Catalunya 6 – Tarragona 4. La sorpresa continua, i amb 5 punts de 6
rondes és ben segur que estarem a la meitat alta de la taula. No només això,
sinó que la possibilitat de pujar a Divisió d’Honor no és ni molt menys una quimera,
és simplement factible. És més: per molt malament que ens vagin les coses, ens
plantarem a la darrera ronda amb possibilitats matemàtiques de pujar o entrar a
la promoció d’ascens. Ni els pronòstics més optimistes podien vaticinar una
marxa tan impecable. Bé, una excepció: el nostre aleví Magí Bernat creia
fermament en les nostres possibilitats ja el mes de novembre, amb innocència
però amb convicció.
Igual que la setmana passada, avui hem hagut de lluitar contra un
marcador advers, i no només l’hem igualat sinó que l’hem capgirat amb
solvència. El matí ha començat amb intercanvi de cops: taules dels invictes
números 1 i 3 (Jordi Amigó i Rubén Martín), primera derrota d’en Felipe Vera i
victòria meva després d’un sacrifici no del tot clar (2-2). Cap allà les dotze
del migdia, David Vigo feia taules en un final de cavalls amb peó de menys
(2,5-2,5), però al seu costat Alejandro Sáez duia una peça de menys
irremuntable. Calia comptar amb aquesta derrota i, de les quatre partides
restants, no semblava que poguéssim treure els dos punts i mig: estàvem un pèl
pitjor o amb igualtat. Però ja amb 2,5-3,5 hem girat la truita de forma sobtada
amb tres victòries: el rival de Xavi Serrano es complicava de mala manera i es
deixava peça, mentre que Ernest Bernat feia bons els riscos que havia pres amb
el seu rei per forçar una xarxa de mat (4,5-3,5). Amb aquest marcador, ja ens
valien dues taules, però pocs minuts abans Pedro Serrano havia rebut ordres
d’intentar guanyar. Almenys ha servit perquè desequilibrés la posició i acabés
guanyant el punt definitiu. Amb la victòria al sac, Pau Juan (molt valent altre
cop avui) ha signat l’empat en un final de taules mortes.
El Tarragona, superior en elo a la majoria de taulers, ha enterrat en
10-15 minuts fatídics les seves esperances d’ascens. Aquests dos matxos a casa
contra ex-Divisió d’Honor els hem saldat amb un sorprenent 1,5/2. Sembla
mentida que, al mes de novembre, en saber el calendari, vam assenyalar aquestes
dues rondes com a rondes on la gent podia faltar si tenia altres compromisos,
comptant que no teníem “possibilitats raonables” de puntuar. La millor notícia
és que tenim tres rondes per jugar a totes, però sense pressió, sabent que un
hipotètic 0/3 ens deixa amb uns excel·lents 5 punts a Primera Divisió.
Els filials es retroben amb la victòria
Després d’unes quantes rondes sense massa encert, avui ha estat una
jornada bastant positiva per als filials. L’equip B ha guanyat amb solvència al
CECOB: 6-4, idèntic resultat que l’equip A però amb força més solvència. L’anàrquic
equip de Comissions Obreres té taulers de força nivell, però una alarmant manca
d’organització. Cap a les 9,45 el delegat encara feia trucades: no per saber si
la gent anava venint, sinó per acabar de tancar els 10 jugadors de l’equip!
El Catalunya B ha cimentat la seva victòria en els taulers on marcaven
clara diferència: els 3 últims. Destaca l’score de Manuel Vargas (5,5/6), un
clar candidat al premi pitxitxi d’enguany.
L’equip C ha estat l’únic en cedir, sacrificat aquesta vegada en benefici
del més necessitat D. Els nostres no han estat rival per al Sant Martí C, que
s’ha passejat pel Casinet amb un contundent 1,5-6,5, tot i tenir tres taulers
més fluixos de l’habitual. En part, aquest “debilitament” es pot deure al
reforçament que han fet del seu equip E, que precisament s’enfrontava al
Catalunya D, alhora reforçat amb tot el que podia. És una estratègia que estem
adoptant els últims dos anys per optimitzar els jugadors de la “zona mitja”
(1800-1900), i que només es poden permetre clubs amb moltes fitxes: el Sant
Martí n’és el màxim exponent.
El Catalunya D, guanyant per 4,5-1,5, ha fet un pas molt important, però
no definitiu, cap a la salvació. Els dos punts poden ser suficients però caldrà
ser prudents.
Qui segueix en línia ascendent és el Catalunya F, amb molts debutants:
avui ha fet un 4-0 al jove equip del Cornellà E. Els nostres segueixen a la
part alta, tot i que encara han de descansar i sembla complicat lluitar per un
ascens. Avui ha descansat l’equip E, que també mira de reüll als llocs de dalt.
Pel que fa a les classificacions individuals, que recordem que només són
simbòliques, Manuel Vargas encapçala el “pitxitxi” amb 5,5 punts. El millor
sub-16 és Magí Bernat amb 3,5. Lluís Villalonga és el millor veterà amb 4 punts
mentre que Xavier Giner encapçala la classificació dels debutants amb 3,5.
Jordi Morcillo
No hay comentarios:
Publicar un comentario