domingo, 24 de febrero de 2013

6a ronda: Que algú ens pessigui...


Catalunya 6 – Tarragona 4. La sorpresa continua, i amb 5 punts de 6 rondes és ben segur que estarem a la meitat alta de la taula. No només això, sinó que la possibilitat de pujar a Divisió d’Honor no és ni molt menys una quimera, és simplement factible. És més: per molt malament que ens vagin les coses, ens plantarem a la darrera ronda amb possibilitats matemàtiques de pujar o entrar a la promoció d’ascens. Ni els pronòstics més optimistes podien vaticinar una marxa tan impecable. Bé, una excepció: el nostre aleví Magí Bernat creia fermament en les nostres possibilitats ja el mes de novembre, amb innocència però amb convicció.
Igual que la setmana passada, avui hem hagut de lluitar contra un marcador advers, i no només l’hem igualat sinó que l’hem capgirat amb solvència. El matí ha començat amb intercanvi de cops: taules dels invictes números 1 i 3 (Jordi Amigó i Rubén Martín), primera derrota d’en Felipe Vera i victòria meva després d’un sacrifici no del tot clar (2-2). Cap allà les dotze del migdia, David Vigo feia taules en un final de cavalls amb peó de menys (2,5-2,5), però al seu costat Alejandro Sáez duia una peça de menys irremuntable. Calia comptar amb aquesta derrota i, de les quatre partides restants, no semblava que poguéssim treure els dos punts i mig: estàvem un pèl pitjor o amb igualtat. Però ja amb 2,5-3,5 hem girat la truita de forma sobtada amb tres victòries: el rival de Xavi Serrano es complicava de mala manera i es deixava peça, mentre que Ernest Bernat feia bons els riscos que havia pres amb el seu rei per forçar una xarxa de mat (4,5-3,5). Amb aquest marcador, ja ens valien dues taules, però pocs minuts abans Pedro Serrano havia rebut ordres d’intentar guanyar. Almenys ha servit perquè desequilibrés la posició i acabés guanyant el punt definitiu. Amb la victòria al sac, Pau Juan (molt valent altre cop avui) ha signat l’empat en un final de taules mortes.
El Tarragona, superior en elo a la majoria de taulers, ha enterrat en 10-15 minuts fatídics les seves esperances d’ascens. Aquests dos matxos a casa contra ex-Divisió d’Honor els hem saldat amb un sorprenent 1,5/2. Sembla mentida que, al mes de novembre, en saber el calendari, vam assenyalar aquestes dues rondes com a rondes on la gent podia faltar si tenia altres compromisos, comptant que no teníem “possibilitats raonables” de puntuar. La millor notícia és que tenim tres rondes per jugar a totes, però sense pressió, sabent que un hipotètic 0/3 ens deixa amb uns excel·lents 5 punts a Primera Divisió.

Els filials es retroben amb la victòria
Després d’unes quantes rondes sense massa encert, avui ha estat una jornada bastant positiva per als filials. L’equip B ha guanyat amb solvència al CECOB: 6-4, idèntic resultat que l’equip A però amb força més solvència. L’anàrquic equip de Comissions Obreres té taulers de força nivell, però una alarmant manca d’organització. Cap a les 9,45 el delegat encara feia trucades: no per saber si la gent anava venint, sinó per acabar de tancar els 10 jugadors de l’equip!
El Catalunya B ha cimentat la seva victòria en els taulers on marcaven clara diferència: els 3 últims. Destaca l’score de Manuel Vargas (5,5/6), un clar candidat al premi pitxitxi d’enguany.
L’equip C ha estat l’únic en cedir, sacrificat aquesta vegada en benefici del més necessitat D. Els nostres no han estat rival per al Sant Martí C, que s’ha passejat pel Casinet amb un contundent 1,5-6,5, tot i tenir tres taulers més fluixos de l’habitual. En part, aquest “debilitament” es pot deure al reforçament que han fet del seu equip E, que precisament s’enfrontava al Catalunya D, alhora reforçat amb tot el que podia. És una estratègia que estem adoptant els últims dos anys per optimitzar els jugadors de la “zona mitja” (1800-1900), i que només es poden permetre clubs amb moltes fitxes: el Sant Martí n’és el màxim exponent.
El Catalunya D, guanyant per 4,5-1,5, ha fet un pas molt important, però no definitiu, cap a la salvació. Els dos punts poden ser suficients però caldrà ser prudents.
Qui segueix en línia ascendent és el Catalunya F, amb molts debutants: avui ha fet un 4-0 al jove equip del Cornellà E. Els nostres segueixen a la part alta, tot i que encara han de descansar i sembla complicat lluitar per un ascens. Avui ha descansat l’equip E, que també mira de reüll als llocs de dalt.
Pel que fa a les classificacions individuals, que recordem que només són simbòliques, Manuel Vargas encapçala el “pitxitxi” amb 5,5 punts. El millor sub-16 és Magí Bernat amb 3,5. Lluís Villalonga és el millor veterà amb 4 punts mentre que Xavier Giner encapçala la classificació dels debutants amb 3,5.

