domingo, 17 de febrero de 2013

5a ronda: El Catalunya ja només mira cap amunt


Catalunya 5 – Terrassa 5. Aquest matx, fa poc temps, semblava impensable que es pogués jugar, i encara menys puntuar. Fins no fa gaire (un, dos o tres anys), eren rivals habituals del Catalunya el Sant Martí B, Tres Peons B, Terrassa B, Gerunda B... ara no només està jugant contra els respectius rivals sinó que a més està puntuant amb nota.
Els quatre punts són, ara ja sí, matemàticament suficients per a la permanència, i ja podríem entonar aquella frase de “el Catalunya jugarà l’any que ve a la Primera Divisió”. El problema (beneït problema) és que ara per ara compartim segona posició amb el Tarragona, proper rival diumenge que ve, i per tant només podem mirar cap amunt. Si la permanència estava tan cara i molts rivals directes puntuaven per sobre del normal, això pot provocar que la zona d’ascens, o almenys de promoció, se situï en 5,5 ó 6 punts... i matemàticament això sí que és possible.
Avui el Terrassa ha vingut amb els jugadors de “tota la vida” i no ha aconseguit marxar del marcador en cap moment, malgrat més finals favorables que no pas desfavorables. “Chapeau” novament per als de davant, que han aguantat el matx amb quatre taules. Per cert, els nostres tres primers taulers estan encara invictes.
A la zona mitja, David Vigo i jo hem patit derrotes després de desaprofitar bones ocasions d’entrar en finals no inferiors. Al tauler 7, Alex Sáez confirmava el seu bon moment amb una victòria incontestable. Derrota d’Ernest Bernat al vuitè, victòria del nostre “tauler de blanques” Pedro Serrano i tot això sumat (no ho he dit pas per ordre) posava un 4-5 per als visitants. Al darrer tauler, José Miguel Baeza tornava al primer equip dos anys després i ho ha fet de manera espectacular. Quan la posició semblava morta (dama i alfil per jugador, amb alfils de diferent color), en Baeza ha buscat una ruta per al seu rei, per ajudar a crear una xarxa de mat imparable. Cada ronda tenim un “heroi per un dia” i avui el mèrit és tot seu.

El B perd després de 5 hores
Les baixes a l’A i al propi B deixaven un panorama prometedor per al líder de la Preferent I, la Lira, que no ha aconseguit marxar tampoc del marcador. A les 13,15 (amb 4,5-4,5) quedava només la partida de l’Alejandro Calderón, que ha buscat un final superior, i l’ha trobat. Però amb pocs segons cadascú, la partida s’ha anat allargant fins les 120 jugades, quan al nostre jugador li ha caigut la bandera. És la partida més llarga que recordo al per equips amb el Catalunya, i almenys cal aplaudir el nostre jove per intentar-ho, quan el rival li ha ofert diversos cops taules.
El Catalunya B perd tota opció d’aspirar a l’ascens a Segona, però sempre queda lluitar per una digna posició.

Els equips C i D perden força
L’equip C ha encadenat una previsible derrota contra el sòlid Sant Cugat B, mentre que el D no ha tingut res a fer contra un dels líders del grup, el Jake C. Mentre que el Catalunya C no ha de patir per la permanència, sí que cada cop caldrà posar les piles com més aviat millor al D, si no vol tenir problemes.
Per altra banda, l’equip E ha tret un puntet contra un dels rivals directes a la part alta de la taula, la Lira D. Dues taules dels joves Magí Bernat i Marc Juan han donat aquest punt que no allunya els nostres del cap de la classificació i poden seguir el torneig amb la il·lusió de fer quelcom sonat.
I l’equip F ha tornat a guanyar per 3-1, aquesta vegada contra el Prat B, que venia només amb 2 jugadors.
La setmana que ve tornarem a jugar tots els equips a casa, però alguns cada vegada més pensem que també és un handicap, tenint en compte l’extens muntatge i desmuntatge que això suposa i –desgraciadament- les poques mans amb què comptem per fer aquesta tasca fosca però tan necessària. En aquest sentit, no som ni de lluny un club de Primera. 

Jordi Morcillo

No hay comentarios:

Publicar un comentario