7a ronda: La festa continua

Catalònia 5 – Catalunya 5. Qui miri la classificació del grup II de Primera Divisió pensarà que un empat del segon a camp d’un equip que es juga la permanència és una punxada. Però res més lluny de la realitat; hi ha molts motius per a què aquest “per equips 2013” sigui memorable i cada matx l’encarem sense pressió, tal com un circ que va de gira per Catalunya:

-         Si la lògica s’imposa i el Tres Peons ens derrota la setmana vinent, haurem acumulat 13 matxos consecutius sense perdre. Tota una proesa.

-         L’últim matx que vam perdre a terreny contrari va ser precisament a Manresa, contra el Catalònia: un 20 de març de 2011, fa quasi dos anys, amb un contundent 7-3 que podria haver estat encara més ampli.

-         Fa tres rondes que juguem només mirant amunt, i ho seguirem fent aquestes dues rondes que ens falten.

El matx d’avui ha estat una repetició del que hem anat veient aquesta temporada: igualtat en el marcador, igualtat en moltes partides i incertesa fins al final. Potser la diferència a favor del Catalònia era un primer tauler digne de Divisió d’Honor, Joan Mellado, que amb blanques no ha donat opció a Jordi Amigó, que ha inclinat el rei per primer cop en 7 rondes.

En alguns moments del matx, hem anat per davant, amb les victòries de Xavi Guerrero i Felipe Vera, però els locals han igualat aviat quan David Vigo perdia en una posició massa insegura (2-2). Dues taules dels germans Serrano mantenien l’equilibri al marcador (3-3), mentre que Sáez s’anava complicant poc a poc i a la meva partida semblava que em quedava amb bones possibilitats de decantar. En poc temps, Sáez perdia i jo guanyava després d’una posició amb embolics, però amb més errors per part del meu rival, apurat de temps (4-4). De les dues partides restants, quedava una amb avantatge i l’altra amb desavantatge, no del tot decisius. Dues taules han segellat l’empat, que és una incògnita de cara a la classificació, si mirem les primeres posicions. Fent números ràpids, el resultat ens obliga a puntuar contra el Tres Peons per dependre de nosaltres mateixos en l’última ronda. L’ascens, per tant, és encara una proesa.

Curiosament l’excel·lent puntuació de l’equip no es veu reflectida en les puntuacions individuals: cap jugador s’acosta als 5,5 punts de l’equip, si bé destaca l’invicte Rubén Martín (4/7) i el bon score de Pedro Serrano per darrere (4/6). No crec que es pugui atribuir els resultats a la sort: tots els punts són merescuts i són reflex que l’equip està compensat.

El Catalunya B dóna un ensurt a l’Aragonès

L’equip B ha tornat a superar-se empatant a camp del líder (5-5), amb un equip més aviat justet d’efectius. El matx s’ha jugat a la nova seu de la Federació, perquè l’Aragonès no té el local adaptat. Sense signar taules en cap partida, els nostres han arribat a manar per 3-5, però finalment han cedit dos punts que mantenen l’Aragonès amb esperances d’ascens i deixa els nostres en una còmoda i digníssima tercera posició.

El sempre eficient Manolo Vargas ha tornat a guanyar i segueix encapçalant el Pitxitxi amb un excel·lents 6,5/7.

L’equip C segella la permanència

El Catalunya C ha confirmat la permanència matemàtica a Sabadell, contra el Colón Sabadell D, mermat d’efectius i amb dos jugadors menys. Els nostres, també amb un equip justet, no han tingut problemes per certificar la seva continuïtat a la categoria un any més, fet que ja era virtual però no matemàtic.

A l’espera de més resultats, l’equip D pot també segellar la permanència, tot i no haver jugat avui, en funció dels resultats que es donin al grup. Esperem que aquestes permanències no produeixin que els jugadors de “la zona mitja” del nostre llistat s’agafin festa abans d’hora i acabem amb més forats del compte com ja va passar l’últim any. Els problemes per omplir i compensar els equips C i D són aspectes a replantejar de cara a futures temporades: potser caldrà esperar que els més joves facin un saltet de nivell i puguin omplir-los amb més il·lusió.

L’equip E, per la seva banda, ha empatat contra el Peona i Peó G i s’allunya del primer lloc del grup. La setmana que ve tindrà un matx decisiu contra el Congrés D; decisiu almenys per al segon lloc, que no garanteix ni molt menys l’ascens. Tenint en compte que aquest grup té un retirat, suposo que la Federació té algun mecanisme pensat per equiparar els grups de nou equips amb els de deu. Si no, això de “millors segons” no tindria sentit...

El Catalunya F, que també ha descansat, té possibilitats matemàtiques d’entrar als primers llocs, però realment hauria de superar-se i seria una sorpresa. Però, igual com ha fet l’equip A, la seva trajectòria en sí ja és un èxit.

Jordi Morcillo