II OBERT ACTIU DEL CATALUNYA EC

II OBERT ACTIU DEL CATALUNYA EC

ELS JUGADORS AMATEURS POSEN L’ESPECTACLE

El passat diumenge 5 de maig el Casinet d’Hostafrancs va acollir la segona edició del renovat Open del Catalunya, que des de l’any passat ha adoptat un format d’un dia, a escacs actius. Enguany el torneig ha presentat dues modificacions destacables: la sala de joc ha estat el teatre del Casinet, espai ampli i més adequat que les sales del primer pis. I d’altra banda, la inscripció estava limitada a jugadors amb elo català per sota de 2350.

El format del torneig, per tant, passa a ser purament amateur. Els premis s’han retocat lleugerament a la baixa. Però això, lluny de ser un fre a la inscripció, ha estat un revulsiu: la participació real s’ha equilibrat a la de l’any passat (106 jugadors). Però a la pràctica, hi ha aspectes que deixen molt millors sensacions que el 2012:

-         Les baixes a la primera ronda s’han minimitzat a només una, i avisada amb antel·lació.

-         L’esperit de lluita s’ha mantingut de la primera a l’última ronda, i en cap moment s’han vist taules especulatives en menys de quinze jugades (i potser ni en menys de 30).

Sempre pot resultar atractiu comptar amb titulats internacionals als tornejos, però sempre i quan aportin el millor d’ells mateixos. L’experiència de l’any passat, amb moltes partides exemptes de lluita, va deixar un regust amarg i això ha fet repensar el torneig per a un públic molt més amateur. Podem dir, sense risc a equivocar-nos, que ha estat el torneig més net i pur que hem organitzat en molt de temps.

Jorge Alberto Ramírez s’imposa en un camí ple d’obstacles

La limitació d’elo ha fet pujar notablement la presència de jugadors entre 2200 i 2350, normalment escassa en aquest tipus de tornejos, ja que són un col·lectiu “en terra de ningú”, sense tram d’elo per disputar i amb minses possibilitats d’optar a la general. Fent un cop d’ull al rànking, el torneig era, en la seva part alta, realment dur, amb acreditats experts de semirràpides i alguns joves en franca progressió.

Les quatre rondes del matí no han clarificat la part alta, però si que han despenjat els dos únics MF del torneig: Javier García Jiménez i Raúl Omar González. En començar la tarda, el MC Felipe Porras s’ha convertit en el primer líder en solitari i per uns moments semblava el més ferm aspirant al torneig, però ha estat frenat per Pau Juan, el jugador més destacat de la pedrera del Catalunya.

A partir de llavors, s’han succeït les bufetades i els canvis en el liderat. El MC català del Malgrat Joan Martorell ha arribat líder a l’última ronda, amb 7/8, però per defensar aquest lloc havia de puntuar amb negres contra un dels rivals més durs del torneig, el CM Jorge Alberto Ramírez (Escola d’Escacs de Barcelona). El jugador mexicà, si bé no era el primer del rànquing, sí que era el jugador amb més elo FIDE i finalment ho ha demostrat. Victòria seva en la partida decisiva, acompanyada de taules de rivals directes (Daniel José i Raúl Omar González), li han donat un triomf al capdavall merescut: guanyar les quatre darreres rondes amb aquesta forta competència és prou argument per alçar-se amb el primer lloc.

Segon lloc al podi, també merescut, per a Joan Martorell, i tercer per a Joan Canal (Terrassa), que no ha perdut mai de vista les primeres taules i ha sabut refer-se de dues derrotes contra pronòstic. Amb els mateixos punts, però fora del podi han quedat el local Pau Juan i Raúl Omar González (SCC Sabadell), ambdós encara en zona de premis. I encara amb set punts – que dóna idea de la igualtat de la part alta – també hi ha Javier García (Barberà) i Daniel José (Andorra).

