i és freqüent que les darreres partides acabin a les 21h passades. En un costat de la sala, Jorge González treballava el final de torres contra el mexicà Jorge Alberto Ramírez. En l’altre extrem, també un final elaborat en el qual Alejandro Gisbert (Ideal Clavé) guanyava el jove Ricard Nadal (EEB). Per cert, bonic detall per part de Gisbert, que a més d’elogiar el joc del seu rival l’ha ajudat a recompondre la seva planella un cop acabada la partida, i això que ja eren les tantes.
El Catalunya segueix manant en la classificació per equips: avui els quatre jugadors de l’equip A (Martín, Roche i germans Vargas) han sumat 3,5 punts. No obstant, els dos byes de Roche, que està fent un bon torneig, faran quls altres tres no es puguin adormir, perquè per darrere vénen equips força compensats, com l'Ideal Clavé o l'Espiga de les Corts. 

Jordi Morcillo (Director del torneig)

XXV Obert del Catalunya Escacs Club - Ronda 5

Orelvis Pérez (SCC Sabadell) és el primer líder en solitari del torneig, després de vèncer ahir Jorge González (Lleida). El jugador cubà resident a Catalunya es va beneficiar, a més, d’algunes taules dels seus perseguidors, i ja només té un jugador a mig punt: Jonathan Cruz, MI de l’Escola d’Escacs de Barcelona. El seu duel a la ronda d’avui podria ser quasi decisiu per al futur de la competició.
Deu jugadors amb 4 punts esperen entrar en la batalla. Tots ells són titulats internacionals o catalans, a excepció del jugador del Collblanc Vicente Medina, que s’ha colat en aquest selecte grup.
En el grup de 3,5 punts, avui hi haurà un duel que podria ser una final anticipada en la classificació de veterans: Ridameya vs. Antonio Fàbregas. Els dos jugadors estan fent un bon torneig i buscaran el premi al millor veterà, mirant de reüll a d’altres ferms candidats com Vilageliu, Valarezzo, Lleyda o Garcia Riera, tots ells amb 3 punts.
Cal dir que, malgrat la coincidència amb la Final de Copa, els jugadors van jugar amb normalitat i sense més presses de l’habitual. La presència d’alguna samarreta del Barça i els lògics comentaris entre passadissos van ser els únics elements futbolístics existents.
Pel que fa als equips, el Catalunya manté les seves opcions de guanyar, de moment gràcies al bon rendiment de Rubén Martín i Eduard Roche, amb 4 i 3,5 punts respectivament.

Jordi Morcillo (Director del torneig)