Avui novament els
primers taulers s’han mostrat eficaços (taules de Felipe Vera i Rubén Martín),
més que no pas la segona meitat. David Vigo guanyava el primer punt sencer,
compensat per la meva derrota, quan una maniobra no massa complicada em duia a
un final de taules. Xavi Serrano i Jordi Amigó posaven l’assenyalat 4-2. I a
partir d’aquí, molt de joc damunt del tauler i també entre els delegats, que contínuament
anaven incitant els jugadors a fer taules o bé forçar la partida. De les quatre
posicions, teníem dues lleugerament inferiors (Villalonga i Bernat), una amb
equilibri (Sáez) i una amb lleuger avantatge (Pau Juan). Sembla suficient per
obtenir el punt i mig que s’ha fet esperar ben bé una hora. Ernest Bernat
recuperava jugant molt actiu i entrava en un final de taules (4,5-2,5), mentre
que Sáez feia servir la tàctica per entrar en un final lleugerament millor, tot
i que amb només segons al rellotge. Alhora, Villalonga es complicava i quedava
quasi perdut i Dani Moreno (rival d’en Pau Juan) rebia ordres de forçar la
partida, cosa que ha intentat i almenys l’ha complicat força. El nostre jugador
menorquí perdia, i finalment el punt l’havien de posar els dos juniors d’or
(Juan i Sáez), mig cadascú però en posicions que difícilment haguessin perdut.
El bon resultat no és
només cosa seva, però avui han sabut jugar sota màxima pressió i ho han fet amb
nota. Fa uns dies, un delegat d’un dels nostres rivals opinava que a en Pau se
li faria molt coll amunt el número 4 i els 2266: de moment aquest delegat porta
tres rondes equivocant-se.
Els 2,5 no són
suficients per a la permanència, però almenys ara cada setmana tenim
pràcticament un “match ball” i qui sap si a alguns ens servirà per jugar més
tranquils.
Tres
dels cinc filials, líders!
La bona jornada la
completaven els equips filials. L’equip B continua impecable amb 3/3, guanyant
l’Arenys de Munt per un contundent 7,5-2,5. Val a dir que avui el Catalunya B
ha presentat, probablement, la millor alineació de la seva història. Jugadors
com Pedro Serrano, Sulleva, Guerrero, Baeza, Pascual i Manolo Vargas eren fa
2-3 anys titulars de l’equip A i a ells correspon part del mèrit que el primer
equip sigui on és ara. L’ascens a Segona pot semblar una quimera, però –per
suposat- els nostres no aniran mai amb l’excusa de “no volem guanyar perquè no
ens interessa pujar”. Ara comparteixen liderat, ni més ni menys, amb el potent La Lira.
L’equip C, per la seva
banda, s’ha permès el luxe de cedir tres dels seus titulars i encara així
golejar el Cerdanyola E per 6-2. Els apurs de l’any passat, pel que fa a punts
i desplaçaments, queden aparcats i els nostres podran gaudir també de la
competició de forma sana. El Catalunya C també comparteix liderat del grup.
Qui sí necessitava sí
o sí el triomf era el D i ho ha aconseguit també amb un resultat de tennis
(6-0), amb jugadors – com ja assenyalàvem- del C i gent de garanties per sota,
com l’enratxat Marc Juan. El Tres Peons H és el rival més directe per a la
permanència i no valia a badar.
I el tercer líder és
el simpàtic Catalunya E, de base jove. Avui un contundent 4-0 a l’Ateneu Colon H els manté
a dalt de tot i deixa via lliure a la il·lusió dels seus protagonistes. L’única
derrota del dia ha estat el contundent 0-4 de l’equip F contra el Sant Boi C,
que comptava a les seves files amb la campiona d’escacs de base Joana Ros.
La setmana que ve toca
clavar els colzes novament perquè ens esperen desplaçaments difícils a quasi tots
els equips. La moral i els punts, de moment, segueixen a l’alça.
Jordi Morcillo
No hay comentarios:
Publicar un comentario