Trams i edats: lluita a tot arreu

En la classificació per trams, Francisco Moratinos (Espiga) ha fet bona la seva condició de jugador perillós a ritmes ràpids per endur-se el tram de 2000 a 2149. L’incansable Ricard Nadal (Escola d’Escacs de Barcelona) s’ha endut el de 1850 a 1999, tram que aviat ja no podrà jugar donada la seva progressió. I el sabadellenc Jordi Villa s’ha fet amb el primer lloc del tram de 1700-1845, com sempre un dels més disputats i incerts.

Domini incontestable de Juan Quero (el Prat) en la classificació de veterans, que enguany fixava el llindar als 65 anys. No obstant, Quero també s’hagués imposat en cas d’incloure també els majors de 60: sense anar més lluny el seu consogre Carles Severri, avui amb un ull a la partida i un altre a la promoció del seu llibre “El triunfo de los pequeños”, tot un èxit editorial del nostre petit món.

Llibert Céspedes (Tres Peons) ha guanyat un bonic duel a Joana Ros (Sant Boi) en la categoria sub-10. Gerard Ayats (Llinars V.) s’ha recuperat d’un mal inici per signar 3,5/4 a les darreres rondes i endur-se el premi al millor sub-12.

Més car estava el premi al millor sub-14, amb jugadors en gran forma. Aquí Max Orteu (Escola d’Escacs de Barcelona) ha guanyat un pols molt intens a Xavier Martínez (Tres Peons). Menys problemes ha tingut Marc Torrents (Peona i Peó) per endur-se un sub-16 amb poca competència.

La segona edició es tanca amb molt bones sensacions i una fórmula que funciona, i que pot funcionar més aplicant-hi petits retocs. Mentrestant, el torneig de partides lentes del club seguirà sent l’Open de Sants (enguany del 23 al 31 d’agost), on hi tenim una petita part de responsabilitat. Però, tractant-se del torneig més gran d’Espanya, no és poca cosa..

Classificacions completes a l’enllaç:

http://www.chess-results.com/tnr95834.aspx?art=1&rd=9&lan=2&fed=ESP&turdet=YES&wi=984

Jordi Morcillo (Catalunya EC)

II Obert Actiu del Catalunya Escacs Club - Primers Inscrits

En aquest enllaç podeu consultar els primers inscrits al torneig d'actius: http://www.chess-results.com/tnr95834.aspx?lan=2 Per consultar les bases podeu visitar aquest mateix blog o la web http://www.catalunyaescacs.cat. Ànimeu-vos, encara falten tres setmanes.

9a ronda: Un mal dia que no enfosqueix una excel•lent temporada

Peona i Peó 6- Catalunya 4. No ha pogut ser: ni l’ascens directe (que depenia d’una carambola) ni la promoció d’ascens, que depenia de guanyar avui a l’enratxat Peona i Peó. El matx d’avui amb l’equip del Guinardó no ha tingut mai color visitant, ni tan sols amb un provisional 0,5-1,5, quan encara quedaven moltes partides i moltes d’elles amb igualtat o inferioritat per part nostra.

El Peona i Peó ha jugat amb la tensió suficient però sense caure en la precipitació, sense arriscar a la majoria de taulers, sabent que un hipotètic empat deixava les coses al seu favor. El Catalunya, en canvi, ha hagut de lluitar contra alguns handicaps que a priori feien favorits els locals: la baixa de Rubén Martín al tercer tauler, algun retard provocat per la traïdoria dels GPS i el dur escull de lluitar contra una WGM-MI al primer tauler. L’única victòria, de David Vigo, s’ha produït on probablement ells han pres més riscos, mentre que les derrotes (Jordi Amigó, Jaume Villalonga i Pedro Serrano) s’han materialitzat quan ja es veia molt difícil arribar als anhelats 5,5 punts.

Cal felicitar el Peona i Peó per l’excel·lent temporada i la seva ratxa de sis victòries consecutives. Almenys podem dir, com la setmana passada, que només ens han guanyat els equips de Divisió d’Honor.