Jordi Morcillo

domingo, 17 de febrero de 2013

5a ronda: El Catalunya ja només mira cap amunt


Catalunya 5 – Terrassa 5. Aquest matx, fa poc temps, semblava impensable que es pogués jugar, i encara menys puntuar. Fins no fa gaire (un, dos o tres anys), eren rivals habituals del Catalunya el Sant Martí B, Tres Peons B, Terrassa B, Gerunda B... ara no només està jugant contra els respectius rivals sinó que a més està puntuant amb nota.
Els quatre punts són, ara ja sí, matemàticament suficients per a la permanència, i ja podríem entonar aquella frase de “el Catalunya jugarà l’any que ve a la Primera Divisió”. El problema (beneït problema) és que ara per ara compartim segona posició amb el Tarragona, proper rival diumenge que ve, i per tant només podem mirar cap amunt. Si la permanència estava tan cara i molts rivals directes puntuaven per sobre del normal, això pot provocar que la zona d’ascens, o almenys de promoció, se situï en 5,5 ó 6 punts... i matemàticament això sí que és possible.
Avui el Terrassa ha vingut amb els jugadors de “tota la vida” i no ha aconseguit marxar del marcador en cap moment, malgrat més finals favorables que no pas desfavorables. “Chapeau” novament per als de davant, que han aguantat el matx amb quatre taules. Per cert, els nostres tres primers taulers estan encara invictes.
A la zona mitja, David Vigo i jo hem patit derrotes després de desaprofitar bones ocasions d’entrar en finals no inferiors. Al tauler 7, Alex Sáez confirmava el seu bon moment amb una victòria incontestable. Derrota d’Ernest Bernat al vuitè, victòria del nostre “tauler de blanques” Pedro Serrano i tot això sumat (no ho he dit pas per ordre) posava un 4-5 per als visitants. Al darrer tauler, José Miguel Baeza tornava al primer equip dos anys després i ho ha fet de manera espectacular. Quan la posició semblava morta (dama i alfil per jugador, amb alfils de diferent color), en Baeza ha buscat una ruta per al seu rei, per ajudar a crear una xarxa de mat imparable. Cada ronda tenim un “heroi per un dia” i avui el mèrit és tot seu.

El B perd després de 5 hores
Les baixes a l’A i al propi B deixaven un panorama prometedor per al líder de la Preferent I, la Lira, que no ha aconseguit marxar tampoc del marcador. A les 13,15 (amb 4,5-4,5) quedava només la partida de l’Alejandro Calderón, que ha buscat un final superior, i l’ha trobat. Però amb pocs segons cadascú, la partida s’ha anat allargant fins les 120 jugades, quan al nostre jugador li ha caigut la bandera. És la partida més llarga que recordo al per equips amb el Catalunya, i almenys cal aplaudir el nostre jove per intentar-ho, quan el rival li ha ofert diversos cops taules.
El Catalunya B perd tota opció d’aspirar a l’ascens a Segona, però sempre queda lluitar per una digna posició.

Els equips C i D perden força
L’equip C ha encadenat una previsible derrota contra el sòlid Sant Cugat B, mentre que el D no ha tingut res a fer contra un dels líders del grup, el Jake C. Mentre que el Catalunya C no ha de patir per la permanència, sí que cada cop caldrà posar les piles com més aviat millor al D, si no vol tenir problemes.
Per altra banda, l’equip E ha tret un puntet contra un dels rivals directes a la part alta de la taula, la Lira D. Dues taules dels joves Magí Bernat i Marc Juan han donat aquest punt que no allunya els nostres del cap de la classificació i poden seguir el torneig amb la il·lusió de fer quelcom sonat.
I l’equip F ha tornat a guanyar per 3-1, aquesta vegada contra el Prat B, que venia només amb 2 jugadors.
La setmana que ve tornarem a jugar tots els equips a casa, però alguns cada vegada més pensem que també és un handicap, tenint en compte l’extens muntatge i desmuntatge que això suposa i –desgraciadament- les poques mans amb què comptem per fer aquesta tasca fosca però tan necessària. En aquest sentit, no som ni de lluny un club de Primera. 

