2ª ronda: El Catalunya treu un bon empat
a Sant Martí
El Catalunya segueix complint a nivell de resultats en aquest os que és el
Grup II de la Primera
Divisió catalana. Avui ha sumat mig punt contra el seriós
equip del Sant Martí, que presentava un lleuger avantatge en l’elo mitjà, però
moltes temporades de diferència pel que fa a experiència en la 1a Divisió. A
priori es podia considerar un bon resultat, però vist el desenvolupament del
matx i altres resultats del grup, potser podríem haver aspirat a més.
Les cinc taules en els
cinc primers taulers parlen de la igualtat del matx d’avui. Al cap d’unes tres
hores de joc, els locals agafaven avantatge, amb la meva derrota en una fluixa
partida contra Evarist Pérez. En aquell moment el marcador assenyalava un 2,5-1,5
(tres taules d’Amigó, Pau Juan i Felipe Vera), però el pronòstic del matx no
era pessimista, ja que teníem algunes partides amb igualtat i altres amb
possibilitats raonables de guanyar. Rubén Martín també treia taules en un final
molt delicat amb dames i peons a punt de coronar, mentre que el jove Alejandro
Sáez obtenia una victòria clau, en un moment molt important per a ell i l’equip
(3-3).
De les quatre partides
restants, finals lleugerament superiors per a Xavi Serrano i David Vigo;
lleugerament inferior per a Ernest Bernat; i peó de més però amb apurs de temps
per a Pedro Serrano. El rival d’en Pedro es deixava peça neta i el nostre
jugador tenia prou sang freda per no deixar opció al rival; al seu costat,
Ernest Bernat entrava en un final de peons perdut (4-4). Les posicions de les
partides Llerins-Vigo i Fernández-Díaz – X.Serrano s’anaven “morint” poc a poc
i no hi ha hagut manera de desequilibrar. 5-5 i amb la sensació que mai no hem
tingut el matx perdut i en alguns moments hem vist la campanada a prop.
Com ja pronosticàvem,
els rivals directes són molts (potser 5 ó 6) i ja es comencen a “matar” entre
ells. Auguro un d’aquells grups en què hi ha més diferència entre el tercer i
el quart que entre el quart i el novè. Almenys, aquest punt i mig ens permetrà
tenir opcions de permanència quasi fins al final.
Els equips
filials segueixen en dinàmiques positives
El Catalunya B ha
tornat a demostrar que és equip de Preferent amb sobrietat, guanyant
contundentment a l’Ateneu Barcelonès per 2,5-7,5. Amb dos punts al sarró,
enguany evitarà els neguits de l’any passat i, qui sap, potser donarà algun
ensurt a algun altre candidat a l’ascens.
L’equip C ha guanyat
contundentment a l’Ideal Clavé D, que ha presentat només a 5 jugadors. Al
voltant de les 12h, el marcador ja assenyalava un 0-5. Igual que el B, el C és
un equip perfectament instal·lat a la categoria. A nivell general, el club no
ha incrementat el nivell del primer equip, però el segon i tercer equip sí que
s’han vist beneficiats per algunes noves incorporacions a la zona mitja.
Qui sí que s’ho haurà
de treballar serà l’equip D, que avui ha encaixat un “set” en blanc (6-0)
contra l’Ateneu Colon C. L’objectiu, tot i el 0/2, sembla factible tenint en
compte que hi ha una “vacant” al grup, i que si cal l’equip pot ser reforçat
per jugadors més experts.
Excel·lent segueix
sent la dinàmica del Catalunya E, avui amb 3 jugadors escolars. A pocs metres
de l’equip A, l’equip E ha guanyat 0,5-3,5 al Sant Martí H. Dos jugadors
mereixen menció pel seu bon estat de forma: Magí Bernat i Marc Juan, que ho
venen demostrant els diumenges i els divendres (en el Campionat Escolar de
Barcelona).
I bones notícies també
des d’Esplugues, on el nostre encara inexpert equip F ha guanyat 0,5-3,5 a l’Espluguenc B. Potser
la millor notícia del dia, o almenys la que té més simbolisme és la victòria de
l’Alicia Ibarguren. Una dona que, amb 70 anys i després de més de 3 anys
assistint a classe, jugant la majoria de rondes del per equips, avui ha
aconseguit el seu primer triomf en aquest torneig, després de potser una
vintena de partides. Un premi a la constància, a l’esperit de superació i a les
ganes de no rendir-se mai.
Jordi Morcillo
No hay comentarios:
Publicar un comentario