Mentrestant, a Manresa, el Terrassa atropellava el Catalònia (2,5-7,5) i obtenia una victòria que el confirma com a tercer classificat i aspirant a Divisió d’Honor via promoció.

No hem d’oblidar, però, d’on venim i quin era l’objectiu a l’inici de temporada: fa només tres anys ens barallàvem amb els equips de Preferent, i enguany els càlculs per a la permanència eren incerts. La realitat és que fa cinc setmanes que l’equip està salvat, que -ajudat, això sí, per un calendari favorable- s’ha passat quatre setmanes en posició d’ascens a Divisió d’Honor i que finalment ha obtingut una quarta plaça que no contemplaven ni les travesses més pessimistes.

L’any que ve caldrà consolidar-se en aquesta categoria, perquè hi ha números ben curiosos: 43,5 punts a favor i 46,5 en contra, quan l’equip ha fet 5,5 / 9 en punts de matx. A nivell individual, tots els jugadors estan entre els 3,5 i 4,5. Això vol dir que s’han optimitzat al màxim els punts i que la sensació de bloc hi és, malgrat que potser falta un punt d’experiència o a vegades contundència.

El Catalunya B acaba també amb nota

L’equip B no ha desentonat i ha signat uns excel·lents 6,5/9 a Preferent. Una puntuació que, per exemple, no va ser capaç d’assolir l’equip A en la no massa llunyana temporada 2009. Si es consolida el bloc i alguns dels joves guanyen en regularitat, podríem parlar a mig termini d’un aspirant a Segona Divisió.

En el matx d’avui, jugat al Casinet però com a visitants, l’equip s’ha desfet amb problemes de la Colmena B, que igual que el Cirera la setmana passada venia amb “l’aigua al coll”

Hi pot haver un ascens: el Catalunya E!

No semblava gaire probable, però amb els 4 punts d’avui donada la incompareixença de l’ONCE C, situa el nostre simpàtic equip E a la segona posició. Fins la setmana passada, als quadres oficials hi havia una fletxa verda cap amunt amb l’abreviatura “Pr”, que en aquesta categoria significava un ascens en cas que hi hagués prou vacants. Però ara aquest “Pr” ja no hi és i només queda la fletxa.

No fem volar coloms, perquè ja vam rebre una informació errònia fa mesos amb el fals accés a la final de Copa del mateix equip. En qualsevol cas, enhorabona als habituals d’aquest equip: Magí i Juli Bernat, Jofre Marquès, Marc Juan i Xavi Torrents. Tot i que podríem haver reforçat per buscar un ascens més probable, ells solets s’han mantingut compromesos i han assolit aquesta excel·lent segona posició.

Catalunya F: els novells donen la talla

També cal aplaudir aquest bloc de 5-6 jugadors que han conformat l’equip F, i que bàsicament són alumnes dels nostres tallers del Casinet, que recentment han agafat interès per la competició. No només això, sinó que també han firmat un paper excel·lent, amb 6 victòries i 3 derrotes.

El perfil de nous socis com Xavi Giner, Jordi Solís o Manuel Núñez, tots ells debutants d’enguany, és molt interessant de cara a poder omplir tots els equips amb jugadors que diguin: “vull jugar la setmana que ve!” o “vull jugar sempre que se’m necessiti”, i no tant “si, us plau, anem justos, podries venir a jugar excepcionalment?”.

Catalunya C i D: cal una reflexió

Vagi per davant el reconeixement a la tasca del delegat d’ambdós equips a nivell organitzatiu, en Miguel Ayllón, que dedica un munt d’hores, trucades i a vegades súpliques, a optimitzar els jugadors per salvar aquests dos equips (que va costar molta feina pujar-los). Però potser l’esforç està sent excessiu donada la dificultat de fer comprometre la gent, i no cal fer un drama: si la gent no pot jugar, no passa res; cal agafar els qui vulguin i tinguin ganes de jugar, sigui a Sants, Sabadell o Sant Pere de Torelló. I si van coixos de nivell i baixen una categoria, mala sort. Però mantenint un bloc és com se solen obtenir els resultats, a la curta o a la llarga: vegi’s els exemples de l’E i l’F, sense anar més lluny.