Jordi Morcillo

domingo, 10 de febrero de 2013

4ª ronda: El Catalunya, en posició d’ascens a Divisió d’honor


L’equip A continua comportant-se de manera excel•lent en el grup més dur (amb molta, moltíssima diferència, per cert) de la Primera Divisió. Després de guanyar avui en el difícil desplaçament contra el Gerunda (altre cop 4,5-5,5), l’equip és segon en solitari, amb 3,5 punts, que podrien ser suficients per complir l’objectiu inicial de la permanència. La realitat és que els “teòrics” candidats a la permanència estan donant ensurts als “grans” i el grup està més incert que mai. 
El matx d’avui, tot i l’ajustada diferència, potser es podria haver guanyat abans, quan a les 12,30h el marcador assenyalava un 1-4. Taules de Felipe Vera i Alejandro Sáez i victòries de David Vigo, Rubén Martín i el solvent Xavi Guerrero, que avui tornava a l’equip A on sempre sol complir amb escreix. Les taules de Jordi Amigó (excel•lents 3 de 4 al primer tauler) i la derrota d’en Pedro Serrano posaven un 2,5-4,5, amb bones perspectives, ja que jo tenia millor final, Xavi Serrano no estava pitjor i l’únic que estava inferior era en Pau Juan. Però en Xavi s’ha deixat la bandera, en Pau ha acabat cedint i per tant m’ha tocat decidir un final de torres amb peó de més. Amb poc temps al rellotge, el meu rival ha comès més imprecisions que jo i el final probablement s’hagi decidit per un temps. Primera victòria, en un moment decisiu, que donava el punt a l’equip.
El coixí sobre la zona de descens és ja de 3 punts a falta de 5 rondes. Alguns encara veiem l’ampolla mig buida, i pensem que les matemàtiques encara no les tenim a favor. Però altres ja veuen, potser amb raó, que no ens hem d’acomplexar davant cap equip. Sense anar més lluny, la setmana que ve rebem l’històric Terrassa i, passi el que passi, sortiran del Casinet encara per darrere nostre a la classificació. Aquesta mini-lliga entre quatre rivals directes l’hem superat amb nota i ara caldrà buscar alguna campanada.

Mala jornada per als filials
Els desplaçaments es presentaven complicats per seguir la bona tònica de la resta d’equips, donat que durant la setmana es van anar succeint les baixes a tots ells. A l’espera del resultat de l’equip F, la resta d’equips ha perdut i la possibilitat d’aspirar als ascensos, en el cas del B i el C, es redueixen notablement. L’equip B ha perdut contundentment a Badalona (7-3), contra un equip no superior a d’altres rivals a qui els nostres ja havien guanyat. El C i el D han anat amb equips compensats, però cap d’ells amb prou força per vèncer a places difícils com Mollet C i EDAMI, respectivament. Potser caldria fer un xic d’autocrítica i pensar que un desplaçament a Mollet no és anar massa lluny, però seguim tenint un bon nombre de jugadors per als quals sortir de la ciutat suposa un problema.

Qui relativament ha sortit menys mal parat és el Catalunya E, que ha perdut per la mínima amb el Maragall B (2,5-1,5), un equip que no aspira a pujar (sol presentar 2-3 jugadors), però qué té 2 jugadors que ronden els 2000 d’elo. Per tant, a tots els equips els treu un parell de puntets perfectament. Cal destacar les taules del nostre aleví Magí Bernat, contra un 2033, que és el mig puntet que manté l’equip E líder pels pèls.

Ara ens esperen dues setmanes seguides jugant a casa, on recuperarem algunes baixes i a més alguns equips tindran vacants. No serà fàcil seguir puntuant com fins ara (venen els equips del que se sol denominar “Tourmalet”) però mentre tinguem coixí podrem jugar amb comoditat.

I Edició dels premis del Campionat per Equips
El Catalunya estrenarà, aquest 2013, la primera edició dels premis individuals del Campionat per Equips. No es tracta pas de fomentar l’individualisme, perquè es tracta d’un senzill trofeu, però sí de reconèixer els jugadors que més destaquen. S’establiran cinc categories de premiats:
1) Trofeu Pitxitxi: al màxim “golejador”
2) Trofeu Júnior: al millor jugador sub-16 (any 1997 i posteriors).
3) Trofeu Veterà: al millor jugador de més de 65 (any 1948 i anteriors).
4) Trofeu al millor debutant: jugador que participi per primer cop al per equips.
En aquestes categories, comptarà el nombre de punts fets en primer lloc, el percentatge en segon lloc, el nombre de partides jugades en negres en tercer i, finalment, el major nombre de partides jugades en un equip superior. No són acumulatius: en cas d’aspirar a més d’un, prevaldrà el de més entitat (Pitxitxi per sobre la resta).
Hi haurà un cinquè premi, que serà decidit per una comissió de delegats i membres de la Junta:
5) Premi Compromís: al jugador que, a criteri del jurat, hagi demostrat més compromís amb els equips.
Els premis s’entregaran el dissabte 6 d’abril, durant el Sopar de Germanor.

