Catalunya 5 – Terrassa 5. Aquest matx, fa poc temps, semblava impensable
que es pogués jugar, i encara menys puntuar. Fins no fa gaire (un, dos o tres
anys), eren rivals habituals del Catalunya el Sant Martí B, Tres Peons B,
Terrassa B, Gerunda B... ara no només està jugant contra els respectius rivals
sinó que a més està puntuant amb nota.
Els quatre punts són, ara ja sí, matemàticament suficients per a la
permanència, i ja podríem entonar aquella frase de “el Catalunya jugarà l’any
que ve a la Primera
Divisió ”. El problema (beneït problema) és que ara per ara
compartim segona posició amb el Tarragona, proper rival diumenge que ve, i per
tant només podem mirar cap amunt. Si la permanència estava tan cara i molts
rivals directes puntuaven per sobre del normal, això pot provocar que la zona
d’ascens, o almenys de promoció, se situï en 5,5 ó 6 punts... i matemàticament
això sí que és possible.
Avui el Terrassa ha vingut amb els jugadors de “tota la vida” i no ha aconseguit
marxar del marcador en cap moment, malgrat més finals favorables que no pas
desfavorables. “Chapeau” novament per als de davant, que han aguantat el matx
amb quatre taules. Per cert, els nostres tres primers taulers estan encara
invictes.
A la zona mitja, David Vigo i jo hem patit derrotes després de
desaprofitar bones ocasions d’entrar en finals no inferiors. Al tauler 7, Alex
Sáez confirmava el seu bon moment amb una victòria incontestable. Derrota
d’Ernest Bernat al vuitè, victòria del nostre “tauler de blanques” Pedro
Serrano i tot això sumat (no ho he dit pas per ordre) posava un 4-5 per als
visitants. Al darrer tauler, José Miguel Baeza tornava al primer equip dos anys
després i ho ha fet de manera espectacular. Quan la posició semblava morta
(dama i alfil per jugador, amb alfils de diferent color), en Baeza ha buscat
una ruta per al seu rei, per ajudar a crear una xarxa de mat imparable. Cada
ronda tenim un “heroi per un dia” i avui el mèrit és tot seu.
El B perd després de 5 hores
Les baixes a l’A i al propi B deixaven un panorama prometedor per al
líder de la Preferent I ,
la Lira , que no
ha aconseguit marxar tampoc del marcador. A les 13,15 (amb 4,5-4,5) quedava
només la partida de l’Alejandro Calderón, que ha buscat un final superior, i l’ha
trobat. Però amb pocs segons cadascú, la partida s’ha anat allargant fins les
120 jugades, quan al nostre jugador li ha caigut la bandera. És la partida més
llarga que recordo al per equips amb el Catalunya, i almenys cal aplaudir el
nostre jove per intentar-ho, quan el rival li ha ofert diversos cops taules.
El Catalunya B perd tota opció d’aspirar a l’ascens a Segona, però sempre
queda lluitar per una digna posició.
Els equips C i D perden força
L’equip C ha encadenat una previsible derrota contra el sòlid Sant Cugat
B, mentre que el D no ha tingut res a fer contra un dels líders del grup, el
Jake C. Mentre que el Catalunya C no ha de patir per la permanència, sí que
cada cop caldrà posar les piles com més aviat millor al D, si no vol tenir
problemes.
Per altra banda, l’equip E ha tret un puntet contra un dels rivals
directes a la part alta de la taula, la Lira D. Dues taules dels joves Magí Bernat i Marc
Juan han donat aquest punt que no allunya els nostres del cap de la
classificació i poden seguir el torneig amb la il·lusió de fer quelcom sonat.
I l’equip F ha tornat a guanyar per 3-1, aquesta vegada contra el Prat B,
que venia només amb 2 jugadors.
La setmana que ve tornarem a jugar tots els equips a casa, però alguns
cada vegada més pensem que també és un handicap, tenint en compte l’extens
muntatge i desmuntatge que això suposa i –desgraciadament- les poques mans amb
què comptem per fer aquesta tasca fosca però tan necessària. En aquest sentit,
no som ni de lluny un club de Primera.
Jordi Morcillo
No hay comentarios:
Publicar un comentario