Avui l’equip D ha guanyat en un intranscendent matx a la Colmena, contra l’equip C (1,5-4,5) i el C ha perdut 5-3 a Ripollet, a causa d’un detall que genera molta impotència: dos dels nostres han arribat tard a causa, en part, dels talls de trànsit de la Marató de Barcelona.

Ja coneixem alguns guanyadors dels “I Premis Per Equips”

A manca de saber el “Premi Compromís”, que el decidirà un jurat, els premis que depenen de puntuacions objectives queden així:

- Premi Pitxitxi: de manera incontestable per a Manolo Vargas,

- Premi Veterà(+65): per a Albert Coll

- Premi Jove (s-16): per a Magí Bernat

- Premi Debutant (1r any de federat): Xavi Giner.

L’entrega de premis es farà en el marc del sopar de germanor (enguany celebració) amb data a confirmar ben aviat.

Jordi Morcillo

8a ronda: El Tres Peons acaba amb la ratxa de manera incontestable

Catalunya 2- Tres Peons 8. Ha hagut de ser un equip de Divisió d’Honor (ja havia pujat la setmana passada) qui posés fi a la nostra ratxa de 13 jornades sense perdre. Des del llunyà 19 de febrer del 2012 l’equip no signava una derrota. I per trobar una derrota tan àmplia ens hem d’anar molt més enrere, concretament al 2007.

Malgrat alguns comentaris que es lamentaven del fet que el Tres Peons ja tingués l’ascens matemàtic (per allò de venir debilitats o relaxats), el cert és que l’equip de Gràcia ha demostrat que aquest grup es compon d’ells més nou equips més. I, portant una alineació de gala dels taulers 1 al 8 han demostrat dignificar la competició. Amb la reestructuració de la Divisió d’Honor a 16 equips, segur que seran un equip que hi podrà mantenir-se molts anys sense problemes.

El matx no ha tingut bona pinta per a nosaltres en cap moment, si bé algunes partides es podrien haver tret amb un resultat més positiu i deixar-ho en una derrota no tan àmplia. L’únic “avantatge” que teníem a priori era els dos darrers taulers, on igual que darrerament el Tres Peons duia jugadors menys habituals. Ni així: Ernest Bernat ha fet unes taules gens lluitades en deu o dotze jugades i a Pedro Serrano, amb el matx ja malament, li ha tocat forçar la posició i ha perdut. Dos bones partides que es podrien haver guanyat (Amigó i Rubén Martín) s’han acabat perdent, i Xavi Serrano també ha forçat per guanyar però només ha obtingut taules. Les altres taules les han obtingut David Vigo en una posició força morta, i Pau Juan, que ha suat tinta per arrencar el mig punt en una posició terriblement incòmode. Felipe Vera, Alejandro Sáez i un servidor no han tingut gaire opció contra rivals netament superiors.

La derrota ens fa saltar directament al quart lloc (5,5 punts), amb escasses opcions d’ascens directe. El matx de la setmana vinent contra el Peona i Peó, ara segon classificat, havia de ser clau per mantenir la categoria –almenys per a nosaltres- i ara resulta que és un matx per als llocs de podi en aquest grup. El Peona i Peó (6) surt com a favorit tenint en compte les seves puntuacions a cada matx, el bon estat de forma, el fet que juga a casa i que a més li pot servir l’empat. De reüll, el Terrassa, ara tercer (5,5), s’ho mirarà mentre intenta guanyar el ja salvat Catalònia.

El Tres Peons ens ha recordat avui que seríem un equip molt verd, massa verd, per competir a Divisió d’Honor. La nostra enhorabona pel seu ascens i primer lloc del grup i, novament, he de reiterar que és avui en dia el club en el qual molts ens voldríem emmirallar: per potencial esportiu, social i organitzatiu.

