Josep Mª Pascual i Ferré, un dels socis fundadors del club, va ser destacat com a “pare” del club. Pascual ha estat un dels puntals de l’entitat en els temps del carrer Robrenyo (fins el 1998) i del carrer Masnou (fins el 2004). La seva salut no li ha permès continuar activament al front del club, però diumenge va demostrar que està al cas de tot i que segueix l’actualitat esportiva i social en tot moment.
Miguel Ayllón Barranco, membre de l’actual junta, va ser destacat també per la seva trajectòria i esforç incondicional. En temps on la vida social dels clubs (del nostre i de tots) ha anat minvant, ell ha estat clau per mantenir el caliu, o si més no el contacte entre els membres en les èpoques en què l’activitat s’atura. L’altre ascens de la temporada, el de l’equip C a Primera Territorial, es deu en part a la seva gestió com a delegat.
I per últim, l’homenatge més sonat, a Josep Coll i Domènech. Es tracta d’un perfil de soci que no tots els clubs tenen i que nosaltres tenim la sort de comptar amb ell. La seva tasca és aquella sovint invisible, minuciosa, però immensa. En Josep s’ha mogut en totes les àrees del club i ha contribuït decisivament a mantenir-lo actiu en aquests darrers anys, en els quals el Casinet d’Hostafrancs ha estat la nostra seu, cosa que a vegades ens ha fet més “invisibles”. En l’aspecte social, s’ha encarregat del boca-a-boca per captar socis o fer saber a la gent sobre la celebració d’activitats. En l’econòmic, sempre que ha calgut ha fet aquella gestió puntual (i sovint incòmoda) amb el districte o Cotxeres de Sants. En l’aspecte esportiu, ha estat sempre al capdavant d’algun dels equips (normalment el B) o bé gestionant campionats socials. I en el formatiu, un cop ja jubilat, ha fet classes a escoles i al mateix Casinet, captant un nombre força considerable de nous socis.
El seu delicat estat de salut no li va impedir fer un esforç enorme per desplaçar-se fins el Casinet i comprovar que és un dels personatges més estimats del club i, mèrit afegit, és un lligam inter-generacional, perquè ell ha fet de pont entre els joves i els veterans del club. Poques vegades s’ha vist en un torneig més gent a la clausura que al propi torneig: l’ocasió, donar les gràcies a en Josep, s’ho mereixia. Esperem que aquest homenatge li proporcioni l’energia i les ganes que necessita per tirar endavant.
Amb l’escut que ell mateix va dissenyar com a capçal, el club va vestir les millors gales en una emotiva jornada. No només per als quatre socis esmentats, sinó també perquè molts socis que els darrers anys han estat allunyats de la vida regular del club, per múltiples raons, va retrobar-se amb alegria.
Jordi Morcillo (Catalunya EC)
