El primer equip del Catalunya no ha pogut corretgir l’ensopegada de la setmana passada i avui, en l’enfrontament directe contra el líder Tordera, ha caigut per la mínima. El resultat ens deixa a un punt i mig del liderat, que és l’única posició que atorga l’ascens directe. Alhora, el Tordera té davant seu una autopista cap a la Primera Divisió que difícilment desaprofitarà malgrat el tòpic (“no ens interessa pujar...desplaçaments molt llargs...”). Tòpics al marge, és l’equip més seriós del grup, perquè cada dia ha presentat els seu “deu” titular i a més han mostrat una solidesa envejable, digna d’uns jugadors que acumulen una dilatada experiència a Divisió d’Honor i Primera. Per acabar amb les floretes (no gratuïtes, sinó justificades) hem d’aplaudir la cavallerositat dels jugadors del Tordera en tots els aspectes: han deixat uns minuts de cortesia abans de començar (altra vegada no hi ha manera que siguem tots puntuals, ni tan sols la meitat de nosaltres), han sabut guanyar i perdre amb respecte i a més el seu delegat, Joan Fluvià pare, ha obsequiat els presents amb una bossa plena de caramels.
El marcador no s’ha mogut fins passades tres hores de matx: David Vigo es deixava canviar un alfil que era la clau de la posició i entrava en un final de torres perdut, mentre que un servidor no n’ha sabut desequilibrar una posició amb iniciativa (0,5-1,5). A partir d’aquí s’han anat alternant punts: Felipe Vera i Rubén feien taules, Amigó perdia i Pedro Serrano – avui sí – guanyava amb autoritat. Poc després ho feia Gavilán, que ha tingut el coratge d’entrar en complicacions per anar conquerint petits avantatges. El resultat era de 3,5-3,5, però de les tres partides restants només en Pau Juan la tenia favorable. Vilageliu resistia un final de torres molt negre i Xavi Serrano jugava amb dos peons de menys i amb l’únic argument dels alfils de diferent color. Les dues partides inferiors s’han perdut per temps (probablement s’haguessin perdut igualment) i només el nostre cadet d’or ha salvat l’honor guanyant el punt.
La derrota ens fa caure al tercer lloc, i encara bo que alguns resultats ens han afavorit per no caure fins a la cinquena posició. Ara, la nostra batalla – realista – és entrar als llocs de play off, tot i que de nosaltres no depèn ni la segona posició. Però segurament cinc rondes són massa rondes per fer pronòstics i caldrà almenys recuperar el nostre millor joc, perquè sinó serem vulnerables davant qualsevol equip. A més, avui hem vist com els equips que lluiten per salvar-se han reforçat les seves files i cada matx el faran suar: el grup de la mort és definitivament aquest.
Les bones notícies han arribat avui des de l’altra sala: l’equip B, necessitat de punts, guanyava el líder Mataró (5,5-4,5) i agafa oxigen per a la permanència. La clau ha estat els taulers de baix, on per cert avui hem celebrat el retorn de Xavi Pineda amb victòria després de dos anys inactiu. Esperem que no sigui un retorn fugaç...
L’equip C, novament debilitat per estratègia general, ha perdut clarament amb el Sant Llorenç (2,5-5,5), però novament ha cedit els jugadors suficients a l’equip D perquè aquest derroti un rival directe per a la permanència, la Lira C (4,5-3,5). Els dos punts que tenen els equips C i D poden ser suficients per evitar el desè lloc (enguany només baixa un en aquestes categories).
Els equips E i F se les han hagut de veure amb l’efervescència dels joves jugadors d’EDAMI: l’equip E ha cedit contra el seu equip A (0-4), mentre que l’F ha aguantat el tipus (1,5-2,5) contra el seu B, gràcies a les tres taules dels nostres millors alevins (Sergi Carbajal, Magí Bernat i Marc Juan). Per cert, qui sí aguanta el tipus és precisament la nostra pedrera: a banda d’aquests tres, els altres quatre júniors del club alineats avui han guanyat el punt: Pau Juan, Alejandro Calderón, Marc Petit i Andreu Ortega. Sens dubte, la millor notícia del dia.
Jordi Morcillo
No hay comentarios:
Publicar un comentario