El Cirera posa contra les cordes el Catalunya B

L’equip de Mataró, que l’any passat ja va amargar l’ascens directe de l’equip A amb un empat contra pronòstic, ha perdut per la mínima amb el Catalunya B. El Cirera, amb només 8 jugadors, ha anat manant una bona estona però al final les dues vacants i els darrers taulers han estat una llosa massa feixuga que el nostre B ha sabut aprofitar.

Avui s’ha confirmat la condició de “pitxitxi” de Manolo Vargas, amb 7,5 punts, ja fora de l’abast de qualsevol jugador del club.

L’equip D confirma la salvació matemàtica

Veient els resultats del grup no hagués estat necessària, però la victòria del Catalunya D contra el Congrés C confirma un any més la permanència a Segona Provincial. No obstant, avui i altres rondes al preu de “desplomar” l’equip C, que ha estat superat clarament pel Montcada B (2-6).

Novament, ha costat omplir aquests dos equips, i em temo que tornarà a costar la setmana vinent com a visitants. Esperem que l’any vinent, els joves siguin més madurs per començar a ocupar aquests equips de mal omplir. Els joves i els no tan joves: els integrants habituals de l’equip F són una bona notícia per al club, per les seves ganes i el seu compromís. Avui, però, no han tingut opció contra el solvent Sant Feliu C (0,5-3,5). Mentrestant, el simpàtic equip E ha perdut per la mínima contra el Congrés D (1,5-2,5) i manté alguna opció matemàtica d’entrar als dos primers llocs, però que tampoc garanteixen l’ascens.

La setmana que ve no tenim cap “caixa o faixa”, senyal que els objectius s’han complert amb escreix. Si de cas l’equip A podria forçar una “pròrroga” de dos dissabtes al mes d’abril en un hipotètic (i complicadíssim) play off per a pujar a Divisió d’Honor. Però en el pitjor dels casos, el quart lloc supera les previsions més optimistes.

Jordi Morcillo

7a ronda: La festa continua

Catalònia 5 – Catalunya 5. Qui miri la classificació del grup II de Primera Divisió pensarà que un empat del segon a camp d’un equip que es juga la permanència és una punxada. Però res més lluny de la realitat; hi ha molts motius per a què aquest “per equips 2013” sigui memorable i cada matx l’encarem sense pressió, tal com un circ que va de gira per Catalunya:

-         Si la lògica s’imposa i el Tres Peons ens derrota la setmana vinent, haurem acumulat 13 matxos consecutius sense perdre. Tota una proesa.

-         L’últim matx que vam perdre a terreny contrari va ser precisament a Manresa, contra el Catalònia: un 20 de març de 2011, fa quasi dos anys, amb un contundent 7-3 que podria haver estat encara més ampli.

-         Fa tres rondes que juguem només mirant amunt, i ho seguirem fent aquestes dues rondes que ens falten.

El matx d’avui ha estat una repetició del que hem anat veient aquesta temporada: igualtat en el marcador, igualtat en moltes partides i incertesa fins al final. Potser la diferència a favor del Catalònia era un primer tauler digne de Divisió d’Honor, Joan Mellado, que amb blanques no ha donat opció a Jordi Amigó, que ha inclinat el rei per primer cop en 7 rondes.

En alguns moments del matx, hem anat per davant, amb les victòries de Xavi Guerrero i Felipe Vera, però els locals han igualat aviat quan David Vigo perdia en una posició massa insegura (2-2). Dues taules dels germans Serrano mantenien l’equilibri al marcador (3-3), mentre que Sáez s’anava complicant poc a poc i a la meva partida semblava que em quedava amb bones possibilitats de decantar. En poc temps, Sáez perdia i jo guanyava després d’una posició amb embolics, però amb més errors per part del meu rival, apurat de temps (4-4). De les dues partides restants, quedava una amb avantatge i l’altra amb desavantatge, no del tot decisius. Dues taules han segellat l’empat, que és una incògnita de cara a la classificació, si mirem les primeres posicions. Fent números ràpids, el resultat ens obliga a puntuar contra el Tres Peons per dependre de nosaltres mateixos en l’última ronda. L’ascens, per tant, és encara una proesa.