Jordi Morcillo

domingo, 3 de febrero de 2013

3ª ronda: El Catalunya obté un triomf vital

Novament per la mínima i “in extremis”, el Catalunya ha tornat a sumar un triomf imprescindible de cara a l’objectiu final, que tot i els aparentment excel·lents 2,5/3, segueix sent la permanència a Primera Divisió. El Sant Boi, un dels rivals més directes en la lluita, ha venut molt cara la seva pell en tots i cadascun dels taulers. Es tracta de gent molt experta en la categoria i absolutament entregada a l’interès col·lectiu: si cal buscar victòria en posició inferior, es fa. D’aquesta manera, un matx que amb 4-2 semblava ben encarat no s’ha decidit fins les 13.45.
Avui novament els primers taulers s’han mostrat eficaços (taules de Felipe Vera i Rubén Martín), més que no pas la segona meitat. David Vigo guanyava el primer punt sencer, compensat per la meva derrota, quan una maniobra no massa complicada em duia a un final de taules. Xavi Serrano i Jordi Amigó posaven l’assenyalat 4-2. I a partir d’aquí, molt de joc damunt del tauler i també entre els delegats, que contínuament anaven incitant els jugadors a fer taules o bé forçar la partida. De les quatre posicions, teníem dues lleugerament inferiors (Villalonga i Bernat), una amb equilibri (Sáez) i una amb lleuger avantatge (Pau Juan). Sembla suficient per obtenir el punt i mig que s’ha fet esperar ben bé una hora. Ernest Bernat recuperava jugant molt actiu i entrava en un final de taules (4,5-2,5), mentre que Sáez feia servir la tàctica per entrar en un final lleugerament millor, tot i que amb només segons al rellotge. Alhora, Villalonga es complicava i quedava quasi perdut i Dani Moreno (rival d’en Pau Juan) rebia ordres de forçar la partida, cosa que ha intentat i almenys l’ha complicat força. El nostre jugador menorquí perdia, i finalment el punt l’havien de posar els dos juniors d’or (Juan i Sáez), mig cadascú però en posicions que difícilment haguessin perdut.
El bon resultat no és només cosa seva, però avui han sabut jugar sota màxima pressió i ho han fet amb nota. Fa uns dies, un delegat d’un dels nostres rivals opinava que a en Pau se li faria molt coll amunt el número 4 i els 2266: de moment aquest delegat porta tres rondes equivocant-se.
Els 2,5 no són suficients per a la permanència, però almenys ara cada setmana tenim pràcticament un “match ball” i qui sap si a alguns ens servirà per jugar més tranquils.

Tres dels cinc filials, líders!
La bona jornada la completaven els equips filials. L’equip B continua impecable amb 3/3, guanyant l’Arenys de Munt per un contundent 7,5-2,5. Val a dir que avui el Catalunya B ha presentat, probablement, la millor alineació de la seva història. Jugadors com Pedro Serrano, Sulleva, Guerrero, Baeza, Pascual i Manolo Vargas eren fa 2-3 anys titulars de l’equip A i a ells correspon part del mèrit que el primer equip sigui on és ara. L’ascens a Segona pot semblar una quimera, però –per suposat- els nostres no aniran mai amb l’excusa de “no volem guanyar perquè no ens interessa pujar”. Ara comparteixen liderat, ni més ni menys, amb el potent La Lira.
L’equip C, per la seva banda, s’ha permès el luxe de cedir tres dels seus titulars i encara així golejar el Cerdanyola E per 6-2. Els apurs de l’any passat, pel que fa a punts i desplaçaments, queden aparcats i els nostres podran gaudir també de la competició de forma sana. El Catalunya C també comparteix liderat del grup.
Qui sí necessitava sí o sí el triomf era el D i ho ha aconseguit també amb un resultat de tennis (6-0), amb jugadors – com ja assenyalàvem- del C i gent de garanties per sota, com l’enratxat Marc Juan. El Tres Peons H és el rival més directe per a la permanència i no valia a badar.
I el tercer líder és el simpàtic Catalunya E, de base jove. Avui un contundent 4-0 a l’Ateneu Colon H els manté a dalt de tot i deixa via lliure a la il·lusió dels seus protagonistes. L’única derrota del dia ha estat el contundent 0-4 de l’equip F contra el Sant Boi C, que comptava a les seves files amb la campiona d’escacs de base Joana Ros.
La setmana que ve toca clavar els colzes novament perquè ens esperen desplaçaments difícils a quasi tots els equips. La moral i els punts, de moment, segueixen a l’alça.

Jordi Morcillo