Josep Coll In Memoriam

JOSEP COLL DOMÈNECH (1941-2010), memoria d’un soci exemplar

El passat dia 1 de desembre ens va deixar el nostre company Josep Coll i Domènech, als 69 anys d’edat, després de quasi dos anys de lluita contra el càncer. Se n’ha anat, abans d’hora, qui ha estat un pilar fonamental del Catalunya Escacs Club en els seus 35 anys d’història.

Nascut en una Barcelona de dura postguerra i lligat des de sempre al barri de Sants, va ser ebenista de professió (no li agradava dir simplement “fuster”). I a banda del Barça, la seva gran afició van ser els escacs. A principis dels anys 70, era un dels puntals del club Barcanona, un dels clubs destacats del barri. Juntament amb el Sansense, acabarien formant el 5 de maig de 1975 el Catalunya Escacs Club. Així doncs, entre els molts mèrits que cal atorgar-li a en Josep Coll, hi ha el de ser un dels socis fundadors del club.

Casat i amb dos fills, no va deixar mai la pràctica dels escacs, i en tot moment va oferir el seu esforç per al bon funcionament del club. Sense anar més lluny, el passat 10 d’octubre de 2010 va ser homenatjat com a jugador que més partides ha jugat defensant el nom i els colors del Catalunya. Colors que, per cert, adornen un escut que ell mateix va dissenyar.

Josep Coll ha estat present i protagonista en les tres cases que ha tingut el club: al pis del Carrer Robrenyo (1975-1998), al carrer Masnou (1998-2004) i al Casinet d’Hostafrancs (2004 fins avui). Ha estat precisament en aquesta darrera etapa on probablement la seva tasca ha agafat una dimensió i un valor més notable. La nova situació del club, sense una seu pròpia i per tant amb dificultats per identificar i aglutinar els socis, ha necessitat de persones amb empenta que mantinguessin aquest caliu i contribuïssin a engegar activitats. La vida social del nostre club, i de la majoria dels clubs, en ple segle XXI només té sentit si un nucli de persones, per petit que sigui, fan una feina fosca però immensa al servei dels altres.

I és en aquesta parcel·la on en Josep es va erigir en un tot terreny, un comodí que ha fet de tot per sumar. Ja jubilat, va dedicar els seu temps lliure a fer classes a petits i grans. Alumnes de l’escola Pere Vila o Tres Pins són avui jugadors en actiu del club. I altres en edat adulta s’han apuntat al club després de rebre les classes d’en Josep. A més, la seva presència al Casinet d’Hostafrancs també ens ha servit de lligam entre el club i els simples aficionats que diàriament es deixen caure per allà.

Pel que fa a tasques administratives, en tot moment ha estat disposat a fer aquells petits encàrrecs, sovint incòmodes, o llargues cues, o paperassa... I també ha donat la cara pel club sent director de l’Obert Internacional del Club els anys 2009 i 2010, en època de ple creixement, i ja afectat per la malaltia, però encara amb forces i optimisme per fer créixer el club.

I per si no fos poc, el seu nivell com a jugador va ser força notable. Amb la categoria de Preferent (fins el 1994 es va mantenir el sistema de categories), quasi sempre s’ha mogut per sobre dels 2000 punts d’elo català, superant els 2100 en les seves millors èpoques. Habitualment va defensar l’equip B, del qual era el cap visible i delegat. Recentment, cal atribuir-li part del mèrit de pujar-lo a Primera Territorial, el 2008, i mantenir-lo els dos darrers anys.

Per tot plegat, és evident que la seva pèrdua ens deixa un gran buit, molt difícil d’omplir, com a company de club i com a persona. El respecte i l’estima de tots els socis es va fer palès al mencionat homenatge, el passat octubre, en l’acte de club que ha congregat més socis en els últims anys. Tot i el seu delicat estat de salut, va fer un esforç enorme per anar al Casinet i rebre el càlid reconeixement que es mereixia.

En aquest enllaç http://www.365chess.com/view_game.php?g=1638089 oferim una de les seves victòries, correspon a una partida de l’any 1994, en un moment on el seu elo superava els 2100.

El seu record i el seu exemple serà per sempre més una referència. Descansi en pau.

Jordi Morcillo