Curiosament l’excel·lent puntuació de l’equip no es veu reflectida en les puntuacions individuals: cap jugador s’acosta als 5,5 punts de l’equip, si bé destaca l’invicte Rubén Martín (4/7) i el bon score de Pedro Serrano per darrere (4/6). No crec que es pugui atribuir els resultats a la sort: tots els punts són merescuts i són reflex que l’equip està compensat.

El Catalunya B dóna un ensurt a l’Aragonès

L’equip B ha tornat a superar-se empatant a camp del líder (5-5), amb un equip més aviat justet d’efectius. El matx s’ha jugat a la nova seu de la Federació, perquè l’Aragonès no té el local adaptat. Sense signar taules en cap partida, els nostres han arribat a manar per 3-5, però finalment han cedit dos punts que mantenen l’Aragonès amb esperances d’ascens i deixa els nostres en una còmoda i digníssima tercera posició.

El sempre eficient Manolo Vargas ha tornat a guanyar i segueix encapçalant el Pitxitxi amb un excel·lents 6,5/7.

L’equip C segella la permanència

El Catalunya C ha confirmat la permanència matemàtica a Sabadell, contra el Colón Sabadell D, mermat d’efectius i amb dos jugadors menys. Els nostres, també amb un equip justet, no han tingut problemes per certificar la seva continuïtat a la categoria un any més, fet que ja era virtual però no matemàtic.

A l’espera de més resultats, l’equip D pot també segellar la permanència, tot i no haver jugat avui, en funció dels resultats que es donin al grup. Esperem que aquestes permanències no produeixin que els jugadors de “la zona mitja” del nostre llistat s’agafin festa abans d’hora i acabem amb més forats del compte com ja va passar l’últim any. Els problemes per omplir i compensar els equips C i D són aspectes a replantejar de cara a futures temporades: potser caldrà esperar que els més joves facin un saltet de nivell i puguin omplir-los amb més il·lusió.

L’equip E, per la seva banda, ha empatat contra el Peona i Peó G i s’allunya del primer lloc del grup. La setmana que ve tindrà un matx decisiu contra el Congrés D; decisiu almenys per al segon lloc, que no garanteix ni molt menys l’ascens. Tenint en compte que aquest grup té un retirat, suposo que la Federació té algun mecanisme pensat per equiparar els grups de nou equips amb els de deu. Si no, això de “millors segons” no tindria sentit...

El Catalunya F, que també ha descansat, té possibilitats matemàtiques d’entrar als primers llocs, però realment hauria de superar-se i seria una sorpresa. Però, igual com ha fet l’equip A, la seva trajectòria en sí ja és un èxit.

Jordi Morcillo

6a ronda: Que algú ens pessigui...

Catalunya 6 – Tarragona 4. La sorpresa continua, i amb 5 punts de 6 rondes és ben segur que estarem a la meitat alta de la taula. No només això, sinó que la possibilitat de pujar a Divisió d’Honor no és ni molt menys una quimera, és simplement factible. És més: per molt malament que ens vagin les coses, ens plantarem a la darrera ronda amb possibilitats matemàtiques de pujar o entrar a la promoció d’ascens. Ni els pronòstics més optimistes podien vaticinar una marxa tan impecable. Bé, una excepció: el nostre aleví Magí Bernat creia fermament en les nostres possibilitats ja el mes de novembre, amb innocència però amb convicció.

