El Catalunya ha cedit un empat avui a domicili, contra l’equip mataroní del Cirera. És habitual que tots els equips facin un prejudici de les partides i dels matxos en funció de les llistes d’elo, però avui s’ha demostrat un cop més que és un gran error. Tots els matxos es poden torçar amb una acumulació de petits detalls i errades. A aquests nivells amateurs, qualsevol rival pot aprofitar una errada grossa, i això és el que ha passat avui: els errors han caigut per igual a banda i banda, d’aquí l’empat final, que podem considerar de justícia.
De moment tenim un ensurt inicial a cada desplaçament que fem. Avui li ha tocat el torn al número 1, Jordi Amigó, al qual se li han enganxat els llençols. Tampoc Vilageliu venia massa fi, i això ha comportat una obligada parada a una farmàcia. No obstant, hem començat amb poc retard i el matx ha començat força bé per als nostres interessos: 1-3, amb taules de Rubén Martín i David Vigo (sembla ser que regalades pel rival) i victòries contundents de Mario Gavilán i Xavi Serrano (el pichichi d’enguany). A partir d’aquí, tot s’ha complicat, començant pel meu final igualat, que en voler-lo desequilibrar només ho he aconseguit a favor del meu rival. A la meva derrota s’hi ha sumat la d’en Pedro Serrano (3-3). Sort que Vilageliu no ha fet cas del meu consell d’abans d’arribar (“si no et trobessis bé, demana taules”) i ha guanyat una bona partida (3-4). El punt i mig necessari no ha arribat: Guerrero tenia avantatge clar, Felipe simplement posició favorable i per a Jordi Amigó pintaven bastos. Només Guerrero ha pogut guanyar, mentre a en Felipe se li complicava la posició i ha sortit perjudicat de l’intercanvi de cops en els apurs de temps.
El jugador més veterà de l’equip (no en edat, sinó en temporades consecutives), en Rubén, veu l’ampolla mig plena i considera que almenys s’ha sumat mig punt, que ens mantenen amb les opcions intactes. La setmana que ve, cal guanyar per recuperar el liderat, ara en mans del sòlid Tordera. El campionat es farà llarg i dur: potser hem cedit mig punt, però també ens pot servir per espavilar i posar els cinc sentits davant qualsevol rival.
De la resta d’equips, llums i ombres: l’equip B tindrà molt difícil la missió de salvar-se, després de perdre amb el Sant Josep B (7-3); 10 taulers és una càrrega encara massa feixuga, que esperem la puguin superar.
Menció a part mereixen els set valents (quasi magnífics) que han anat a Calldetenes a defensar l’honor del club, a sota zero i amb un equip mermat. El resultat en sí ja és digne (5,5-2,5), però sembla ser que es podria convertir en victòria per una irregularitat en l’alineació dels locals. Veurem què passa, però aquests jugadors (Miquel, José Miguel, Luis, Albert, Xavi, Andreu i Jordi) avui es mereixen el cel.
La cara positiva del dia ha tingut lloc al local del Tres Peons. L’equip D, necessitat de punts, avui sí ha fet valdre els reforços per guanyar a l’F dels de Gràcia i aconseguir un dels pocs punts que li calen per mantenir-se. I l’equip E, amb cares diferents als altres dies, ha guanyat rotundament al Tres Peons G per 0-4. La fórmula pare-fill x 2 (Carbajal i Bernat) ha funcionat a la perfecció. Bon senyal per a la pedrera.
L’equip F només ha tret mig punt del seu enfrontament amb el Sant Josep E: el nou soci Roger Altés ha estrenat el seu compte particular.
La setmana que ve tornarem a omplir el Casinet d’Hostafrancs per acostar-nos una mica més als nostres objectius, ja que tots estan encara molt lluny.
No hay comentarios:
Publicar un comentario