Igual que la setmana passada, avui hem hagut de lluitar contra un marcador advers, i no només l’hem igualat sinó que l’hem capgirat amb solvència. El matí ha començat amb intercanvi de cops: taules dels invictes números 1 i 3 (Jordi Amigó i Rubén Martín), primera derrota d’en Felipe Vera i victòria meva després d’un sacrifici no del tot clar (2-2). Cap allà les dotze del migdia, David Vigo feia taules en un final de cavalls amb peó de menys (2,5-2,5), però al seu costat Alejandro Sáez duia una peça de menys irremuntable. Calia comptar amb aquesta derrota i, de les quatre partides restants, no semblava que poguéssim treure els dos punts i mig: estàvem un pèl pitjor o amb igualtat. Però ja amb 2,5-3,5 hem girat la truita de forma sobtada amb tres victòries: el rival de Xavi Serrano es complicava de mala manera i es deixava peça, mentre que Ernest Bernat feia bons els riscos que havia pres amb el seu rei per forçar una xarxa de mat (4,5-3,5). Amb aquest marcador, ja ens valien dues taules, però pocs minuts abans Pedro Serrano havia rebut ordres d’intentar guanyar. Almenys ha servit perquè desequilibrés la posició i acabés guanyant el punt definitiu. Amb la victòria al sac, Pau Juan (molt valent altre cop avui) ha signat l’empat en un final de taules mortes.

El Tarragona, superior en elo a la majoria de taulers, ha enterrat en 10-15 minuts fatídics les seves esperances d’ascens. Aquests dos matxos a casa contra ex-Divisió d’Honor els hem saldat amb un sorprenent 1,5/2. Sembla mentida que, al mes de novembre, en saber el calendari, vam assenyalar aquestes dues rondes com a rondes on la gent podia faltar si tenia altres compromisos, comptant que no teníem “possibilitats raonables” de puntuar. La millor notícia és que tenim tres rondes per jugar a totes, però sense pressió, sabent que un hipotètic 0/3 ens deixa amb uns excel·lents 5 punts a Primera Divisió.

Els filials es retroben amb la victòria

Després d’unes quantes rondes sense massa encert, avui ha estat una jornada bastant positiva per als filials. L’equip B ha guanyat amb solvència al CECOB: 6-4, idèntic resultat que l’equip A però amb força més solvència. L’anàrquic equip de Comissions Obreres té taulers de força nivell, però una alarmant manca d’organització. Cap a les 9,45 el delegat encara feia trucades: no per saber si la gent anava venint, sinó per acabar de tancar els 10 jugadors de l’equip!

El Catalunya B ha cimentat la seva victòria en els taulers on marcaven clara diferència: els 3 últims. Destaca l’score de Manuel Vargas (5,5/6), un clar candidat al premi pitxitxi d’enguany.

L’equip C ha estat l’únic en cedir, sacrificat aquesta vegada en benefici del més necessitat D. Els nostres no han estat rival per al Sant Martí C, que s’ha passejat pel Casinet amb un contundent 1,5-6,5, tot i tenir tres taulers més fluixos de l’habitual. En part, aquest “debilitament” es pot deure al reforçament que han fet del seu equip E, que precisament s’enfrontava al Catalunya D, alhora reforçat amb tot el que podia. És una estratègia que estem adoptant els últims dos anys per optimitzar els jugadors de la “zona mitja” (1800-1900), i que només es poden permetre clubs amb moltes fitxes: el Sant Martí n’és el màxim exponent.

El Catalunya D, guanyant per 4,5-1,5, ha fet un pas molt important, però no definitiu, cap a la salvació. Els dos punts poden ser suficients però caldrà ser prudents.

Qui segueix en línia ascendent és el Catalunya F, amb molts debutants: avui ha fet un 4-0 al jove equip del Cornellà E. Els nostres segueixen a la part alta, tot i que encara han de descansar i sembla complicat lluitar per un ascens. Avui ha descansat l’equip E, que també mira de reüll als llocs de dalt.

Pel que fa a les classificacions individuals, que recordem que només són simbòliques, Manuel Vargas encapçala el “pitxitxi” amb 5,5 punts. El millor sub-16 és Magí Bernat amb 3,5. Lluís Villalonga és el millor veterà amb 4 punts mentre que Xavier Giner encapçala la classificació dels debutants amb 3,5.

Jordi Morcillo

5a ronda: El Catalunya ja només mira cap amunt

Catalunya 5 – Terrassa 5. Aquest matx, fa poc temps, semblava impensable que es pogués jugar, i encara menys puntuar. Fins no fa gaire (un, dos o tres anys), eren rivals habituals del Catalunya el Sant Martí B, Tres Peons B, Terrassa B, Gerunda B... ara no només està jugant contra els respectius rivals sinó que a més està puntuant amb nota.

Els quatre punts són, ara ja sí, matemàticament suficients per a la permanència, i ja podríem entonar aquella frase de “el Catalunya jugarà l’any que ve a la Primera Divisió”. El problema (beneït problema) és que ara per ara compartim segona posició amb el Tarragona, proper rival diumenge que ve, i per tant només podem mirar cap amunt. Si la permanència estava tan cara i molts rivals directes puntuaven per sobre del normal, això pot provocar que la zona d’ascens, o almenys de promoció, se situï en 5,5 ó 6 punts... i matemàticament això sí que és possible.

Avui el Terrassa ha vingut amb els jugadors de “tota la vida” i no ha aconseguit marxar del marcador en cap moment, malgrat més finals favorables que no pas desfavorables. “Chapeau” novament per als de davant, que han aguantat el matx amb quatre taules. Per cert, els nostres tres primers taulers estan encara invictes.

A la zona mitja, David Vigo i jo hem patit derrotes després de desaprofitar bones ocasions d’entrar en finals no inferiors. Al tauler 7, Alex Sáez confirmava el seu bon moment amb una victòria incontestable. Derrota d’Ernest Bernat al vuitè, victòria del nostre “tauler de blanques” Pedro Serrano i tot això sumat (no ho he dit pas per ordre) posava un 4-5 per als visitants. Al darrer tauler, José Miguel Baeza tornava al primer equip dos anys després i ho ha fet de manera espectacular. Quan la posició semblava morta (dama i alfil per jugador, amb alfils de diferent color), en Baeza ha buscat una ruta per al seu rei, per ajudar a crear una xarxa de mat imparable. Cada ronda tenim un “heroi per un dia” i avui el mèrit és tot seu.

El B perd després de 5 hores

Les baixes a l’A i al propi B deixaven un panorama prometedor per al líder de la Preferent I, la Lira, que no ha aconseguit marxar tampoc del marcador. A les 13,15 (amb 4,5-4,5) quedava només la partida de l’Alejandro Calderón, que ha buscat un final superior, i l’ha trobat. Però amb pocs segons cadascú, la partida s’ha anat allargant fins les 120 jugades, quan al nostre jugador li ha caigut la bandera. És la partida més llarga que recordo al per equips amb el Catalunya, i almenys cal aplaudir el nostre jove per intentar-ho, quan el rival li ha ofert diversos cops taules.

El Catalunya B perd tota opció d’aspirar a l’ascens a Segona, però sempre queda lluitar per una digna posició.

Els equips C i D perden força

L’equip C ha encadenat una previsible derrota contra el sòlid Sant Cugat B, mentre que el D no ha tingut res a fer contra un dels líders del grup, el Jake C. Mentre que el Catalunya C no ha de patir per la permanència, sí que cada cop caldrà posar les piles com més aviat millor al D, si no vol tenir problemes.

Per altra banda, l’equip E ha tret un puntet contra un dels rivals directes a la part alta de la taula, la Lira D. Dues taules dels joves Magí Bernat i Marc Juan han donat aquest punt que no allunya els nostres del cap de la classificació i poden seguir el torneig amb la il·lusió de fer quelcom sonat.

I l’equip F ha tornat a guanyar per 3-1, aquesta vegada contra el Prat B, que venia només amb 2 jugadors.

La setmana que ve tornarem a jugar tots els equips a casa, però alguns cada vegada més pensem que també és un handicap, tenint en compte l’extens muntatge i desmuntatge que això suposa i –desgraciadament- les poques mans amb què comptem per fer aquesta tasca fosca però tan necessària. En aquest sentit, no som ni de lluny un club de Primera. 

Jordi Morcillo